ELS “JOVES NI-NI” I ELS PROGRAMES D’OCUPABILITAT

José A. Serrano Álvarez, Programme Manager d’ocupabilitat, Àrea de Desenvolupament Global

El passat mes de setembre, l’OCDE va publicar el seu informe anual “Education at Glance 2023” on repassa l’estat de l’educació en els diversos països del món[1]. L’OCDE a més de ser coneguda per l’elaboració dels informes PISA sobre el nivell educatiu de cada país, en col·laboració amb governs, responsables de polítiques públiques i ciutadans, treballa per a establir estàndards internacionals i proposar solucions basades en dades empíriques a diversos reptes socials, econòmics i mediambientals.

L’OCDE en els seus informes anuals analitza la situació de l’educació en el món i una de les novetats d’aquest últim va ser la inclusió d’un capítol titulat “Transition from education to work: Where are today’s youth?” que posa el focus en la formació professional (VET, per les seves sigles en anglès). S’indica en l’informe que la transició dels joves al mercat laboral depèn d’una sèrie de factors i, encara que en cada país es duu a terme de diferent manera, el més comú és que els joves completin l’educació abans de buscar treball. En general, un mercat laboral poc dinàmic fa que els joves romanguin més temps en el sistema educatiu, desenvolupant les seves habilitats per a quan la situació millori. No obstant això, hi ha joves que abandonen prematurament l’educació i la formació, entrant a formar part dels anomenats ‘Ni-Ni’. I respecte a això, indica l’OCDE en el seu informe que és fonamental prevenir que els joves es converteixin en Ni-Ni o minimitzar el temps que passen sent-ho. Els joves Ni-Ni no sols es perden oportunitats immediates d’aprenentatge i ocupació, sinó que també sofreixen efectes a llarg termini.

Però qui són aquests joves i per què són anomenats ‘Ni-Ni’?

Encara que com a categoria sociològica i model de classificació el terme ‘Ni-Ni’ ha estat àmpliament qüestionat[2], des del punt de vista de l’ús dels joves té una gran utilitat. És a dir, s’ha comprovat que els indicadors habituals del mercat laboral, com la desocupació, la taxa d’ocupació o la taxa de participació no són del tot adequats per a mesurar el nivell de vulnerabilitat dels joves en relació al mercat laboral i és necessari comptar amb indicadors que reflecteixin millor aquesta complexitat.

En el seu moment, va ser la pròpia OCDE qui va establir el terme ‘Joves Ni-Ni’ que, traduït de l’acrònim anglès NEET (Youth not in employment, education or training), fa referència al percentatge de joves que ni estan ocupats, ni estan estudiant o formant-se. No inclouria, per tant, ni als joves que estan estudiant a temps parcial o complet ni a les persones joves que han treballat almenys una hora en la setmana de referència de l’enquesta o van estar temporalment absents d’aquest treball. Aquest indicador abastaria no sols a aquells que no han aconseguit trobar treball (Ni-Ni aturats), sinó també a aquells que no estan buscant activament ocupació (Ni-Ni inactius). No obstant això, l’interessant és que aquest indicador és una bona mesura del rendiment del mercat laboral juvenil, en tant que reflecteix el percentatge de joves en el llindar de la marginació o exclusió social. És a dir, les persones joves que no estan ni empleades ni en educació ni en formació corren el risc de ser exclosos socialment, sent individus amb ingressos per sota del llindar de la pobresa i mancant de les habilitats per a millorar la seva situació econòmica[3].

Per tant, encara que el terme Ni-Ni és un ‘calaix de sastre’ on s’inclouen grups heterogenis de joves, sembla bastant provat que el col·lectiu de joves ‘Ni-Ni’ sol experimentar desavantatges a llarg termini les quals es tradueixen en taxes d’ocupació més baixes i menors ingressos en la vida posterior, problemes de salut mental i exclusió social.

Els impactes a llarg termini

Hi ha una àmplia literatura que mostra que ser Ni-Ni té conseqüències generalment negatives en el futur d’aquests joves. Així, per exemple, entre les seqüeles experimentades a llarg termini pels joves Ni-Ni s’inclouen una major probabilitat d’estar econòmicament inactiu en els seus anys de treball com a adults, baixos ingressos, salut precària, consum de drogues o participació en activitats delictives (marginalitat)[4]. Es podria dir que ser Ni-Ni et penalitza per a tota la vida. Un altre aspecte posat de manifest per aquests estudis és que les dones es veuen afectades a llarg termini de manera diferent pel fenomen Ni-Ni i, encara que les probabilitats de desocupació posterior són majors per als homes, la probabilitat d’inactivitat econòmica a llarg termini és en general major per a les dones. Això sembla estar relacionat amb les responsabilitats familiars i de cura que les dones assumeixen de manera desproporcionada, la qual cosa acaba afectant la seva inserció en el mercat laboral.

En tot cas, el que han vingut a mostrar aquests estudis és que el fenomen Ni-Ni és una espècie de marcador de desavantatge que té major influència que altres factors a l’hora d’explicar els resultats laborals de les persones que han pertangut a aquesta categoria. L’estat d’inactivitat econòmica i desocupació deixa seqüeles a llarg termini i continua sent un problema fins i tot per a aquells que estan econòmicament actius.

D’altra banda, també s’ha demostrat que les persones que acaben en la categoria de ‘Ni-Ni’ solen provenir d’entorns socials vulnerables i amb grans mancances a nivell d’educació i sanitat. És a dir, hi ha diversos factors de risc que poden conduir a persones joves a la inactivitat i a l’exclusió social. Tenir un baix nivell educatiu, pertànyer a una família pobra i sense estudis, ser d’origen migrant, la maternitat/paternitat primerenca, o viure en àrees aïllades (zones rurals) o amb alts nivells de desocupació són factors que expliquen que persones joves acabin com ‘Ni-Ni’. En segon lloc, hi ha factors com la baixa motivació i aspiració, falta de confiança, sentit de fatalisme i baixa autoestima que incrementen les possibilitats que els joves acabin així etiquetats. Al seu torn, quedar al marge del mercat laboral i de l’educació augmenta l’incentiu d’alguns joves per a tenir comportaments antisocials o participar en activitats delictives amb una motivació econòmica.

El fenomen dels i les joves Ni-Ni a Espanya, el Senegal i Colòmbia

D’acord amb el citat estudi de l’OCDE, a Espanya aproximadament el 16,5% dels joves no estudia ni treballa el dolent és que aquestes taxes porten estancades des de fa uns quants anys. A Colòmbia i el Senegal, països en els quals també treballa la Fundació Nous Cims, la situació no és més encoratjadora. A Colòmbia en 2022, el 33,8% de les dones entre 15 i 29 anys eren Ni-Ni, mentre que en el cas dels homes el percentatge era del 16.0%[5]. En el cas del Senegal, segons dades de la OIT, el percentatge de dones que entrarien en aquesta categoria és del 48,3% sent del 21,6% en el cas dels homes[6]. En tots dos casos es veu clarament com hi ha un predomini de dones joves, la qual cosa ve explicat per la ‘bretxa de gènere’ i la discriminació de les dones en l’accés a l’educació i al mercat laboral i també perquè, com ja es va esmentar, les responsabilitats familiars són assumides en grau més alt per les dones[7].

Tant al Senegal com a Colòmbia, es constata que el creixement econòmic no és suficient per a absorbir la força de treball juvenil i un ampli percentatge de joves està aturat. A això s’afegeix una alta proporció de joves sense cap mena de formació escolar reglada i un mercat laboral juvenil que demanda joves poc qualificats. En tot cas, el resultat és que un gran nombre de joves s’enfronten a un risc significatiu de caure en la pobresa, ja sigui perquè manquen d’ocupació o estan treballant en condicions precàries.

Què es pot fer?

Indica l’informe de l’OCDE que superar el nivell educatiu de secundària i realitzar una formació professional (FP) de grau mitjà augmenta en un 20% les possibilitats de trobar ocupació per als joves d’entre 25 i 35 anys. Subratlla l’informe que tenir un nivell educatiu alt no sols està relacionat amb majors taxes d’ocupació i una remuneració salarial superior sinó també amb un millor estat de salut i un major compromís social. És en tot punt lògic que l’informe de l’OCDE insisteixi sobre la importància de l’educació, i més concretament sobre la formació professional en tant que, en una majoria de països, aquest tipus de formació està dissenyada per a preparar als i les estudiants per a accedir al mercat laboral o continuar estudis superiors[8].

Ara bé, i vistes les conseqüències a llarg termini de ser Ni-Ni, d’una banda, és necessari una acció decidida dels governs per a posar en marxa polítiques d’ocupació que afavoreixin la inserció laboral dels joves, però també polítiques educatives i socials per a prevenir que els joves es converteixin en Ni-Ni. D’altra banda, i considerant que els joves Ni-Ni solen provenir d’entorns socials amb grans mancances, és necessari prioritzar en les polítiques educatives i d’ocupació a les famílies més vulnerables. Comptat i debatut, els joves privats d’educació, formació o ocupació haurien de ser una prioritat per als encarregats de formular les polítiques públiques.

Des dels programes i projectes d’ocupabilitat no és fàcil abordar el tema dels ‘Ni-Ni’ ja que no és a la nostra mà crear ocupació, sinó que el nostre abast és molt més limitat: treballem per a millorar les capacitats dels i les joves perquè puguin accedir a una ocupació decent. No obstant això, hi ha marge per a l’acció i una manera en què els joves desocupats poden millorar les seves perspectives d’ocupació és adquirir, a través de l’educació i la formació, les habilitats que els ocupadors valoren.

No obstant això, la provisió de formació no és suficient i és necessari anar una mica més enllà. En primer lloc, el suport als joves ‘Ni-ni’ exigeix enfocar-se en estratègies a llarg termini amb un enfocament integral. No sols és important formar als joves que estan desocupats i fora dels circuits laborals, sinó que cal acompanyar-los en el procés formatiu i en el procés d’inserció laboral. D’una banda, s’hauria de proporcionar a aquests joves serveis d’orientació vocacional per a ajudar-los a identificar les seves habilitats, interessos i metes professionals. D’altra banda, també és necessari brindar-los suport individual a través de coaching o mentoria o suport psicosocial.

En tercer lloc, i en el que a la formació es refereix, caldria considerar el disseny de sistemes d’educació i formació flexibles i permeables amb trajectòries d’aprenentatge personalitzades; també caldria afavorir l’aprenentatge basat en el treball (Work-based learning). Quant a la capacitació en habilitats toves entre els aspectes a incorporar o promoure en els programes formatius s’inclouen la motivació per a aprendre, el desenvolupament d’habilitats d’ocupabilitat, afavorir entorns inclusius, o afavorir l’accés a la tecnologia digital de les persones Ni-Ni.

En quart lloc, en cada context nacional s’hauria de considerar la diversitat i, dins dels propis Ni-Ni caldria prioritzar a aquells grups més vulnerables com són per exemple dones joves amb càrregues familiars. En relació a l’anterior, un dels aspectes a treballar és l’eliminació dels obstacles i barreres que dificulten la participació d’aquestes en els programes d’ocupabilitat; així per exemple, una mesura que s’ha demostrat reeixida és la provisió de cura infantil a les persones amb càrregues familiars durant la realització de les formacions o activitats del projecte.

Finalment, atendre els joves ‘Ni-Ni’ exigeix sumar esforços, crear sinergies i buscar complementarietats entre les institucions públiques (serveis públics d’ocupació), els centres educatius, les empreses i les organitzacions de la societat civil per a la inserció dels joves. Com a possibles mesures a posar en marxa estan: el reconeixement i validació d’aprenentatges no formals (p.e., certificació per competències); treballar amb els serveis públics d’ocupació perquè les persones Ni-Ni siguin tinguts en compte; establir col·laboracions amb empreses perquè aquests joves puguin realitzar pràctiques o adquirir experiència laboral; o brindar suport a aquells que estiguin interessats a emprendre.

Per què treballar amb joves Ni-Ni?

Treballar amb joves Ni-Ni és fonamental per a la cohesió social com a ajuda a reduir les desigualtats i a prevenir l’exclusió social. En oferir oportunitats a tots els sectors de la població estaríem construint una societat més equitativa i fomentant un major sentit de pertinença i cohesió al mateix temps que s’eliminen uns certs factors de risc que poden portar a aquests joves a marginalitzar-se.

En resum, treballar amb joves Ni-Ni no sols beneficiaria a la societat en el seu conjunt, sinó que és fonamental per a construir una societat més cohesionada socialment, més justa i inclusiva.

[1] OECD (2023), Education at a Glance 2023: OECD Indicators, OECD Publishing, Paris,https://doi.org/10.1787/e13bef63-en

[2] Elder, S. (2015): “What does NEETs mean and why is the concept so easily misinterpreted?” Work4Youth Technical Brief Nº 1. Disponible en: https://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/—dgreports/—dcomm/documents/publication/wcms_343153.pdf

[3] OECD (2023), Youth not in employment, education or training (NEET) (indicator). DOI: 10.1787/72d1033a-en

[4] Véase Ralston, K., Everington, D., Feng, Z., & Dibben, C. (2022). Economic Inactivity, Not in Employment, Education or Training (NEET) and Scarring: The Importance of NEET as a Marker of Long-Term Disadvantage. Work, Employment and Society, 36 (1), 59-79. https://doi.org/10.1177/0950017020973882; Godfrey C, Hutton S, Bradshaw J, et al. (2002) Estimating the cost of being ‘not in education, employment or training’ at age 16–18. Heslington: Social Policy Research Unit, University of York. Disponible en: https://core.ac.uk/download/pdf/4154405.pdf ; también CEDEFOP: “What are the individual consequences of being NEET?”, Blog article disponible en: https://www.cedefop.europa.eu/en/tools/neets/blog/what-are-individual-consequences-being-neet

[5] https://data.oecd.org/youthinac/youth-not-in-employment-education-or-training-neet.htm .

[6] Datos de 2019 (último año con datos disponibles): https://ilostat.ilo.org/data/africa/ .Véase también los datos del Banco Mundial: https://databank.worldbank.org/source/world-development-indicators/Series/SL.UEM.NEET.FE.ZS o https://ilostat.ilo.org/african-youth-face-pressing-challenges-in-the-transition-from-school-to-work/ .

[7] Así ocurre en otros muchos países del Sur; véase por ejemplo: O’Higgings, N. (2019): “Young people not in employment, education or training”, ILO/Sida Partnership on Employment Technical Brief, no. 3, ILO. Disponible en: https://sustainabledevelopment.un.org/content/documents/26634NEET_Sida_brief.pdf

[8] En relación al trabajo con jóvenes Ni-Ni son muy interesantes las propuestas del CEDEFOP (European Centre for the Development of Vocational Training) centro de referencia de la Unión Europea para el desarrollo de la formación profesional. El CEDEFOP ha publicado dos Kits de herramientas (Toolkits) uno de ellos dirigido a empoderar a los jóvenes Ni-Ni y otro para abordar el abandono temprano de los estudios. CEDEFOP: VET toolkit for empowering NEETs – Source of support to young people not in employment, education or training. Disponible en: https://www.cedefop.europa.eu/en/tools/neets/blog/what-vet-toolkit-empowering-neets . También CEDEFOP- VET toolkit for tackling early leaving – Source of support to policy makers and education and training providers. Disponible en: https://www.cedefop.europa.eu/files/key_intervention_approaches.pdf