LA NECESSITAT D’INVERTIR EN UNA ORIENTACIÓ PROFESSIONAL MILLOR I MÉS EFICIENT

Hannes Brandt, Programme Manager ZING Vocació, Àrea d’Ocupabilitat

Maria Rosal, Project Manager ZING Vocació, Àrea d’Ocupabilitat

En un món marcat per canvis socials i tecnològics accelerats, l’orientació vocacional s’alça com un component essencial per a preparar als i les joves enfront de la incertesa laboral. Aquest article explora la urgent necessitat d’invertir en l’orientació com un vector estratègic per a guiar a les generacions futures cap a un mercat laboral imprevisible i en constant canvi.

PER QUÈ ÉS IMPRESCINDIBLE INVERTIR EN ORIENTACIÓ VOCACIONAL?

Els canvis socials i tecnològics cada cop més accelerats faran que, entre altres coses, molts camps professionals queden obsolets en un futur i altres nous emergisquen o evolucionen a un ritme que és difícil mantindre per part del sector educatiu i formatiu. A més, les trajectòries professionals ja no són lineals. El creixement personal i l’estabilitat en l’àmbit laboral ara depenen, en gran manera, de la capacitat d’adaptació i de l’aprenentatge continu. Per això, es tractarà, cada vegada més, de guanyar seguretat en el canvi, ja que no hi ha seguretat enfront del canvi.[1]

Les organitzacions internacionals de referència convergeixen en un anomenat unànime: l’orientació professional mai ha sigut tan necessària com en l’actualitat. Sis d’aquestes organitzacions – la Comissió Europea, la Fundació Europea de Formació, el CEDEFOP, l’OCDE, la OIT i la UNESCO – han elaborat un manifest conjunt que insta els països a augmentar la seva inversió en orientació professional.[2]

No ens podem permetre una orientació com a apèndix de l’educació o com a intervenció puntual que es realitza en moments de transició, sinó que hem de fer real la funció i la importància que la llei ja estableix.[3] En conseqüència, l’orientació ha d’assumir-se com un vector estratègic que dona sentit a l’educació. Ajudar l’alumnat a identificar els seus interessos, habilitats i metes professionals, és fonamental per a donar un propòsit a l’educació i fomentar que els joves desenvolupen un sentit d’autoeficàcia i acaben l’etapa de l’educació obligatòria motivats per a continuar estudiant o formant-se.

La transició cap a aquest nou paradigma presenta al sector educatiu una sèrie de desafiaments que van més enllà de la necessitat, comprensible i sovint manifestada, d’augmentar el nombre d’orientadors. En aquest context, és crucial considerar no sols la ràtio d’orientadors per alumnes, sinó també la qualitat i l’amplitud del seu enfocament.

EL CONTEXT ESPANYOL

Una orientació sistemàtica i d’alta qualitat és crucial per a fomentar la igualtat d’oportunitats i la mobilitat social. En aquest context, la taxa d’abandó escolar prematur a Espanya és actualment de quasi el 14%, només superada, a Europa, per Romania. A més, els alumnes escolaritzats en centres d’alta o màxima complexitat presenten el doble de probabilitats d’abandonar prematurament els estudis que els escolaritzats en altres centres.[4] A Catalunya, on la taxa d’abandó escolar era recentment superior a la mitjana nacional (17%), s’ha respost amb l’aprovació, al juny de 2023, d’un “Pla de xoc contra l’abandó escolar”, que inclou mesures i recursos addicionals destinats a enfortir l’orientació professional. En paral·lel, s’està establint, per primera vegada un decret específic d’orientació a Catalunya.

Llargament esperada i benvingudes que siguen aquestes iniciatives, una xifra calculada per l’Institut Valencià d’Investigació Estadística (IVIE) fa pensar, que les mesures i inversions que es presentaran tornaran a ser insuficients per a produir un canvi significatiu: Segons un estudi estadístic de l’IVIE l’any 2019 els costos derivats únicament de l’abandó o canvi de carrera dels estudiants en les universitats espanyoles ascendeixen a 974 milions d’euros anuals.[5] Això ni tan sols té en compte el cost d’abandó que es produeix ja abans d’arribar a la universitat i que és de les xifres més altes d’Europa.

RECONÉIXER LA LABOR ORIENTADORA: LIMITACIONS I OPORTUNITATS

Emfatitzar la necessitat de canvis profunds en l’orientació a Espanya no implica desvalorar o qüestionar la important labor que els i les orientadors duen a terme, sovint en condicions difícils. Per exemple, no és infreqüent que un orientador professional sigui formalment responsable per a 1.000 alumnes en un institut, estant, a més, implicat en altres activitats fora del seu paper d’orientador/a com l’ensenyament d’assignatures o altres projectes escolars. Aquesta quantitat de funcions limita el temps disponible per a proporcionar una orientació i un acompanyament adequat als alumnes, tant a aquells alumnes amb necessitats més pronunciades, com a la resta que tenen igualment dret a una orientació adequada segons la llei.

En aquest sentit, l’analogia dels orientadors com a “bombers” a les escoles, corrent d’un foc a un altre, sense la capacitat de descobrir o previndre nous focus calents a temps, il·lustra de manera bastant encertada aquesta realitat.

Les transformacions profundes i la creixent complexitat de l’entorn educatiu i laboral requereixen més que una millora en termes quantitatius de l’orientació professional; demanden nous estàndards qualitatius. En altres paraules, el que es necessita no és simplement augmentar el nombre d’orientadors per centre, sinó també noves formes de cooperació en l’àmbit de l’orientació acadèmica i professional, és a dir, plantejar-se com hauria de ser en l’actualitat una orientació professional bona i eficaç i a quina i qui implica això en termes pràctics.

És important reconéixer que, en l’actualitat, els orientadors, encara que experts en psicopedagogia, no són els únics protagonistes. El “Llibre blanc per a la Reforma del Sistema Educatiu” ja va destacar l’any 1989 el rol clau de tots els docents i tutors en l’orientació escolar:

“L’orientació escolar és un dret que el sistema educatiu ha de garantir; l’activitat orientadora s’ha de realitzar en vinculació estreta i indissociable amb la pràctica docent; tot professor, dins de la seva activitat docent, ha d’exercir tasques de guia i orientació; l’exercici de la funció tutorial entronca amb la individualització de l’ensenyament i amb les adaptacions curriculars;  l’orientació educativa es fa més necessària com més gran és la diversitat de l’oferta educativa; en Educació Secundària l’Orientació educativa ha de completar-se amb l’Orientació professional i, finalment, l’acompliment de les funcions tutorials i orientadores requereixen d’un suport tècnic qualificat.”

Malgrat aquestes pautes, Ana Cobos, presidenta de la Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientadors a Espanya (COPOE), critica que, des dels anys 80, en diverses comunitats autònomes no existeixen requisits formatius específics per als orientadors.

Els orientadors que sí que compten amb una base acadèmica solen ser psicopedagogs. Aquest corrent científic va ser originada a principis del segle XX i desenvolupada a partir de la psicologia i la pedagogia.[6] Aquesta perspectiva històrica ens demostra que l’orientació que predomina en els centres educatius espanyols, amb totes les limitacions abans esmentades, està centrada en aspectes psicològics i pedagògics.[7]

Com a tal, es dirigeix principalment a alumnes amb algun problema d’aprenentatge o alguna necessitat educativa especial. Si bé aquesta orientació continua sent fonamental, l’entorn educatiu actual, caracteritzat per un món postobligatori i laboral cada vegada més complex, necessita abordar també altres necessitats, com la de conéixer, explorar i experimentar en el món de les professions o enfortir la competència de la presa de decisions per part dels joves.

Aquestes necessitats requereixen un altre tipus d’acompanyament i orientació i, per tant, altres coneixements per part dels professionals de l’orientació. A més, aquestes necessitats afecten a tots els alumnes, sobretot aquells que, per motius socioeconòmics i socioculturals, no tenen les mateixes oportunitats i accessos al món formatiu i laboral.

UN SISTEMA D’ORIENTACIÓ EN DIFERENTS NIVELLS

Hem vist que l’orientació vocacional no és una responsabilitat només dels orientadors i que, alhora, la psicopedagogia cobreix, només, part de les necessitats existents. Màrius Martínez, catedràtic d’Orientació Professional en la UAB, proposa una analogia en imaginar l’orientació com un sistema sanitari públic.[8]

Aquest abasta diversos nivells, començant per l’educació sanitària general i preventiva (com la promoció de la nutrició saludable, l’exercici i la salut mental…), passant per un sistema d’atenció primària, una xarxa hospitalària fins als camps mèdics altament especialitzats i la investigació mèdica bàsica. Cada nivell compta amb professionals especialitzats, amb coneixements específics i trajectòries formatives diferents.

Quant a l’orientació professional, explica Martínez, el problema és que “amb la millor voluntat, tots fan de tot. Tots orienten i moltes vegades tard.” Igual que Cobos, creu que la imatge professional dels orientadors ha d’afinar-se i aposta per la formació especialitzada dels orientadors per a garantir uns estàndards de qualitat. No obstant això, seguint l’analogia del sistema sanitari, sosté que és crucial implicar altres actors importants: famílies, professors d’assignatures, tutors i l’entorn escolar més ampli, inclòs el món laboral.

En resum, Martínez advoca per una coordinació efectiva entre els diversos actors. Això és especialment important perquè, avui dia, la vida ja no se separa en una primera fase en la qual s’aprén i en una posterior en la qual es treballa. Al contrari, totes dues fases estan estretament vinculades i s’aprén (i desaprén) al llarg de tota la vida professional. Si volem que el treball sigui un vehicle de mobilitat social, avui és més important que mai que l’educació contextualitze constantment el món i, per tant, també el canviant món professional.

LA DISTÀNCIA ENTRE EL SECTOR EDUCATIU I EL MON PROFESSIONAL

La bretxa existent entre el sector educatiu i el món professional és evident, com ressalta un informe de l’OCDE de 2018, assenyalant que el 50% dels joves només està familiaritzat amb 10 professions, moltes de les quals són tradicionals i no reflecteixen la realitat laboral canviant del segle XXI.[9] El sistema escolar espanyol ha estat tradicionalment més desconnectat del món laboral, a diferència dels sistemes escolars anglosaxons i del nord d’Europa. Ho demostra el fet que una gran proporció d’estudiants a Espanya no té ni una sola trobada rellevant amb el món laboral abans de prendre les primeres decisions importants respecte a la seva carrera educativa/professional.[10]

 

En els últims anys, s’han aconseguit importants avanços amb la dualització de la formació professional. No obstant això, no sols la formació professional ha de ser més permeable, adaptable i oberta a noves realitats, tendències i reptes. També, i especialment, en l’educació primària i secundària, on els alumnes, a través de l’autoconeixement i l’exploració de diferents realitats, creen possibles imatges del futur jo.

La solució radica a establir una connexió constant entre l’escola i el món professional, a través d’un marc comú. En altres països ja existeixen iniciatives que treballen en aquesta línia, i algunes d’elles s’han adaptat al context espanyol:

  • A Anglaterra, el 2014, es van establir els Gatsby Benchmarks: 8 punts de referència basats en estàndards internacionals, l’objectiu dels quals era posar ordre a un sistema d’orientació professional fragmentat i confús. Avui, tots els principals agents del sector educatiu i productiu (públics i privats) basen el seu treball en els 8 punts de referència d’aquest model o, almenys, saben en quins d’ells poden influir i aportar valor. A Espanya, la Fundació Bertelsmann, juntament amb Empieza por Educar, va adoptar aquest enfocament en 2020. Des de llavors, un creixent nombre de centres educatius de Madrid, Catalunya i recentment Aragó, estan utilitzant aquest model adaptat sota el nom Xcelence.[11]
  • Als EUA, el model denominat World of Work, dissenyat en el Cajon Valley School District (Califòrnia), consisteix a establir i practicar un vocabulari comú que ajudi els alumnes des d’una edat primerenca a conéixer-se millor a si mateixos i a identificar i calibrar els seus interessos vocacionals personals, posant l’accent que no són fixos, sinó que poden o fins i tot haurien de canviar al llarg del procés de maduració dels joves. El més important és, segons Ed Hidalgo, un dels conceptualitzadors d’aquest model, que els joves aprenguen a identificar i a expressar els seus interessos en contacte permanent amb persones de referència importants com poden ser companys de classe, professors, pares i professionals. Es tracta, per tant, d’un enfocament obert, no determinista i basat en el diàleg.[12]

Aquestes dues iniciatives adopten enfocaments diferents però el diagnòstic subjacent és similar. Tots dos enfocaments identifiquen la necessitat d’un marc de referència (o un llenguatge) comú enfront de la gran diversitat d’agents en un món canviant. La primera (Xcelence) es dirigeix als centres educatius i la segona (World of Work) està pensat per a l’ús en l’acompanyament dels joves.

En aquest sentit, actors locals com poden ser municipis, consells comarcals o entitats que representen el teixit empresarial local han d’exercir un rol clau, sent un vincle natural i legítim per als diferents actors: joves, famílies, institucions educatives i d’investigació, institucions socials i el teixit empresarial. Per aquesta raó, han d’acollir-se favorablement les iniciatives de base àmplia, és a dir, intersectorials, però al mateix temps arrelades localment, que no resultin de la suma d’objectius individuals, sinó d’un acord sobre un objectiu o visió global i comuna, convertint-se en iniciatives d’impacte col·lectiu.

CONCLUSIONS

En resum, pot afirmar-se que el redissenye i el reforç de l’orientació és una necessitat urgent en vista dels complexos canvis socials i les convulsions tecnològiques. El ràpid canvi dels camps ocupacionals requereix una adaptació del sistema educatiu i d’orientació. Però la solució va més enllà de la demanda d’augmentar el nombre d’orientadors. Es necessita un enfocament holístic. L’orientació ha de ser un sistema complementari de diferents nivells de suport, anàleg al sistema sanitari.

A més dels experts (orientadors), ha de participar tant el món professional com tot l’entorn escolar: els professors, les famílies i els propis joves. Així mateix, els actors locals o municipals tenen un rol clau en la coordinació d’aquests diferents actors. No és una tasca fàcil i la seva posada en pràctica requereix un alt grau de voluntat de canvi, diàleg i cooperació per totes les parts.

Aquesta voluntat no es tindrà sense una facilitació adequada i sense acordar uns objectius i visions comunes. Les pràctiques de referència en altres països mostren que, a causa de la complexitat d’aquesta tasca, és recomanable que el marc siga comú per a tots, però la coordinació tinga un caràcter local o regional.

 

 

[1] Yasmin Weiß, Upskilling und Reskilling in the Age of AI: Was das konkret für jeden Einzelnen von uns bedeutet; publicado en Newsletter de LinkedIn: Future of Work, Future Skills el 8/8/2023.

[2] Investing in career guidance (2021), Cedefop, European Comission, ETF, ILO, OECD, UNESCO; https://www.etf.europa.eu/sites/default/files/2021-09/investing_in_career_guidance_es.pdf (último acceso el 16/11/2023).

[3] LOMLOE 3/2020

[4] El Observatorio Social – Fundación La Caixa

[5] U-Ranking, Indicadores Sintéticas de as Universidades Españolas, 7ª edición, IVIE, DOI: http://dx.medra.org/10.12842/RANKINGS_SP_ISSUE_2019.

[6] Para más información: Bisquerra Alzina, Rafael: Orígenes y desarrollo de la orientación, recuperado la última vez el 16/11/2023 a partir de: http://www.uvirtual.net/sites/default/files/2016-11/bXVdos-Unidad01_LC_01_BISQUERRA.pdf

Ventura Blanco, J. (2013). VILANOU, C. (Coord.): «Emili Mira. Els orígens de la Psicopedagogia a Catalunya». Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1998. Historia De La Educación, 18, 446. Recuperado a partir de https://revistas.usal.es/tres/index.php/0212-0267/article/view/10911

[7] Torres, Ana (2019): “Los orientadore de los institutos atienden cuatro veces más alumnos de lo recomendado por la Unesco”, El País, 21/2/2019, recuperado la última vez el 16/11/2023 a partir de https://elpais.com/sociedad/2019/02/20/actualidad/1550677178_441380.html

[8] Martínez, Màrius (2022): Què vols ser? Orientació amb joves per a un futur verd i compromès, Eumo Editorial.

[9] OCDE (2020): Dreamjobs? Teenagers’ Career Aspirations and the Future of Work

[10] Fundación Bertelsmann (2023): El estado de la orientación académico-profesional en España según el modelo Xcelence. 2022

[11] Fundación Bertelsmann (2023): EL modelo de orientación Xcelence. 10 claves para una orientación integral y de calidad; B6411-2023; https://www.fundacionbertelsmann.org/publicaciones/el-modelo-de-orientacion-xcelence-10-claves-para-una-orientacion-integral-y-de-calidad/

[12] The Surging Work of Work, recuperado la última vez el 16/11/2023 a partir de: https://www.gettingsmart.com/2023/02/28/the-surging-world-of-work/