REFLEXIÓ SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC I LA NUTRICIÓ
Inés Azaiez, Programme Manager Nutrició, Àrea Desenvolupament Global
“És clar que les decisions que prenem cada dia, com escalfem les nostres cases, que mengem, com ens desplacem i el que triem comprar, estan fent que els nostres aliments siguin menys nutritius i posant en perill la salut d’altres poblacions i les generacions futures” (Sam Myers, científic principal de l’Escola de Harvard).
El canvi climàtic és un dels desafiaments més grans que enfronten tant la nostra generació com les futures. La crisi climàtica s’està accelerant més ràpid del que s’anticipava anteriorment, amb diversos models que prediuen impactes alarmants fins a catastròfics en els éssers humans i el medi ambient. En un món on la desnutrició disminueix molt lentament i la sobrealimentació augmenta ràpidament, el canvi climàtic tindrà efectes multifacètics i greus en l’estat nutricional i, per tant, en la supervivència, la salut i els resultats del desenvolupament. El canvi climàtic i la nutrició tenen agendes superposades i una col·laboració millorada podria generar una agenda comuna per a ambdues.
Segons la FAO [1], s’estima que entre 691 i 783 milions de persones en el món van haver de fer front a la fam en 2022, mentre que més de 3.1 mil milions de persones, és a dir, el 42%, no van poder permetre’s una dieta saludable en 2021.
En l’actualitat, s’estima que 148.1 milions de nens menors de cinc anys (22.3%) pateixen de retard en el creixement, 45 milions (6.8%) sofreixen de desnutrició aguda i 37 milions (5.6%) tenen sobrepès.
Els últims informes publicats pel Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic [2] confirmen que les activitats humanes, principalment a través de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, han causat de manera inequívoca l’escalfament global, amb una temperatura superficial global que supera en 1.1 °C la de 1850-1900 en el període de 2011-2020. Les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle han continuat augmentant durant el període de 2010-2019, amb contribucions històriques i contínues desiguals derivades de l’ús insostenible de l’energia; de l’ús de la terra i els canvis en l’ús d’aquesta; estils de vida i patrons de consum i producció en regions, entre i dins de països, i entre individus.
El canvi climàtic causat per l’ésser humà ja està afectant el clima i les condicions climàtiques extremes en totes les regions del món. Això ha portat a impactes adversos generalitzats en la seguretat alimentària i l’aigua, la salut humana i en les economies i la societat, a més de pèrdues i danys relacionats amb la naturalesa i les persones. I les comunitats vulnerables que històricament han contribuït menys al canvi climàtic actual es veuen afectades de manera desproporcionada.
Canvi climàtic i desnutrició
El canvi climàtic agreuja la desnutrició a través de tres vies causals relacionades amb (o a través d’efectes combinats en) la seguretat alimentària, les pràctiques de cura i la salut. Quantificar els efectes del canvi climàtic en la desnutrició és un exercici complex a causa de les múltiples vies causals que condueixen a la desnutrició [3].
Un conjunt cada vegada major de proves indica que la desnutrició en totes les poblacions, especialment en poblacions vulnerables (com dones, bebès, nens i adolescents), és probable que es magnifiqui a causa del canvi climàtic, tret que es prenguin contramesures efectives. Els impactes de la variabilitat i el canvi climàtic en la nutrició ocorren de manera indirecta, en exacerbar les amenaces existents per a “aliments, cures i salut”. Els mecanismes a través dels quals el canvi climàtic posa en perill els determinants relacionats amb la nutrició de “aliments, cures i salut” són nombrosos. Les fletxes a l’esquerra en la Figura 1 ressalten que la variabilitat i el canvi climàtic també poden afectar a tot el sistema alimentari en múltiples nivells (immediats, subjacents i bàsics).”
Figura 1: Marc conceptual: seguretat climàtica i nutricional: OMS, 2021 [4].
Les ramificacions del canvi climàtic en els resultats nutricionals en el futur s’estimen com a significatives, i l’empitjorament de les amenaces actuals a la seguretat alimentària i nutricional només dificultaran i encariran encara més la reducció de la desnutrició en les pròximes dècades. A més, la desnutrició soscava la salut i els mecanismes per a enfrontar aquestes situacions de les poblacions vulnerables, disminuint la seva capacitat per a ser resilients i adaptar-se a altres conseqüències del canvi climàtic. El Cinquè Informe d’Avaluació del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) conclou amb alta confiança “que el canvi climàtic tindrà un impacte negatiu substancial en (i) la disponibilitat de calories per càpita; (ii) la desnutrició infantil, especialment el retard en el creixement; i (iii) les morts infantils relacionades amb la desnutrició i els anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD) perduts als països en desenvolupament” [4].
El canvi climàtic empitjora els sistemes alimentaris insostenibles en afectar a tots els aspectes de la seguretat alimentària: disponibilitat, accés, utilització i estabilitat, a través de diversos impactes en cultius, plagues, malalties, males herbes, pol·linització, boscos, bestiar i fonts d’aliments aquàtics.
La disponibilitat d’aliments es veurà directament afectada per l’augment de la variabilitat climàtica i el canvi climàtic a llarg termini. L’escalfament a llarg termini, l’augment del diòxid de carboni atmosfèric (CO2) i els patrons de precipitació alterats tindran un ampli impacte en la producció agrícola i els actius de subsistència, augmentant els requisits de reg. Això augmentarà l’estrès per calor i aigua en àrees que ja estan sota pressió, al mateix temps que augmentaran les plagues i malalties en cultius i bestiar, disminuint així els rendiments i canviant la idoneïtat de les àrees per a la producció d’aliments. En el sud de Madagascar, quatre anys de sequeres successives han devastat les collites i dificultat l’accés als aliments, i la zona està a la vora d’experimentar la primera “fam per canvi climàtic” del món, segons l’ONU [5].
L’IPCC [6] ha conclòs que els riscos de malalties transmeses per aliments i aigua i malalties transmeses per vectors augmentaran, afectant encara més a la nutrició a conseqüència de les temperatures més altes, el clima extrem i els canvis en els patrons de precipitació. En 2019, condicions climàtiques inusuals exacerbades pel canvi climàtic van crear condicions propícies per a un brot de llagosta del desert que va destruir aliments i vegetació i va posar en perill la seguretat alimentària a Àfrica, el Mitjà Orient i Àsia del Sud. Una evidència recent a Tanzània també identifica l’associació entre la reducció dels rendiments de cereals (blat de moro) i la desnutrició materna durant l’embaràs com les principals vies que vinculen els cops de calor amb la producció agrícola i, conseqüentment, el retard en el creixement infantil. L’augment de l’acidificació de l’oceà i altres canvis adversos en l’ecologia marina també afectaran les llars que depenen del peix per a mantenir els seus mitjans de vida i nutrició. Per exemple, un estudi ha estimat una reducció del 92% en els hàbitats d’esculls de coral per a 2100 a causa de l’escalfament i l’acidificació de l’oceà [7].
Existeixen proves que els nivells creixents de diòxid de carboni causats per l’activitat humana poden estar reduint els nivells de nutrients (proteïnes, ferro i zinc) en aliments vegetals, especialment en cereals i llegums. Aquests són nutrients essencials per a la salut de les persones i representen riscos importants per a la salut en països en desenvolupament, on les deficiències de zinc, ferro i proteïnes causen greus problemes de salut. Els cultius de cereals són la principal font de proteïnes i micronutrients en molts països de baixos ingressos. El canvi climàtic també és un dels principals impulsors de la pèrdua de biodiversitat en l’agricultura, la qual cosa al seu torn redueix la capacitat del sistema alimentari per a respondre a adversitats i factors d’estrès, inclòs el canvi climàtic addicional.
S’espera que l’augment de l’estrès per calor i aigua incrementi la incidència de patògens alimentaris i microtoxines durant l’emmagatzematge, processament i transport d’aliments. Existeix una falta general de governança i polítiques entorn de la seguretat alimentària, mentre que els riscos en seguretat alimentària i l’augment del desaprofitament d’aliments en les comunitats rurals són especialment aguts, ja que la infraestructura minorista i l’emmagatzematge en fred solen ser bàsics i l’accés a l’aigua pot estar restringit. A més, els diversos canvis relacionats amb el clima que afecten la seguretat alimentària, inclosos els comportaments humans, animals i de vectors, i els canvis en els comportaments de supervivència, creixement i transmissió de patògens, organismes i plagues, són més propensos a ocórrer en països on els sistemes de monitoratge i vigilància alimentària són menys sòlids. Per tant, l’escassa detecció de la contaminació ambiental i química augmenta encara més el risc per a la salut pública i la nutrició a través de l’exposició aguda i crònica a contaminants [8].
L’accés als aliments pot reduir-se degut a l’efecte del canvi climàtic, que augmenta el preu dels aliments. Un factor determinant per a l’accés és el preu dels aliments, que reacciona fortament a les fluctuacions en la producció global com a resultat d’esdeveniments climàtics extrems i la disminució a llarg termini dels rendiments de cultius a causa del canvi climàtic. Les llars pobres en recursos solen prioritzar aliments rics en calories, però pobres en nutrients com a estratègia d’adaptació a la reducció de la disponibilitat d’aliments i a l’augment dels preus. A llarg termini, el caràcter recurrent i intens d’aquests fenòmens pot desestabilitzar cada vegada més els sistemes alimentaris regionals i locals, i desencadenar crisis alimentàries, malnutrició aguda i fins i tot fams [4].
A més, segons l’ICCP, el canvi climàtic està contribuint a crisis humanitàries en les quals els riscos climàtics interactuen amb una alta vulnerabilitat (alta confiança). Els extrems climàtics i meteorològics estan impulsant cada vegada més el desplaçament en totes les regions. La inseguretat alimentària aguda i la desnutrició relacionada amb inundacions i sequeres han augmentat a Àfrica i Amèrica Central i del Sud. Si bé els factors no climàtics són els impulsors dominants dels conflictes violents interestatals existents, en algunes regions avaluades, els esdeveniments climàtics i meteorològics extrems han tingut un impacte advers petit en la seva durada, gravetat o freqüència, però l’associació estadística és feble. A través del desplaçament i la migració involuntària causada per esdeveniments climàtics i meteorològics extrems, el canvi climàtic ha generat i perpetuat la vulnerabilitat [2].
Canvi climàtic, obesitat i malalties no transmissibles relacionades amb la dieta
Hi ha evidència limitada però emergent que el canvi climàtic afectarà adversament el risc de sobrepès i obesitat i, com a conseqüència, les malalties no transmissibles relacionades amb la dieta (ENT-DNT). Si bé la greu inseguretat alimentària i la fam s’associen amb una menor prevalença d’obesitat, la inseguretat alimentària lleu a moderada s’associa paradoxalment amb una major prevalença de l’obesitat, especialment en contextos on els aliments processats rics en energia estan disponibles a baix cost. L’augment de les temperatures s’associa amb menys activitat física en moltes parts del món, especialment entre les poblacions urbanes, mentre que la inestabilitat dels preus dels aliments frescos pot reforçar la dependència d’aliments altament processats, especialment en el context de la comercialització agressiva. La migració induïda pel canvi climàtic, la majoria de la qual és probable que sigui d’àrees rurals a urbanes, es preveu que estigui cada vegada més impulsada per la inseguretat alimentària. La urbanització s’ha associat amb un major risc de sobrepès i obesitat a causa de la major disponibilitat d’aliments processats rics en energia en combinació amb la comercialització de mitjans de comunicació massiva, i menys activitat física relacionada amb l’oci i el treball. A més, en entorns humanitaris, l’assistència alimentària proporcionada durant una resposta d’emergència, com en desastres naturals induïts pel clima, pot afeblir la seguretat alimentària i nutricional a llarg termini; per exemple, els aliments de baixa qualitat importats poden persistir en la dieta local molt després que hagi conclòs la resposta humanitària.
És probable que aquestes i altres vies que condueixen a la inseguretat alimentària i nutricional induïda pel canvi climàtic agreugin els patrons dietètics que ja estan canviant i que tendeixen a estar composts cada vegada més per aliments importats i processaments amb alt contingut energètic i baix contingut de nutrients [8].
Els més pobres del món paguen el preu més alt
Si bé el canvi climàtic és global, els seus impactes són locals i regionals, i la vulnerabilitat varia àmpliament entre comunitats, països i regions [9].
La injustícia del canvi climàtic radica en el fet que les persones que més estan sofrint, els més pobres del món, són també les que menys van contribuir al problema. De fet, dades recents van mostrar que les persones més pobres, que ja sofreixen les taxes més altes de desnutrició, seran les més vulnerables al canvi climàtic (figura 2).
Figura 2: Mapa de vulnerabilitat climàtica. Mostra els llocs que seran més afectats per l’escalfament global, incloent-hi esdeveniments climàtics extrems, sequeres i l’augment del nivell de la mar [10].
La vulnerabilitat augmentarà amb el canvi climàtic: l’exposició als efectes relacionats amb el canvi climàtic i la dependència de recursos sensibles al clima augmentaran, a mesura que disminueix la capacitat d’adaptació. Depenen de sistemes agrícoles de petita escala dependents de la pluja i del treball agrícola com la seva principal font d’aliments i ingressos, la qual cosa els fa altament dependents als recursos naturals sensibles al clima. El canvi climàtic està erosionant cada vegada més els seus actius de subsistència i l’accés als recursos naturals i serveis sensibles al clima, al mateix temps que soscava la seva capacitat per a fer front a crisis relacionades amb el clima i adoptar solucions sostenibles al canvi climàtic. Els pobres famolencs, especialment les dones i els nens, són ja les principals víctimes del canvi climàtic. De fet, quan enfronten un desastre, les persones no tenen més opció que recórrer a estratègies d’afrontament negatives (reducció de la ingesta d’aliments, venda d’actius productius, etc.) que obstaculitzen la seva resiliència, augmenten la seva vulnerabilitat a les amenaces climàtiques i agreugen la seva seguretat alimentària i nutricional (figura 3). La desnutrició soscava la capacitat i la capacitat de les poblacions vulnerables per a implementar estratègies resilients d’afrontament climàtic [11].
Conclusió i perspectives
El canvi climàtic està afectant les taxes de desnutrició a tot el món a través de múltiples canals. En regions que experimenten nivells històrics de sequeres, com la Banya d’Àfrica, milions de persones sofreixen de fam. En altres llocs, el canvi climàtic està augmentant la incidència de malalties que contribueixen a la desnutrició. El canvi climàtic també pot disminuir el valor nutricional dels cultius, i pot afectar els mitjans de vida de les famílies, reduint els seus ingressos i fent que els aliments nutritius siguin menys assequibles.
Segons el designat per experts de la UE 14, per a abordar el risc de desastres relacionats amb el clima severs i freqüents, és essencial una major interfície entre la ciència i les polítiques basada en un coneixement millorat, proves més sòlides i un major enfocament en la reducció del risc de desastres i l’adaptació al canvi climàtic. L’adaptació, en resposta al canvi climàtic actual, està reduint els riscos climàtics i la vulnerabilitat principalment a través de l’ajust de sistemes existents. Existeixen moltes opcions d’adaptació que s’utilitzen per a ajudar a gestionar els impactes previstos del canvi climàtic, però la seva implementació depèn de la capacitat i efectivitat dels processos de governança i presa de decisions.
Accions d’adaptació oportunes i ben dissenyades tenen la possibilitat d’evitar aquests problemes dramàtics en mitigar els impactes del canvi climàtic en els més vulnerables a través de la preparació, la reducció de riscos, aplicades tant als mitjans de vida com a l’organització de la societat.
Opcions d’adaptació efectives, juntament amb polítiques públiques de suport, milloren la disponibilitat i estabilitat dels aliments i redueixen el risc climàtic per als sistemes alimentaris, al mateix temps que augmenten la seva sostenibilitat. Les opcions efectives inclouen millores en les varietats de cultius, la agroforesteria, l’adaptació basada en la comunitat, la diversificació en les explotacions agrícoles i paisatges, i l’agricultura urbana. La viabilitat institucional, els límits d’adaptació dels cultius i la rendibilitat també influeixen en l’efectivitat de les opcions d’adaptació. Els principis i pràctiques agroecològiques, la gestió basada en ecosistemes en la pesca i aqüicultura, i altres enfocaments que treballen amb processos naturals donen suport a la seguretat alimentària, la nutrició, la salut i el benestar, els mitjans de vida i la biodiversitat, la sostenibilitat i els serveis ecosistèmics.
Bibliografia:
[1] FAO, IFAD, UNICEF, WFP & WHO, 2023. The state of food security and nutrition in the world :Urbanization, agrifood systems transformation and healthy diets across the rural–urban continuum. https://www.fao.org/publications/home/fao-flagship-publications/the-state-of-food-security-and-nutrition-in-the-world
[2] IPCC, 2022. Climate Change 2022: Impacts, Adaptation and Vulnerability Working Group II Contribution to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change
[3] Word Food Programme, 2021. Climate impacts on food security and nutrition. https://documents.wfp.org/stellent/groups/public/documents/communications/wfp258981.pdf
[4] World Health Organization, 2021. Technical series on adapting to Climate Sensitive Health Impacts – Undernutrition. https://www.who.int/publications/i/item/9789241515566
[5] BBC. (2021). Madagascar on the brink of climate change-induced famine. www.bbc.co.uk/news/world-africa-58303792
[6] IPCC. (2014). Climate change 2014: Impacts, adaptation, and vulnerability. Working Group II contribution to the fifth assessment report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. New York; Cambridge University Press.
[7] Speers, A.E., Besedin, E.Y., Palardy, J.E., & Moore, C.,2016. Impacts of climate change and ocean acidification on coral reef fisheries: An integrated ecological-economic model. Ecological Economics, 128, 33–43.
[8] Emergency Nutrition Network, 2021 Nutrition and climate change: Current state of play: Scoping review. https://www.ennonline.net/nutritionandclimatechange
[9] Archibald, C.L., Butt, N. Using Google search data to inform global climate change adaptation policy. Climatic Change 150, 447–456 (2018). https://doi.org/10.1007/s10584-018-2289-9
[10] Williams J., 2018. Two maps: climate responsibility and climate vulnerability. https://earthbound.report/2018/06/28/two-maps-climate-responsibility-and-climate-vulnerability/
[11] ACF-INTERNATIONAL, 2014. Who cares about the impact of climate change on hunger and malnutrition? A plea to the international community to ensure food and nutrition security for the most vulnerable in a changing climate.
[12] European Union EU: https://joint-research-centre.ec.europa.eu/jrc-news-and-updates/inform-climate-change-risk-2022-01-12_en