L’Olga Permanyer és la Project Manager de l’Àrea de Desenvolupament Global de Nous Cims. Kuala Lumpur, Nicaragua, Colòmbia, Cap Verd… tot i ser molt jove, el seu passaport està farcit de segells d’arreu del món. Amb totes aquestes experiències a la motxilla, l’Olga coneix de primera mà com és impulsar un projecte de cooperació internacional des del terreny. Aquest mes fem una aturada al camí per a conèixer-la millor. 

  • On paraves abans d’arribar a Nous Cims?
  • En aquell moment treballava a Malasia, a Kuala Lumpur, en una consultoria de desenvolupament de negoci especialitzada en Índia i Sud-est asiàtic. Hi duia gairebé un any i mig, i volia un canvi per a tornar a Barcelona, d’on sóc. De fet, vaig fer la primera entrevista per entrar a Nous Cims de camí al Japó i una altra a la Índia!
  • Vas estudiar Ciències Ambientals, oi?
  • Sí, sóc ambientòloga!
  • I com arribes al món de la cooperació internacional?
  • M’he de remuntar al Batxillerat. Vaig tenir una meravella de tutor, que m’ensenyava Matemàtiques i Ciències de la Terra. I aquest home, que havia estudiat Geologia, parlava tant de temes de medi ambient, que em va fer descobrir la carrera. De fet, des de petita jo ja estava molt pel reciclatge i el tema de l’aigua. I així va ser com vaig acabar fent Ciències Ambientals. Durant la carrera, vaig fer una estada d’Erasmus a Amsterdam i em vaig adonar que la forma d’abordar l’educació als Països Baixos és completament diferent que aquí.
  • En quin sentit?
  • Entre d’altres coses, en el meu àmbit, relacionen molt el medi ambient amb el Desenvolupament Internacional. A partir d’aleshores, vaig anar reconduint la meva formació. Vaig començar a estudiar temes de Polítiques Internacionals, i vaig decidir fer el projecte final de carrera a Nicaragua.
  • I això ja et va enganxar definitivament a la cooperació…
  • Sí. Una mica més tard vaig marxar amb la meva mare, que col·laborava amb una ONG, a Gàmbia. Vaig anar amb l’equip un parell de vegades a terreny. De tornada a Barcelona, vaig matricular-me al màster en Sostenibilitat de la UPC, i vaig cursar la branca de Cooperació Internacional. Amb les meves companyes de màster vam treballar un projecte d’educació i canvi climàtic a Cap Verd amb la Càtedra UNESCO.
  • Després de Cap Verd, ja te’n vas a Timor Oriental…
  • Va sortir la possibilitat d’anar a Timor Oriental, amb un projecte d’impact assessment d’una nova tecnologia que consisteix en llanternes solars i uns filtres d’aigua.
  • Tot energies renovables! Què és el que més et preocupa en qüestions mediambientals?
  • Hi ha tantes coses del medi ambient que em preocupen: la qualitat de l’aire, l’extinció de les espècies, el desgel, el canvi climàtic… Però el que més em preocupa, amb diferència, és l’aigua.
  • Per què?
  • M’angoixa. No hi ha aigua dolça. La gent no se n’adona i la malgasta, i la malgasta…
  • No n’hi ha, d’aigua?
  • A Barcelona en malgastem molta, per exemple. Com que n’he hagut d’anar a buscar en un pou a Timor, i m’ha calgut demanar ajuda perquè em queia tota quan l’havia de transportar fins a casa amb un cubell, sé què dur que és. I és que no n’hi ha, de reserves d’aigua dolça. No ens adonem del luxe que significa obrir una aixeta i que ragi l’aigua, i deixar que ragin litres fins que surti calenta.
  • Després de Timor, quin va ser el destí següent?
  • Me’n vaig anar a Cali, Colòmbia, durant un parell d’anys, on vaig col·laborar en una ONG, però va acabar tancant. M’hi vaig quedar una temporada més treballant amb altres entitats locals. De nou, vaig tornar a Barcelona, on vaig treballar a Makers of Barcelona (MOB), un hub d’innovació en emprenedoria i creativitat, i vaig fer el Màster d’Estudis Internacionals de la UAB. Gràcies a la universitat, vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de pràctiques a l’Equador al Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD).
  • De tots, quin és el lloc que més t’ha impactat?
  • És molt difícil triar-ne només un! A tots els llocs on hi vius, els agafes una estima diferent. Colòmbia és el lloc on he estat més temps, i estimo Cali amb bogeria! Treballava al Cauca, una regió molt afectada pel conflicte. Allà vaig aprendre que els éssers humans poden ser molt bons, però a la vegada tornar-se infinitament dolents… A Nicaragua, que és un país increïble, per exemple, ens va tocar viure eleccions: vam haver de marxar del país i fugir a Hondures! No ens quedava cap altre remei. Pel que fa a Kuala Lumpur, és una ciutat que en si mateixa no és res de l’altre món, però estàs just al rovell de l’ou per a viatjar i créixer com a persona.
  • Que duus a la teva motxilla personal?
  • Les experiències modelen la personalitat i el teu punt de vista. El que és bo d’haver trepitjat terreny és que pots entendre l’abisme que moltes vegades hi ha del despatx al desenvolupament dels projectes en cooperació. És una realitat totalment diferent. Pots entendre perquè les obres comencen amb retard, o s’aturen per un aiguat, o simplement han de portar un ritme diferent al que estem acostumats aquí.
  • Ets optimista amb la “nova normalitat”?
  • Normalment sóc bastant optimista, però tot i que les coses han canviat una mica, crec que tornarem a ser la societat que érem. No podem fer alguna cosa que no generi guants i bosses de plàstic? I tot de només un sol ús? Això m’indigna bastant: en lloc de ser la solució, seguim sent el problema.
  • Per què?
  • Si tornem d’un en un en cotxe… doncs no arreglem res. De veritat no podem pensar alguna cosa millor? És el moment de fer-ho bé, tenim una oportunitat de començar a fer-ho bé. Veurem què passa.
  • Precisament a l’Àrea de Desenvolupament Global treballeu en alguns projectes de sostenibilitat…
  • De fet, la pobresa està molt lligada al canvi climàtic. I el canvi climàtic agreujarà molt més la situació d’aquelles comunitats pobres, especialment les dones, que són les que més pateixen: són les que van a buscar aigua, fruita, s’encarreguen dels nens i treballen llargues jornades, …
  • Quin és el feedback que teniu pel Covid-19 de les entitats en l’àmbit internacional?
  • Totes les activitats de conjunt estan aturades i les entitats s’han centrat en ajudar a les famílies: des de trobar formes de sostenir-se, perquè viuen al dia; en la cura dels nens, perquè no hi ha escola i han d’anar igualment a treballar; i en la distribució d’alimentació i productes de neteja bàsics. A Colòmbia, per exemple, la situació és greu i, en canvi, a Àfrica de moment no ho ha sigut tant, perquè els experts diuen que l’avanç de la pandèmia està essent més lent. I pot ser que al continent africà la taxa de contagis repunti més endavant. Hi ha molta incertesa.