DESCONOLITZACIÓ I TRANSFORMACIÓ DE LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Radiografia i històric del sistema de cooperació internacional

Maria Chalaux, Directora Àrea Desenvolupament Global

El sistema global de cooperació internacional —en el seu terme ampli, que inclou el desenvolupament, l’acció humanitària i la consolidació de la pau— ha vingut caracteritzat des dels seus inicis per un complet monopoli en el seu lideratge.

El poder i els recursos van ser i segueixen dominats pels grans donants públics (“Institutional donors”) i algunes organitzacions internacionals, tots ells i elles pertanyents al món occidental. El relat en el qual es fonamentava aquest domini sona ara esperpèntic: “Els països empobrits ho estan per la governança pèssima, la corrupció institucional i els règims autoritaris que han imperat. I siguem clars: a més, la gent en aquests països és vaga o ignorant… En l’altra cara de la moneda apareixen els països rics, que ho són perquè a part de ser brillants, resulta que han sabut sumar-li molt esforç i treball dur. I com a més tenen molt bon cor, el seu deure moral i ètic, com a països rics, no podia ser un altre que ser generosos i ajudar als que són pobres”. Avui dia a moltes i molts aquest relat ens sembla, com a mínim, completament arcaic i inadaptat a la realitat si és que no esborronadora, ple de mentides i completament injust. Però la veritat és que la gran majoria dels i les que fa temps que ens dediquem a la cooperació internacional, hem de reconèixer que, de manera més o menys conscient, sobretot en els nostres inicis, hem pogut ser pròxims a aquesta mena de postulats i creences.

Aprofitem per a analitzar una mica aquest relat: a més d’estar impregnat d’idees racistes, invisibilitza per complet la connexió entre la riquesa dels països rics i la pobresa dels anomenats països pobres. És a dir, en cap moment entra en l’equació la desigualtat. Quan ho fem, caiem en el compte que resulta que la pobresa no és una fatalitat: té unes causes molt clares arrelades en aquestes relacions desiguals tant en l’espectre econòmic com en les seves múltiples facetes socials (com la desigualtat de gènere, per exemple).

Què és i per què és necessària la descolonització de la cooperació internacional?

El sentir de moltes persones dins de l’ecosistema de la cooperació quant a la necessitat de replantejar-se les coses i de donar-li la volta al sistema ha donat com a resultat l’emergència de moviments i espais de reflexió, en els seus orígens més impulsats pel món de l’acció humanitària. Així doncs, el Grand Bargain [1] neix arran de la constatació en 2015 que la bretxa de finançament humanitari continua augmentant. Per a donar solució a això, i des d’una visió més pragmàtica, s’apunta ja a la necessitat d’apostar per la localització durant les respostes humanitàries i encoratjar als finançadors a la posada en marxa de mecanismes que eliminin barreres i facilitin l’accés directe al finançament per part de les organitzacions del Sud. Al seu torn, diverses organitzacions nacionals i internacionals es comprometen gràcies a la signatura del “charter4change” a implementar canvis de manera pràctica en la manera en el qual el sistema humanitari opera per a deixar pas a les respostes liderades localment. Durant la Cimera Humanitària Mundial de 2016, el terme “Shift the Power” es va popularitzar llançant una reflexió profunda sobre la necessitat de reequilibrar el poder i la responsabilitat en la prestació d’ajuda humanitària. A partir de llavors, el moviment ha continuat creixent atraient atenció a nivell global i traspassant la frontera de l’humanitari gràcies a la implicació d’agències de desenvolupament, organitzacions de la societat civil, institucions acadèmiques i governs de països tant donants com receptors involucrats a promoure la seva agenda.

El debat sobre la descolonització de les ONG beu d’aquestes diferents reflexions en la segona meitat de la dècada dels 10 i inicis dels 20 i, amb la irrupció del Black Lives Matter, amb el seu moment més àlgid en l’estiu del 2022, s’acaba d’afermar. La descolonització qüestiona i fa front a aquest monopoli del sistema de cooperació i fals relat que l’ha acompanyat durant molt de temps. Part de la constatació de molts actors del món de l’ajuda, sumant-li també la pressió de diversos moviments socials, que l’actual sistema de la cooperació internacional és part d’una construcció colonial que opera en termes i des d’una visió occidental de les coses perpetuant així el desequilibri de poder entre el nord i el sud global. Hi ha un consens important que és necessari avançar cap a un canvi en les relacions de poder i la distribució de recursos, desconstruint ideologies i enfocaments que tenen deixis racistes i que sustenten la superioritat i privilegis del món Occidental. De manera pràctica, la descolonització implica també que des del Nord hem d’aprendre a delegar la presa de decisions i transferir-la al Sud, als actors i poblacions a les quals pretenem acompanyar, Qui millor que ells i elles per a definir el que es necessita perquè les seves poblacions puguin viure millor?

La idea de descolonització està molt interconnectada amb altres moviments que comparteixen una visió comuna de transformar les estructures i pràctiques existents en el camp del desenvolupament internacional per a fer-les més equitatives, inclusives i centrades en les necessitats i aspiracions de les comunitats locals. Així, l’enfocament feminista forma part de la descolonització emfatitzant la importància de promoure la igualtat de gènere en totes les àrees del desenvolupament, reconeixent el paper fonamental que juguen les dones i les nenes en la construcció de comunitats fortes i pròsperes. D’igual manera, el desenvolupament sostenible i resilient reconeix la interconnexió entre el desenvolupament social, econòmic i ambiental, i advoca per enfocaments integrals que promoguin la sostenibilitat a llarg termini i la resiliència de les comunitats enfront dels desafiaments i crisis.

Però per on començar amb la tasca de la descolonització? Qui l’estan impulsant?

No és tasca fàcil per a les organitzacions i institucions internacionals acceptar que el seu propi treball està impregnat de racisme estructural. És un tema incòmode i sovint tabú que fins fa molt poc no s’havia reconegut ni abordat. Tal com se cita en l’article Descolonització de l’ajuda i consolidació de la Pau, “si els formuladors de polítiques, donants, professionals acadèmics i activistes no comencen a abordar el racisme estructural i el que significa descolonitzar l’ajuda és possible que el sistema mai pugui transformar-se de manera que realment transfereixi el poder i els recursos als actors locals”.

La descolonització és un terme ampli, amb les seves diferents perspectives i abordatges. Vaig assistir fa poc a un seminari web d’una de les organitzacions europees pioneres en enfocaments de descolonització, l’ONG belga 11.11.11. La seva conceptualització de l’enfocament els ha portat a identificar els següents abordatges, tots ells necessaris i complementaris per a avançar en l’agenda de la descolonització:

  1. Generar consciència, d’una banda, i aconseguir posicionament amb argumentació fonamentada.
  2. Ampliar les aliances i l’ecosistema, amb la inclusió per exemple d’organitzacions de la diaspora i moviments antiracistes.
  3. Partenariats d’igual a igual.
  4. Descolonitzar els recursos humans.
  5. Importància del llenguatge i imatges.

L’exposició va ser excel·lent i molt inspiradora. I aprofito l’ocasió per a felicitar l’organització que està darrere d’aquest primer esdeveniment i dels diversos que vindran durant l’any, la plataforma internacional The Sherwood Way. És una de les xarxes més actives a nivell de descolonització que amb una existència de poc més d’un any ha aconseguit erigir-se com a referent en l’enfocament de descolonització. Exerceix de connectora i canalitzadora d’aprenentatges entre les diverses organitzacions de cooperació que estan sentint la crida de treballar amb aquest nou enfocament. Se sumen a aquesta tasca altres organitzacions i moviments d’àmbit internacional com “The development Hub” o “ The pledge for change”. Aquest últim ha establert una declaració de compromisos destinats a reimaginar el paper de les organitzacions no governamentals internacionals en el sistema global d’ajuda humanitària i desenvolupament. En signar “The Pledge for change”, l’objectiu és transferir el poder més directament a les organitzacions locals en el sud global, mentre es construeix un ecosistema d’ajuda més forta basat en els principis de solidaritat, humilitat, autodeterminació i igualtat.

Partenariats d’igual a igual i localització: L’experiència de la Fundació Nous Cims

Em centro en el punt 3 aquí a dalt esmentat, partenariats d’igual a igual, com una de les perspectives clau de tot procés de descolonització. Per a les organitzacions que treballem per al desenvolupament ple de les comunitats i territoris als quals acompanyem als països del sud global, aquest punt és de summa importància i ens convida a repensar els nostres models de treball. Sabem de sobres que durant molt de temps la manera com ens hem acostat a aquests països ha estat molt marcada per les relacions desiguals. Encara en els casos en els quals les organitzacions internacionals apostaven ja per canalitzar les seves actuacions a través d’entitats nacionals/locals (molt sovint es recorria a la implementació directa i equips de personal expatriat) no va ser fàcil establir relacions de partenariat d’igual a igual. En aquestes aliances, l’organització local crida implementadora era poc més que un instrument per a arribar a les poblacions. L’equilibri de poder sempre ha tendit a quedar molt desplaçat cap a l’organització del Nord, que no per casualitat, és qui tenia -o canalitzava- els diners.

Arribats a aquest punt, des de la humilitat i l’ambició de continuar millorant i aprenent d’altres processos similars, m’agradaria compartir com des de l’organització per a la qual treballo, la Fundació Nous Cims (FNC), estem abordant aquesta tercera perspectiva de la descolonització. Sent fidels als postulats de redistribució del poder i transferència de la presa de decisions cap al sud global estem immersos en una nova manera de treballar. És necessari i just aclarir que la FNC té un rol una miqueta particular com a organització de desenvolupament. És el que en francès es denominaria una PTF (“Partenaire Technique et Financier”) que vindria a ser alguna cosa així com un soci que proporciona a les entitats locals acompanyament tècnic-temàtic alhora que financer, amb la flexibilitat que atorga el treballar exclusivament amb fons propis i no dependre dels grans donants públics. Hem vist massa vegades com les bases de convocatòries de projectes de cooperació de la majoria dels finançadors responien a lògiques més de “imposició”, triant des d’un despatx en occident que temàtiques i estratègies d’actuació eren les que tenien sentit. Davant això, des de la FNC ens hem proposat treballar d’una altra manera. Fruit d’una interessant reflexió hem desplegat una nova estratègia que, prenent la localització i el lideratge local com a pilars fonamentals, promou l’enfocament territorial com a canalitzadora dels canvis sistèmics que ens proposem. D’aquesta manera, hem triat unes zones molt concretes dels nostres dos països focus, el Senegal i Colòmbia, en les quals concentrarem a partir d’ara tots els nostres esforços, per un període no inferior a 10 anys i mitjançant un procés participatiu de co-creació multiactor. Ens posem al servei de les comunitats i el seu ecosistema social buscant la manera més adaptada i pertinent d’acompanyar-los.

De manera concreta, Com ho fem? Primer de tot ens interessa acostar-nos i envoltar-nos dels actors socials de la zona en qüestió, tant les seves administracions públiques- sectorials i territorials-com de les ONG i altres organitzacions de la societat civil. Des d’una relació que busquem sigui el més horitzontal possible, teixim xarxa, treballem l’apropiació i en definitiva dinamitzem la creació d’uns grups temàtics (GT) que seran el nucli i l’eix principal sobre el qual pivota tot el que es decideixi fer. Aquests GT- són 3 per cada zona, en relació a les 3 temàtiques de coneixement de la fundació: nutrició, educació i ocupabilitat per a joves- són els que definiran, al principi del procés, quines són les transformacions socials que es poden aconseguir en 10 anys de manera realista, identificant al seu torn les rutes de canvi més plausibles. No volem dictar el que cal fer sinó que preferim acostar-nos i envoltar-nos dels qui coneixen i saben sobre les problemàtiques de la zona. Aquestes rutes de canvi identificades, per a cadascun dels 3 programes sectorials, seran imprescindibles a l’hora de canalitzar els recursos per a la implementació de projectes concrets. Així és, la FNC, en el moment de llançar les seves convocatòries de projectes el farà basant-se en totes les orientacions tècniques/programàtiques que els GT hauran establert en les seves Teories del Canvi i les seves rutes necessàries traçades. Aquestes estratègies a 10 anys elaborades per aquests grups multiactor tindran el manteniment econòmic de la fundació a través de dos mecanismes: el primer, que acabem de citar i que resulta més tradicional: el disseny i implementació de projectes concrets. Però hi haurà un segon, més innovador, que tenint igualment per base la teoria del canvi esbossada, es materialitzarà en iniciatives i accions col·lectives que els GT identificaran, any a any, com a necessàries per a la consecució dels canvis identificats. Aquí entrarien tot tipus d’actuacions, des d’accions purament d’incidència fins a accions relacionades amb els eixos transversals de perspectiva de gènere i mediambiental.

Estem en els inicis d’aquesta nova manera de treballar, no portem més de dos anys caminat en aquest sentit al Senegal, i a Colòmbia, per fi, ens estrenem enguany. El camí és una cosa incerta, ple de reptes, però avancem il·lusionades des del convenciment que hem pres la bona direcció. Veiem en aquest procés una materialització important de l’enfocament de descolonització: no sols avancem amb la lògica de la localització treballant i apostant pel lideratge dels actors locals si no que fem un pas més, creiem, imprescindible. Transferim i equilibrem el poder i la presa de decisió entre el nord i el sud global establint aliances més horitzontals, d’igual a igual. Encara que els recursos venen de la fundació, els nostres socis i sòcies en les zones de treball tenen l’autonomia per a decidir on és millor posar-los.

Aquest canvi de paradigma i el nou model de treball que porta associat ens està ensenyant alguna cosa… no podem tenir pressa, seria el nostre pitjor enemic, com ens recorda Sascha Haselmayer en el seu llibre “The slow lane”. Com ell diu, per a aconseguir canvis reals hem de canviar la nostra tendència a deixar-nos arrossegar pel que ell diu els “Quick fixes” (o arranjaments i decisions precipitades). En el seu llibre compta com després de dues dècades de recerca sobre diversos processos en diferents camps i sectors ha arribat a una conclusió: només aquells processos que parteixen d’una acció reflexiva, que no escatimen temps a escoltar les diferents parts, que són inclusius i generen apropiació i consens ampli, només aquests arriben a solucions que perduren en el temps.

Podem descolonitzar el sistema de la cooperació sense canvis en el sistema de finançament?

És just dir que aquest nou model de treball que acabem  d’explicar desafortunadament  no està a l’abast de la gran majoria d’organitzacions de cooperació, que han actuat i continuen actuant com a intermediàries d’un donant públic, quedant encotillades i influint aquest últim de manera substancial en el seu mode d’implementació. Com plantejar-se una estratègia a 10 anys si no tenim la seguretat financera per a poder-ho fer? La gran majoria d’ONG depenen de finançaments públics de més aviat curta durada amb les quals és molt difícil plantejar-se un treball que busca canvis a llarg termini. A més, els mecanismes per a la sol·licitud d’aquests  donants estan altament burocratitzats representant aquestes barreres insorteables per a les organitzacions petites i d’àmbit més local dels països del sud. No és casualitat que el European Network on Debt and Developpment estimi que més del 90% de l’ajuda britànica va directament a entitats britàniques (o internacionals) sent només el 3% la proporció que es canalitza directament a organitzacions del Sud global.

Queda clar, doncs, que per a aconseguir i avançar en la descolonització de la cooperació no sols n’hi ha prou que les organitzacions tinguin la voluntat de fer-ho sinó que es torna imperatiu que el sistema global de finançament de l’ajuda faci un replantejament molt de fons. Com deia fa poc, la representant d’una  de les organitzacions locals de Llatinoamèrica convidada al seminari web Feminismes, localització i descolonització, organitzat per la CONGDE i el IECAH, “els donants han d’aprendre a escoltar les organitzacions locals”.

Per a anar tancant la reflexió ho faré amb les paraules de l’acadèmic, activista i expert en desenvolupament, angolès, Sergio Calendungo, també  membre de la plataforma Sherwod Way, amb qui vam tenir el privilegi de compartir una sessió fa unes setmanes. Ell afirma: “la cooperació internacional ha d’adoptar una lògica de desenvolupament que superi la lògica paternalista i imperialista amb la qual Occident ha tractat sempre als pobles del Sud”

La indústria de l’ajuda ha de treballar per a no continuar perpetuant en les seves institucions desigualtats racialitzades i establir noves maneres de conceptualitzar i  de relacionar-se amb els actors i poblacions del sud global. Si continuem operant dins de sistemes que perpetuen la jerarquia, inequitat i distribució desigual de poder, la cooperació al desenvolupament mai podrà ser antiracista. Serà només des de la humilitat i la determinació que aconseguirem la transformació que el sistema està demanant a crits. I sobretot, si unim esforços i veus del Sud i del Nord Global per a junts i juntes i en igualtat, desafiar aquest sistema global i injust de la cooperació internacional.

  • [1] El Gran Pacto (Grand Bargain) explicado: Documento Informativo del ICVA, marzo 2017.
  • Descolonización de la ayuda y consolidación de la paz, Informe de Peace Direct, 2021
  • Can development Aid ever be Anti-Racist? Artículo de Neha Kagal, 2021
  • Transformation in the aid and development sector ? Decolonising Aid, Informe de Centre for Humanitarian Leadership, 2022
  • Descolonizar la cooperación, ¿cómo y hastadónde? Artículo de EL País, Gabriel Pons Cortès
  • The slow lane, libro de Sascha Haselmayer, 2023
  • The Sheerwood Way: https://www.thesherwoodway.com/
  • The Development Hub: https://devhubuk.org/
  • Pledge For change 2030 : https://pledgeforchange2030.org/
  • Charter for Change : https://charter4change.org/