Actualitat

L’escola el Turó de Montcada, és la primera escola de la xarxa Komtü, que servirà com a referent per a la sostenibilitat del programa en els centres educatius d’infantil i primària. Aquest curs ha finalitzat els tres anys d’acompanyament del programa per a millorar el benestar emocional i relacional dels nens i nenes a l’escola.

El grup de docents implicat, equip impulsor, que s’ha encarregat de dinamitzar les activitats del programa, ha proposat diverses accions que han dut a terme tot el claustre.
Les propostes i iniciatives han sorgit de l’equip impulsor segons les necessitats i prioritats que tenien en aquest moment. Des del programa, vetllant per la sostenibilitat d’aquest, la tècnica de xarxa ha anat acompanyant-los durant aquest procés.

Els temes que s’han dinamitzat durant aquest any escolar han estat:

• Promoure la revisió del funcionament dels grups interactius a l’escola.
• Elaboració d’un protocol entre claustre per a situacions disruptives amb els nens/as, per a poder actuar amb eficàcia i fer un bon acompanyament en el nen i el grup.
• Anàlisi conjunta de la participació de les famílies a l’escola que havia disminuït molt a causa de la pandèmia. L’equip impulsor va plantejar dinàmiques per a l’anàlisi juntament amb noves propostes. Van avaluar el que es feia anteriorment i funcionava per a recuperar-ho i van fer noves propostes, amb l’objectiu de realitzar com a mínim una abans de finalitzar el curs.
• Liderar la planificació de la festa de jubilació del conserge, ja que feia 30 anys que treballava a l’escola i volien que fos acurada en agraïment als seus anys d’implicació i dedicació.
• I van proposar fer una dinàmica, elaborada des del claustre, per a aconseguir el lema de l’escola amb la qual tota la comunitat se senti identificada. Amb diferents activitats s’elaborarà una frase feta pels nens i nenes, una frase feta pel claustre i una frase feta per les famílies. I arran d’aquestes tres frases, es farà una comissió mixta, que recollirà “el sentir” de les famílies, els mestres i els nens. Un iniciativa per a continuar fomentant el sentiment de comunitat.

Una recopilació d’accions que paral·lelament a la intensitat del dia a dia ha promogut l’Equip Impulsor del Turó per a continuar amb el programa Komtü, i, per conseqüent, amb el benestar emocional a l’escola.

José A. Serrano Álvarez, Programme Manager d’ocupabilitat, Àrea de Desenvolupament Global.

En passat mes de març, l’equip de desenvolupament global de Nous Cims va viatjar a Colòmbia per reunir-se amb la representant de la Fundació al país i visitar els projectes d’ocupabilitat que s’estan duent a terme.

Colòmbia en aquests moments està vivint reptes molt importants en l’àmbit polític, social i econòmic. En el que a l’economia es refereix, la recuperació post-covid ha estat positiva i el PIB ha augmentat de manera espectacular en aquests mesos posteriors a la pandèmia. Amb això, la taxa de persones que viuen en la pobresa s’ha reduït notablement. No obstant això, Colòmbia continua sent un dels països més desiguals del món, i la bonança econòmica no ha afectat a tots els territoris del país ni a tots els grups socials per igual.

D’aquesta manera, els colombians afrodescendents i grups indígenes a penes s’han beneficiat d’aquestes millores en l’economia. Els factors que expliquen les desigualtats a Colòmbia són variats i complexos. Ja des de l’inici de les seves vides, moltes persones es veuen afectades per un limitat accés a la salut i a l’educació, la qual cosa llastra les seves capacitats d’ingressar al mercat laboral o obtenir ingressos. Únicament entorn del 40% de les persones colombianes treballen en el sector formal, sent una de les taxes més baixes d’Amèrica Llatina. A l’alta informalitat, la qual afecta encara més a les persones amb escassos recursos, s’afegeixen altres factors com l’accés desigual a les noves tecnologies que dificulten la inclusió en el mercat laboral dels i les joves.

Aquestes desigualtats en el mercat laboral acaben causant també desigualtats quant a ingressos, agreujades per importants bretxes en l’accés a treballs amb ingressos decents i a l’economia formal. Aquestes bretxes afecten en grau més alt a persones amb baixes qualificacions, i dins d’elles a dones i joves, grups indígenes i NARP (poblacions negres, afrocolombianes, raizales i palenqueras), i a persones migrants. Precisament, una de les prioritats de la Fundació Nous Cims a Colòmbia és la millora de l’ocupabilitat juvenil; és a dir, secundem diversos projectes de cooperació que tenen com a objectiu millorar les capacitats i les qualificacions dels i les joves i, d’aquesta manera, augmentar les seves possibilitats d’incorporar-se al mercat laboral.

En l’actualitat, en l’àmbit de l’ocupabilitat juvenil, els nostres socis són la Xarxa Juvenil de Dones Chocoanas (Quibdó – Va xocar), Educamás (Bogotà – Cundinamarca), Organització Femenina Popular (Barrancabermeja – Santander), Changemakers for Kids (Santa Marta – Magdalena) i la Fundació L’Origen (Riohacha – La Guajira). En la visita vam poder comprovar el treball que aquestes organitzacions realitzen amb joves i dones per a millorar les seves qualificacions i acompanyar-los en el seu procés d’inserció laboral. Es pretén que aquest procés sigui integral i abordi diversos components com l’orientació vocacional, la formació, l’acompanyament o mentoria i la inserció laboral.

• Orientació vocacional tenint en compte les necessitats del mercat laboral, s’acompanya als i les joves perquè puguin triar una professió d’acord amb els seus interessos, actituds i aptituds; es tracta, en resum, d’ampliar les possibilitats d’elecció dels i les joves que participaran en les formacions.
• Formació de qualitat tant en habilitats tècnic-professionals com en ‘habilitats toves’ (creativitat, pensament crític, autonomia, assertivitat, treball en equip, lideratge, responsabilitat, etc.) que els aplanaran el camí cap a una ocupació.
• Acompanyament, el qual es realitza al llarg de tot el procés formatiu (acompanyament psicosocial i acompanyament sociolaboral) treballant amb individus, famílies i comunitats, i també una vegada concloses les formacions (mentoria).
• Finalment, es treballa la inserció laboral dels i les joves que han superat satisfactòriament els cursos i capacitacions. Amb l’objectiu que puguin dur a terme pràctiques (passanties) o, directament, puguin incorporar-se a un lloc de treball, les nostres institucions sòcies estableixen acords i convenis amb empreses. També es fa costat a persones que han decidit emprendre pel seu compte.

En aquesta visita de seguiment vam poder comprovar que en tots els projectes s’han produït avanços molt positius, encara que d’igual manera, continuen presents importants desafiaments als quals en un futur pròxim caldrà prestar una atenció especial. Entre ells potser els més rellevants són:

1. Arribar a les persones més vulnerables; això és, aconseguir que la major part de les persones beneficiades siguin els qui realment més ho necessiten (persones Estrat 1, segons la qualificació del mateix Estat colombià).
2. Treballar per a reduir la bretxa de gènere, implementant mesures pràctiques per a promoure una major participació de les dones en els projectes.
3. I reforçar el treball amb les institucions públiques encarregades de l’ocupabilitat juvenil per a així assegurar la sostenibilitat dels programes executats al país.

En resum, aquesta visita ens ha servit per a conèixer millor els projectes d’ocupabilitat a Colòmbia, però també el mateix país i les persones que viuen en ell. Ens ha servit també per a aprendre moltes coses. Ha estat satisfactori comprovar que, a pesar que hi ha coses a millorar, s’està fent un excel·lent treball. Entre el treball que desenvolupa l’equip de desenvolupament global de la fundació i els seus socis al país, molts joves han accedit a una ocupació i han vist millorat el seu ingrés i les seves condicions.

JUGANT A FER CABANES

El benestar emocional a través de la natura

Irene Cervera Buisán, Programme Manager Programa Komtü

Molts dels records que tenim de la nostra infantesa estan vinculats amb la natura. Són records jugant en un bosc, en un parc, als prats, a la platja, amb les onades o a la vora del mar fent castells a la sorra. En aquesta etapa de la vida, poder tenir contacte amb la natura és vital per al bon desenvolupament físic, però també l’emocional i l’espiritual.

Connectar amb la natura i altres formes de vida és quelcom innat en les persones, i aquesta necessitat que tenim es denomina biofilia. El biòleg Edward O. Wilson va desenvolupar aquesta teoria en el seu llibre de 1984, “Biophilia”.

La biofilia ha estat estudiada en diversos àmbits, inclosos el de l’arquitectura, la psicologia, la biologia, i la salut ambiental. Un estudi publicat en la revista “Frontiers in Psychology” va investigar els efectes de l’exposició a la natura en la salut. Els autors van concloure que “la natura té un efecte beneficiós sobre la salut mental i física, i que les persones que tenen més contacte amb ella tenen una millor salut en general” (Kuo, Barnes, & Jordan, 2019).

Segons el projecte Phenotype de l’Institut de Salut Global de Barcelona, realitzat en quatre ciutats europees, les persones adultes que durant la seva infància van tenir més contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la natura. Com es conclou en aquest estudi, “l’exposició en espais naturals a l’aire lliure s’ha associat amb diversos beneficis per a la salut, com un millor desenvolupament cognitiu i un millor benestar mental i físic” (ISGlobal, 2019).

Una nova recerca de la ISGlobal, publicada recentment en la revista Environment International, estima les millores en la salut mental que derivarien d’un increment en la superfície verda de Barcelona. Es calcula que “es podria reduir un 14% dels casos anuals de mala salut mental autopercebuda, un 13% de les visites a professionals de la salut mental i de l’ús d’antidepressius i un 8% de l’ús de tranquil·litzants/ansiolítics”. Aquestes dades i beneficis en la salut mental de la ciutadania, implicaria un estalvi de 45 milions d’euros anuals en costos directes i indirectes de salut mental (ISGlobal, 2023).

La síndrome o trastorn per dèficit de natura va ser introduït per Richard Louv en el seu llibre de 2005, “Last Child in the Woods: Saving Our Children from Nature-Deficit Disorder” (L’últim infant en el bosc). Aquest trastorn descriu la disminució de l’exposició a la natura en la vida quotidiana i els efectes negatius que pot tenir en la salut i el benestar de les persones, especialment en els nens i nenes.

El trastorn per dèficit de natura ha estat objecte de nombrosos estudis i recerques en les últimes dècades. Un estudi publicat en la revista “Environmental Health Perspectives” va concloure que “la falta de contacte amb la natura pot tenir efectes negatius en la salut mental i física, incloent-hi la depressió, l’ansietat, l’estrès, l’obesitat infantil, i la diabetis tipus 2” (Bratman, Hamilton, & Daily, 2012). I com a efectes positius, un estudi publicat en la revista “Landscape and Urban Planning”, mostra que “l’exposició a la natura pot reduir la pressió arterial, la freqüència cardíaca, i l’estrès psicològic, i pot millorar la salut mental i el benestar” (Hartig, Mitchell, de Vries, & Frumkin, 2014).

En el cas dels infants, el contacte amb la natura fomenta el joc actiu, un aspecte clau per a evitar el sobrepès i l’obesitat. També, millora les habilitats motores, com ara la coordinació, l’agilitat i l’equilibri, i també, facilita el desenvolupament de competències socioemocionals i habilitats socials, reduint l’ansietat i la depressió (Louv, 2005).

Per altra banda, l’exposició a espais verds i blaus (riu, llac, mar,…) en la infància s’associa amb canvis estructurals en l’anatomia del cervell. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat a Environmental Health Perspectives i liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el projecte Breath (2018).

Observant tots aquests beneficis, és important que les escoles considerin la natura com un recurs educatiu valuós que contribueix al benestar emocional dels nens i nenes, ja que és un aspecte bàsic del seu desenvolupament integral, de les seves competències socioemocionals, i la millora del seu aprenentatge.

L’educació en contacte amb la natura potencia el rendiment escolar, la creativitat i l’esperit crític. El fet d’estar connectats amb entorns naturals quan som infants, ens dona grans beneficis en la funció cognitiva, millorant la capacitat d’atenció i la memòria i fomentant alhora l’aprenentatge. També té efectes positius en el desenvolupament emocional i social, ja que permet guanyar autoestima i autoconfiança per a fer front als reptes i adversitats del futur, redueix l’estrès i l’agressivitat, promou el control dels impulsos i millora les habilitats socials, la creativitat i la imaginació.

Com assenyala Heike Freire, defensora de la “pedagogia verda”, experta en educació ambiental i infantil i desenvolupament sostenible, “la natura és un lloc on els nens i nenes poden aprendre a regular les seves emocions, a resoldre conflictes, a treballar en equip i a desenvolupar habilitats socials” (Freire, 2017). D’aquesta manera, es fomenta l’empatia, la cooperació i la resolució de problemes, competències emocionals que són fonamentals per a la vida.

Aquesta mateixa teoria la reforça Karen Armstrong (2011), autora del llibre “Dotze Passos cap a una Espiritualitat Compassiva”, que assenyala com la comprensió de la interconnexió amb la natura, pot fomentar l’empatia i la compassió cap a les altres persones, la qual cosa és essencial per a la salut emocional i la convivència pacífica.

Actualment, tenint en compte les evidències científiques dels beneficis de la natura en les persones, i la situació actual d’emergència climàtica, les accions que es realitzen en l’àmbit escolar estan dirigides a l’adaptació del seu espai físic, on els infants passen moltes hores. L’objectiu principal és mitigar el canvi climàtic i millorar la qualitat de vida de les persones, incidint en el seu benestar general, la seva salut mental i física.

En aquesta línia, s’han realitzat a Barcelona projectes en centres educatius, impulsats pel mateix Ajuntament. Des del 2020 es duu a terme el projecte “Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris” i des del 2019, el programa “Transformem els patis”, que pretén millorar “tant els espais físics com les dinàmiques i relacions que s’hi esdevenen”, creant patis més naturalitzats, coeducatius i comunitaris.

La connexió amb la natura és una eina molt valuosa per a promoure el benestar emocional a les escoles. Però, a part de modificar l’espai físic del centre i introduir la natura en el mateix, també s’han de dur a terme altres accions per a facilitar aquesta connexió dels infants i de tota la comunitat educativa amb l’entorn natural. En són un exemple els horts que ja són presents en alguns centres educatius, la jardineria, les passejades regulars per parcs, zones verdes o blaves de les ciutats o els seus voltants, l’observació i identificació de la fauna i la flora, impartir activitats acadèmiques a l’aire lliure o en espais naturals i la realització de projectes de recerca sobre el medi ambient.

El Departament de Medi Ambient de la Diputació Floral de Guipúscoa, va realitzar en el 2020 un estudi a nens i nenes del territori entre 8 i 12 anys per a conèixer el seu grau de connexió amb la natura. Va concloure que la connexió i el coneixement dels infants sobre la natura i la biodiversitat està disminuint. Tenint en compte aquests resultats, i els beneficis físics, psicològics i socials dels espais naturals en la nostra salut i benestar, es va impulsar el servei Gnat Konekta. Aquest ofereix un catàleg amb totes les activitats i recursos de Guipúscoa per a afavorir la connexió de la ciutadania, i especialment dels infants i les persones joves, amb la natura, a l’aire lliure i també des de casa.

En l’àmbit internacional trobem diferents iniciatives d’aquestes pràctiques, que han tingut un impacte en la comunitat educativa. Projectes que també serveixen com a exemple a l’hora de promoure aquestes accions en diferents escoles i localitats, tenint en compte la desigualtat econòmica i social, la qual també suposa un obstacle sovint per a tenir accés a la natura. A continuació se citen dues realitzades als Estats Units, i dues a Anglaterra:

• Children & Nature Network (C&NN) és una xarxa impulsada per Richard Louv, i té com a creença que la natura fa que els nens i nenes siguin més sans, feliços i intel·ligents. Ofereix recursos i eines en tota la comunitat educativa, a les famílies, educadores i organitzacions que treballen per la salut física i mental dels infants.
• GreenKids (EE. UU.) és un programa finançat per Nature Forward amb el suport de l’Institut Mèdic Howard Hughes. Ofereix a les escoles públiques recursos gratuïts, lliçons i experiències de camp per a fomentar el contacte amb l’entorn natural i l’alfabetització ambiental.
• Nature Friendly Schools (UK) és un programa liderat per l’organització Wildlife trust, que va demostrar com un augment d’activitats escolars realitzades en entorns naturals contribueix a millorar la salut mental i el benestar, implicant la comunitat educativa. Es van dissenyar programes per a augmentar la confiança del personal docent per a fer classe a l’aire lliure, i crear xarxes d’escoles amb capacitat per a incorporar la natura en la vida quotidiana de l’alumnat.
• Connect with Nature School Pack (UK), ha estat impulsat pel Peer Education Project, un programa de salut mental per a secundària. Aquest programa ha treballat amb alumnat i personal el material escolar Connect with Nature, disponible per a totes les escoles del Regne Unit. Aquest, proporciona eines i recursos per a ajudar l’alumnat a connectar amb la natura.

Queda palès, doncs, que incloure la natura a les escoles facilita l’aprenentatge, i que els infants gaudeixen d’un major benestar físic i emocional, i tendeixen a desenvolupar estils de vida més saludables durant l’edat adulta. També mostren una actitud més respectuosa amb el medi ambient i són més conscients de la importància de tenir cura del seu entorn i del desenvolupament sostenible.

Com expressa el Dr. Juan Antonio Ortega-García, Pediatre Mediambiental i coordinador del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria,

“reconnectar la infància en l’entorn escolar amb la natura contribueix a crear ciutadans més lliures, creatius en societats més interconnectades amb la salut del planeta” (Faros San Juan de Dios, 2022, p. 277).

És important i necessari que la natura formi part del nostre dia a dia, en totes les èpoques de la nostra vida, i hem de promoure aquesta relació amb el medi natural des de la infància. Per tant, és vital que els nens i nenes experimentin amb la natura, es meravellin i descobreixin la seva vàlua, desenvolupant un sentit de connexió i respecte cap al seu entorn i l’espai on viuen i, en conseqüència, cap al planeta i la seva pròpia vida.

Connectem l’escola amb la natura, traslladant accions i activitats de l’aula a entorns naturals; al bosc, al parc, al riu, a la platja, i així els nens, les nenes i nosaltres, continuarem jugant a fer cabanes.

Armstrong, K. (2011). Twelve Steps to a Compassionate Life. Alfred A. Knopf.

Bratman, G. N., Hamilton, J. P., & Daily, G. C. (2012). The impacts of nature experience on human cognitive function and mental health. Environmental health perspectives, 120(7), 958-966.

Dadvand P., Pujol, J., Macià D., Martínez-Vilavella G., Blanco-Hinojo L., Mortamais M. Álvarez-Pedrerol M., Fenoll R., Esnaola M., Dalmau-Bueno A., López-Vicente M., Basagaña X., Jerrett M., Nieuwenhuijsen M., Sunyer J. The Association between Lifelong Greenspace Exposure and 3-Dimensional Brain Magnetic Resonance Imaging in Barcelona Schoolchildren. Environmental Health Perspectives, February 2018, https://doi.org/10.1289/EHP1876

Vidal, D., Pereira, E., Cirach, M., Daher, C., Nieuwenhuijsen, M., Mueller, N. An urban green space intervention with benefits for mental health: a health impact assessment of the Barcelona “Eixos Verds” Plan. Environment International, 2023. https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.107880

Faros Sant Joan de Déu (2022). Quadern 13: L’ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem? Una crida a la reflexió i a la sensibilització Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu (ed). Disponible a: https://faros.hsjdbcn.org/ca

Freire, H. (2017). Educación infantil y desarrollo sostenible: Nuevos retos y oportunidades. Editorial Octaedro.

Hartig, T., Mitchell, R., de Vries, S., & Frumkin, H. (2014). Nature and health. Annual review of public health, 35, 207-228.

Myriam Preuss, Mark Nieuwenhuijsen, Sandra Márquez, Marta Cirach, Payam Dadvand, Margarita Triguero-Mas, Christopher Gidlow, Regina Grazuleviciene, Hanneke Kruize y Wilma Zijlema. Low Childhood Nature Exposure is Associated with Worse Mental Health in Adulthood. International Journal of Environment Research and Public Health. 22 May 2019. Artículo: El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta. ISGlobal. El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta – Noticia – ISGLOBAL

Kuo, M., Barnes, M., & Jordan, C. (2019). Do experiences with nature promote learning? Converging evidence of a cause-and-effect relationship. Frontiers in psychology, 10, 305.

Louv, R. (2005). Last Child in the Woods: Saving Our Children From Nature-Deficit Disorder. Algonquin Books.

Wilson, E. O. (1984). Biophilia. Cambridge, MA: Harvard University Press.

NI AMB TU NI SENSE TU: REFLEXIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ

Olga Permanyer Martinez, Program Support & Innovation Manager, Desenvolupament Global.

La setmana passada a Barcelona va tenir lloc el Mobile World Congress, on es presenten les novetats més capdavanteres en el sector de la tecnologia i les comunicacions. Per exemple, enguany va ser el moment per als robots i la intel·ligència artificial, xarxes mòbils de 5a generació (5G), o el Metaverso, entre altres coses. La innovació portada a la seva màxima potència. Però què és innovar? Encara que també és possible la implementació d’elements totalment nous, entenem com a innovació el procés de prendre alguna cosa que ja existeix i millorar-lo, sigui un producte, un servei o fins i tot un procés. Però ens centrarem en la innovació tecnològica i el desenvolupament digital. 

En la societat actual la innovació ve de la mà del frenesí consumista que ens empenta a comprar, llançar, comprar (utilitzant el títol del documental de Cosima Dannoritzer) tot guiat per una obsolescència programada. 

I mentrestant, què passa amb els països en desenvolupament?

Bretxa digital

S’entendria que, si la definició d’innovació implica oferir solucions, aquestes haurien d’estar destinades a resoldre desafiaments col·lectius. Des dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (des del novè per a ser exactes: indústria, innovació i infraestructura) ja es ressalta el paper de la innovació per trobar solucions als desafiaments actuals per aconseguir societats pròsperes i sostenibles. De fet, el desenvolupament digital té el potencial d’augmentar el benestar de les persones, la productivitat de les empreses, l’eficiència i l’eficàcia dels Estats i la sostenibilitat mediambiental, com a resultat de la sinergia de les seves tres dimensions: l’economia connectada, l’economia digital i l’economia digitalitzada [1]. 

Però la realitat ens mostra la innovació i la tecnologia com a nous elements de desigualtat: tant en la participació per a la creació, com en l’apropiació i accés. Segons el Banc Mundial en el seu “Informe sobre el desenvolupament mundial 2016: Dividends digitals”[2], l’efecte de la tecnologia en la productivitat mundial, en les oportunitats per a la base de la piràmide i la classe mitjana, i en la propagació de la governança responsable ha estat molt de menor de l’esperat. Que en l’actualitat el 40% de la població mundial estigui connectada a través d’Internet és una transformació impressionant. I si bé aquests assoliments han de celebrar-se, també hem de ser conscients del perill de crear una nova subclasse social, ja que és improbable que l’expansió de les tecnologies digitals per si sola signifiqui la fi de la bretxa actual de coneixements.

El foment de la inclusió digital és clau, però a la fi del 2021 hi havia 1000 milions de persones a tot el món que no podien demostrar la seva identitat, la qual cosa limita el seu accés als serveis i oportunitats digitals. Si bé les noves tecnologies s’estan estenent ràpidament a tot el món, s’estima que el 37% de la població —és a dir, 2900 milions de persones— encara no han usat serveis d’internet. Hi ha, no obstant això, una dada més preocupant: en xifres de la UNESCO, dues persones de cada cinc són analfabetes en el món.

La pregunta

És raonable qüestionar-nos quan és apropiat l’impuls a la innovació en comunitats que no tenen ni els drets bàsics coberts. Però alhora, el no fer-ho és participar de la seva exclusió? 

Des del tercer sector podem abordar el desenvolupament tecnològic i la transformació digital, alhora que contribuïm amb projectes i inversió per a generar oportunitats i disminuir les desigualtats en temes més bàsics d’alfabetització o salut. Però és clau el paper dels governs per a donar suport a les grans transformacions. Sense ells, el treball i esforç localitzat en algunes comunitats mai aconseguiran la sostenibilitat desitjada. I com ja comentàvem anteriorment, la transformació digital per si sola no contribueix a la disminució de desigualtats sense un treball més estructural. De la mateixa manera que és clau el paper dels organismes internacionals en la priorització de fons i el treball bilateral amb els governs de tots els països per a un desenvolupament sostenible i la disminució de les desigualtats.

Innovació frugal

Molt possiblement, la solució a aquests importants reptes per a avançar en digitalització i innovació passa per l’anomenada innovació frugal. Vaig conèixer aquest concepte de la mà dels nostres col·legues d’Ajuda en Acció. La innovació frugal es pot definir com una metodologia de disseny de producte basat en la màxima eficiència de les seves prestacions, utilitzant el menor nombre de recursos, i restant importància a altres característiques com el seu aspecte. 

Es basa en tres principis bàsics: simplificació, aprofitament i accessibilitat. Però a més incorpora un punt bàsic en la manera de treballar: es basa en la col·laboració entre persones, i m’atreveixo a dir que va fins i tot més enllà i aquesta col·laboració parteix d’una identificació de la problemàtica a resoldre purament bottom-up. Evidentment, estem parlant d’una escala probablement menor inicialment, ja que les grans empreses tenen incorporats processos més complexos per a la ideació, creació i presa de decisions a l’hora de llançar nous productes. I en aquest cas, el que es busca és també una resposta més ràpida, més aterrada, però amb una solució sostenible que es basi no solament en els recursos tecnològics dels quals es disposi, sinó també de l’enginy. L’enginy és sempre el motor de la innovació.

Cooperació transformadora

El que sembla evident és que en un món cada vegada més complex, la ciència, la tecnologia i la innovació no poden veure’s com un component aïllat d’altres matèries de preocupació dels governs i la societat en general. Fa falta promoure la innovació i la transformació des de totes les esferes —públiques i privades i incloure-ho en tot procés de desenvolupament d’un estat o regió. I cal aconseguir la participació de tots els països per a aconseguir un impacte real en les societats. Cal treballar per una cooperació transformadora que permeti disminuir les desigualtats socials i l’heterogeneïtat productiva per a millorar la competitivitat i reduir la vulnerabilitat a la qual s’enfronten els països en desenvolupament. I encara que, com hem vist, hi ha moltes qüestions sobre les quals reflexionar, hi ha una cosa sobre la qual no tinc dubtes: el futur de la innovació és inclusiu o no tindrà futur.

[1] “Un camino para el desarrollo sostenible de América Latina y Caribe”, 2022, CEPAL – Comisión Económica para América Latina y el Caribe consultado el 8 marzo 2023

[2] “Dividendos digitales: panorama general”, 2016, Grupo Banco Mundial, consultado el 8 marzo 2023 https://documents1.worldbank.org/curated/en/658821468186546535/pdf/102724-WDR-WDR2016Overview-SPANISH-WebResBox-394840B-OUO-9.pdf

ABRAÇANT L’ADOLESCÈNCIA

Pau Gomes, Director Àrea Benestar Emocional

Creatius, expressius, originals, imaginatius. Permetem-nos descobrir les fortaleses dels nostres adolescents. Són éssers vigorosos amb grans potencialitats que faran prosperar el nostre futur.

Sabies que els adolescents i joves representen la major generació de la història, amb més de 1800 milions de persones entre 10 i 24 anys a tot el món [1]?

L’adolescència és una etapa de gran vulnerabilitat on és habitual sofrir malestar emocional. Són moltes les situacions que influeixen: l’assetjament escolar, la falta d’adaptació social, el baix rendiment acadèmic, el mal ús de les xarxes socials i els videojocs, problemes de salut física, problemes familiars, financers, experiències passades traumàtiques com abús, negligència, violència o desastres naturals són factors de risc per a l’aparició de trastorns de salut mental [4].

Com a societat, és molt fàcil anomenar-los rebels, inconscients i irresponsables, immadurs, conflictius, perillosos, mal educats, fluixos, etc. No obstant això, totes aquestes etiquetes danyen la seva autoestima i la seva capacitat per a desenvolupar-se de manera saludable. Existeix la necessitat d’una major consciència, major educació i respecte a l’adolescència, a la seva salut mental i a la seva participació en les nostres comunitats. Millorem la comprensió de les fortaleses dels nostres adolescents.

Etapa culminant del desenvolupament

L’adolescència és un període especial i irrepetible que deixa empremta en les nostres vivències i records, amb moments d’entusiasme, alegries, frustracions o decepcions. Una etapa que vivim de manera intensa tant els adults que estem al seu voltant com ells o elles mateixes. És un moment de canvi, d’aprenentatges, de creixement cerebral, un moment de transició i desenvolupament adaptatiu vital: deixem de comportar-nos com a nens, per a adquirir els comportaments propis de l’adultesa. Hi ha una gran maduració en el cervell, que realitza noves connexions neuronals i elimina aquelles que deixen de ser útils [5]. Igual que durant els primers mil dies de vida del cervell del bebè, l’adolescència també és una fase crucial perquè les connexions neuronals facin de l’adolescent un individu independent, autònom i responsable. A més, el converteixen en una persona plenament desenvolupada i saludable a nivell emocional, personal i social, perquè s’integri a la seva comunitat. La naturalesa del cervell ens mostra com la part predilecta del cervell en la presa de decisions conscients (còrtex prefrontal) triga més a desenvolupar-se, no estant completament formada fins als 25 anys [6] [7]. Això ens ajuda a entendre per què els adolescents tendeixen a prendre decisions ràpides i impulsives, corrent riscos en cerca d’emocions fortes, moltes vegades influïdes pels seus amics i entorn. El cervell adolescent és molt sensible a la dopamina [8], és a dir, a tot allò que li doni una recompensa com el menjar, el sexe i la música, així com al reconeixement social. Aquesta resposta de dopamina és major als estímuls de recompensa en adolescents en comparació amb els adults. [9] I està directament relacionada amb la quantitat d’importants aprenentatges, patrons i comportaments que caracteritzen aquest període vital. I és aquí on l’adolescent té un potencial increïble, sempre que no sigui influït per les crítiques constants i negatives o les conductes destructives cap a la seva persona com les drogues, la violència o les autolesions.

És de summa importància que, en el camí de l’adolescència, els adults que els acompanyem establim uns límits comprensius amb les necessitats pròpies dels adolescents. L’autodisciplina, la responsabilitat, la paciència i la tolerància a la frustració necessàries per a la interacció amb els altres es veuran fomentades pels termes que acordem amb ells. Així els protegirem i els ajudarem a comprendre el que és segur i el que no ho és, en l’ús d’Internet o en el consum de drogues i alcohol. Fomentarem en els nostres adolescents la independència saludable en la seva presa de decisions responsables i necessàries per a la vida adulta. Sabem que els adolescents que creixen amb límits clars tenen una major autoestima i autocontrol, prenen decisions positives per a si mateixos i per als altres, i se senten segurs i confiats en la seva capacitat per a fer-ho [10] [11].

Si es proporciona un entorn de suport i oportunitats adequades, els adolescents poden desenvolupar el seu potencial creatiu, trobar la seva veu artística o expressiva i el seu pensament lateral (out of the box). Els floreixen la imaginació i l’experimentació, portant-los a nous descobriments i una infinitat d’avanços. Una etapa en la qual els adolescents van comprenent millor les emocions dels altres i a regular les seves pròpies emocions de manera més efectiva. Desenvolupen la seva identitat social i el seu sentit de pertinença a un grup. Aprenen habilitats socials importants, com saber demanar ajuda, la comunicació assertiva o la resolució de conflictes [12].

Experimenten amb diferents identitats i rols socials, la qual cosa els permet descobrir qui són i els qui volen ser en el futur. Són grans agents de canvi que ben encaminats amb energia i passió poden mobilitzar i ser poderosos en les seves comunitats. El moviment estudiantil Fridays for future per a reclamar l’acció contra el canvi climàtic és un clar exemple.

Molts avanços en l’art, la ciència i la tecnologia s’han aconseguit gràcies a la perspectiva innovadora dels nostres joves. Un adolescent de 15 anys, Jack Thomas Andraka[13], va inventar un sensor de paper que pot detectar el càncer de pàncrees, un dels més letals. Brittany Wenger va desenvolupar un algoritme d’aprenentatge automàtic que pot detectar el càncer de mama amb una precisió del 99% [14]. Anne Frank va escriure el seu diari als 13 anys. La perspectiva innovadora dels adolescents en la música ha portat a la creació de nous gèneres i estils de música, com el rock and roll, el hip hop o la música electrònica.

Permetem-nos descobrir les fortaleses dels nostres adolescents. Són éssers vigorosos amb grans potencialitats que faran prosperar el nostre futur.

Tots els adults que vivim aquesta intensitat, a vegades frenètica, però autèntica de l’adolescència, ja siguem familiars, mestres, professors, educadors, psicòlegs, pedagogs, etc. hem de connectar amb allò que ens afavoreix en acompanyar-los. Els adolescents, amb les seves opinions reactives i posicions crítiques, ens fan descobrir noves perspectives que moltes vegades no ens havíem plantejat, ensopits en les nostres zones de confort. Treballar amb adolescents significa manejar situacions en ocasions desafiadores, i això ens brinda l’oportunitat de treballar les nostres habilitats de resolució de problemes i de lideratge per a ser capaços d’inspirar i motivar. Ajudar els adolescents a desenvolupar les seves competències i aconseguir les seves metes, enriqueix les nostres habilitats d’ensenyament, mentoria, empatia i competències pedagògiques [15]. És una experiència molt gratificant quan construïm idees i projectes genuïns amb els nostres adolescents, també quan veiem l’impacte positiu de molts dels nostres consells i orientacions en el seu desenvolupament i ens fan partícips (a la seva manera) dels seus assoliments i èxits.

Estem preparats per a impulsar les potencialitats dels nostres adolescents?

Si ens deixem portar pel pessimisme que reflecteixen els mitjans de comunicació, el futur no és gens encoratjador. L’allau d’estadístiques sobre la deterioració de la salut emocional dels nostres joves manifesta el repte (accelerat per la pandèmia) que tenim com a societat en les problemàtiques de salut mental. Dolorosament, arribem tard per a molts i moltes. La situació descoratjadora que va succeir la setmana passada en Sallent [16] és la punta de l’iceberg d’un sistema del benestar i de l’atenció a les persones fragmentat i desintegrat. Un sistema de salut mental, social i educatiu que té molt recorregut per a millorar en la seva atenció i dotar de mitjans als seus professionals perquè puguem acompanyar a les persones d’una manera integrada, organitzada, eficient, resilient i empoderada.

Tenim un sistema reactiu dissenyat per a apagar focs. Construïm millor un sistema que ofereixi un entorn que no propiciï, encengui o avivi aquests focs. Perseverem per a tenir un entorn que apaivagui qualsevol petita espurna, evitant el sofriment per a les persones i els costos d’atenció clínica de les nostres arques públiques. Invertir en iniciatives de promoció de la salut mental i prevenció dels trastorns mentals és rendible a llarg termini, ja que pot generar estalvis significatius en els costos del sistema de salut, així com en l’economia en general [17]. Te un impacte directe en la qualitat de vida de les persones i redueixen el seu sofriment emocional.

Model per a la promoció del benestar emocional en la infància i l’adolescència

Hem de treballar conjuntament per a construir el model per a la promoció del benestar emocional i la prevenció de la salut mental de la nostra societat. És un camí d’altura de mires en el qual necessitem posar en el centre a les persones i acompanyar veritablement als professionals que les atenem.

Les escoles són un espai propici per a fomentar aquest entorn de promoció del benestar emocional, sense pretendre que sigui d’intervenció clínica i/o terapèutic. Els programes educatius sobre benestar emocional a les escoles i instituts han d’incloure capacitació per a mestres, professors, orientadors escolars, així com recursos educatius per als estudiants. És imprescindible promoure la resiliència en els nostres nens, nenes i adolescents; també de nosaltres com a adults, ja que el nostre exemple serà la millor fórmula perquè creixin en la resiliència [18] [19].

També perquè confiïn en nosaltres i sàpiguen que, demanant-nos ajuda, els podrem recolzar en les seves preocupacions o els seus malestars. El nostre model marcarà la diferència i serà la principal garantia de l’èxit en la nostra labor professional.

Les escoles d’infantil i primària són espais on integrar programes d’educació emocional i del benestar emocional dels nens i nenes. Els programes “Zones of Regulation”[20], “Positive Action”[21] [22], “The Incredible Years”[23], als EEUU ajuda els nens a reconèixer i regular les seves emocions, a través d’activitats interactives i jocs per al desenvolupament d’habilitats per a la vida i la resolució de problemes. Alguns d’aquests programes tenen un enfocament integral amb iniciatives per a famílies i professionals, i compten amb evidència empírica de l’efecte positiu d’aquestes intervencions.

El centre de Anna Freud [24] al Regne Unit compta amb un programa per a proporcionar als mestres i referents escolars les competències i el coneixement per a donar suport al benestar dels seus estudiants mitjançant formació i capacitació, recursos educatius i suport en línia. “Mindfulness in Schools”, també el Regne Unit s’enfoca a desenvolupar habilitats d’atenció, regulació emocional i reducció de l’estrès dels seus estudiants de totes les edats mitjançant tècniques de meditació i atenció plena [25]. “Youth Mental Health First Aid” a Austràlia i altres països fomenta habilitats d’escolta, empatia i resolució en els estudiants i professionals escolars, ensenyant-los com reconèixer i respondre a situacions quotidianes de salut mental en els altres. Ha demostrat ser efectiu i recomanable, cosa a tenir en compte en les polítiques públiques [26].

Tant aquestes iniciatives integrals com les més específiques, són exemples clars de programes d’educació en salut mental en el context educatiu que promouen el benestar emocional de nens, nenes, adolescents i joves. De la mateixa manera, han de complementar-se amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables, com l’activitat física, l’alimentació adequada i el somni convenient.

Cal insistir que les escoles i els instituts són espais educatius i no poden ser llocs per a la intervenció clínica i/o terapèutica. S’ha demostrat que algunes intervencions a les escoles poden tenir efectes iatrogènics (és a dir, efectes nocius per a la salut, no desitjats i provocats per la intervenció). Una metaanàlisi d’intervencions de prevenció del bullying, van descobrir que, en algunes experiències, els estudiants que havien estat ensenyats amb habilitats de pensament pròpies de la teràpia cognitiu-conductual (CBT) van experimentar un increment en el seu malestar i sofriment més internalitzat, comparant-los amb el grup control [27]. D’aquí, que qualsevol intervenció en salut mental a les escoles ha de contemplar un pla per a aquells adolescents que mostrin efectes adversos. Són necessaris uns protocols definits i de derivació a recursos sanitaris per a donar el suport especialitzat i l’atenció clínica necessària als adolescents que el requereixin. Les escoles i els instituts són espais educatius per a l’aprenentatge i la promoció de les competències per a la resiliència i no per a la intervenció terapèutica.

Necessitem impulsar entorns multicanals i reals de suport per a les persones -són clars exemples tots els programes comunitaris i de voluntariat- perquè els adolescents se sentin connectats i secundats per la mateixa comunitat.

Els nostres instituts i centres de joventut han de proporcionar un ambient positiu, de suport i de seguretat on els joves puguin parlar sobre les seves experiències i sentir-se vinculats amb els seus parells, que poden entendre el que estan passant. “Teen talk”[28] al Regne Unit ofereixen grups de suport en línia i en persona per a joves que necessiten suport emocional. Aquest recurs va demostrar una reducció significativa en els símptomes de depressió i ansietat, en comparació amb els adolescents que no van rebre el suport de “Teen Talk”[29], ii van mantenir aquests beneficis a llarg termini, després de sis mesos d’haver completat el programa [30].

Els serveis d’orientació en línia i en persona poden proporcionar un recurs de suport per als adolescents podent parlar sobre els seus problemes i obtenir orientació i suport emocional. “Kids Help Phone”[31] al Canadà o la “Fundación Anar”[32] a Espanya són un exemple d’aquests serveis.

Les ciutats, els barris, les comunitats han de potenciar els espais segurs organitzats per entitats comunitàries, escoles, centres cívics i esportius i biblioteques. “Safe Spaces”[33] o “Safe Haven Café” [34] a Austràlia són un exemple clar d’ambients segurs que connecten joves i on aprenen les competències per a la resiliència i la vida. Aquesta iniciativa va demostrar millorar l’experiència d’atenció i de connexió amb la comunitat local i va reduir les consultes en el servei d’urgències de salut mental[35].

“Big Brothers Big Sisters”[36] als Estats Units és un programa de mentoria que aparella adolescents amb adults que tenen interessos similars o experiències compartides. Aquest mateix programa ha demostrat un efecte positiu en els joves participants, que van tenir millores significatives en les seves qualificacions escolars, les seves relacions amb els seus pares i companys, i la seva autoestima, en comparació amb els joves que no van participar en el programa [37]. Una iniciativa que millora la vida dels joves en situacions de risc i demostra que la relació de mentoria a llarg termini pot tenir un impacte positiu durador [38].

Les iniciatives que aborden els factors de risc per als problemes de salut mental com la violència, l’assetjament escolar, l’abús de substàncies, el suïcidi o la falta de suport familiar són efectives per a proporcionar recursos per als adolescents per a fer front a aquestes adversitats. “Bullying Prevention Program”[39], “ALERT Project”[40], “Signs of Suicide”[41], “YAM” o “Family Check-Up”[42] països anglosaxons són clars exemples de l’impacte positiu d’aquests programes específics per a abordar els factors de risc.

D’aquesta manera, s’aconseguirà l’enfortiment de la resiliència i la capacitat de recuperació dels adolescents, empoderant-los amb l’adquisició de competències d’afrontament efectives, una adequada construcció de xarxes de suport i el foment de l’autoestima i la confiança en si mateixos.

Sens dubte, quan un malestar o una problemàtica moderada o greu de salut mental apareix, les famílies, nens i adolescents precisen també d’un accés assequible als serveis de salut mental, basats en l’evidència, amb una resposta primerenca i no dilatada en el temps. Serà clau per a evitar l’agreujament i la cronificació d’aquestes problemàtiques i per a millorar el pronòstic a llarg termini [43] [44].

Benestar digital per als nostres nens, nenes, adolescents i joves

I en la nostra era digital, sabem que les noves tecnologies juguen un rol important en el benestar dels adolescents, tant pels riscos [45] com per les oportunitats [46] que ofereixen.

L’addicció als videojocs pot comportar un sofriment subjacent, problemes de somni, falta d’exercici i aïllament. Augmenta l’exposició a continguts inapropiats, com l’assetjament cibernètic, la violència o la pornografia. Les xarxes socials fomenten l’ansietat i depressió associades a la comparació social i a la pressió constant per a mantenir un cos i una vida perfecta i superficial. I contribueix a una desconnexió de la realitat, sense poder desenvolupar saludablement les competències emocionals i socials claus per a relacionar-se en persona, en físic. No hi ha dubte que els professionals hem de considerar aquests riscos en la nostra intervenció amb nens, nenes i adolescents.

No obstant això, les noves tecnologies ens brinden oportunitats per a la comunicació en línia amb amics i familiars en qualsevol lloc del món. Podem accedir a la informació i els coneixements de manera immediata, podent fomentar el nostre aprenentatge, innovació i creativitat. Com hem comentat anteriorment, existeixen plataformes de suport en línia, també grups de suport per a joves amb situacions de problemàtica de salut mental. A més, podem accedir a recursos, idees i eines per a millorar el nostre benestar.

Es tracta de conscienciar dels riscos i fomentar l’equilibri. Un equilibri difícil d’aconseguir per als nostres adolescents, ja que posseeixen un cervell sensible a la dopamina i a la cerca d’emocions. És clau ajudar-los a establir límits per a si mateixos, i també donar-los suport en el desenvolupament d’habilitats per a l’ús saludable de la tecnologia i per a garantir la seva seguretat en línia. A més, és primordial usar les eines digitals que ens brinda el moment per a treballar amb les nenes, nens, adolescents i joves, ja que tenen més impacte que algunes de les eines tradicionals.

Ens queda camí per recórrer, necessitem més estudis i experiències d’aprenentatge per a saber més, com a societat, quin és el benestar digital òptim que ens ensenyi l’equilibri saludable en l’ús de la tecnologia en la vida diària [47]. La gestió del temps en línia, l’ús conscient i responsable de les xarxes socials, la seguretat i privacitat, la prevenció del ciberassetjament i les addiccions són molts dels reptes en els quals hem de continuar investigant i treballant per a aconseguir el benestar digital.

Formació i capacitació per als mestres, professors, educadors i orientadors

Sens dubte, les professionals tenim un rol important en la promoció del Benestar Emocional dels nostres nens, nenes i adolescents en els diferents contextos en els quals es mouen. Necessitem dotar els currículums de les formacions universitàries i professionals amb més continguts en educació i acompanyament emocional. En una breu enquesta contestada per 126 educadors de Barcelona, només un terç revelava haver rebut aquest tipus de continguts, el 33% l’havien estudiat superficialment en alguna assignatura i el terç restant no l’havia rebut en cap moment de la seva formació. És imprescindible incorporar-los en les formacions reglades i és més necessari proporcionar capacitació contínua als professionals que ja estem en actiu en contacte amb nens i adolescents. És indispensable desenvolupar i implementar cursos presencials, cursos en línia, tallers pràctics i interactius amb temes específics, xerrades i conferències, supervisions clíniques i no clíniques, grups de discussió, així com l’accés a la lectura d’articles i llibres que ens actualitzin en les millors pràctiques. Els centres educatius i socials han de propiciar i reconèixer aquests espais de temps i lloc per a la capacitació i formació dels seus professionals. Així fomentarem el talent. Xavier Marcet ens recorda que “el millor talent és el que viu amb la humilitat d’aprendre sempre” [48] especialment aquells qui treballem amb adolescents. Així millorarem la qualitat d’atenció que brindem.

Prevenció del Burnout

El burnout és una situació freqüent en els nostres professionals socials i de l’educació, a causa de la naturalesa del treball i l’estrès que comporta [49]. Per a mitigar el burnout, els centres educatius i socials i nosaltres els professionals, hem de permetre’ns els espais per a la nostra autocura, dedicar temps per a cuidar de nosaltres mateixos, fer exercici regularment, dormir prou, tenir una dieta saludable i equilibrada i fer activitats per al nostre gaudiment i plaer. No portar treball a casa i establir horaris de treball raonables ajudaran a establir límits clars entre el nostre treball i la nostra vida personal. És bàsic comptar amb el suport d’amics, companys de treball i familiars per a les èpoques o les situacions més demandants o desgastant. Davant aquestes situacions, és humà acceptar que no podem donar resposta a tot, per la qual cosa una competència necessària com a professionals és la d’aprendre a delegar algunes de les tasques a altres membres de l’equip. Les coordinadores i persones de lideratge en els centres educatius i socials poden ajudar a prevenir el burnout fomentant un ambient de treball saludable i de suport. Com dèiem anteriorment, oferint capacitació i desenvolupament professional, reconeixent el treball ben fet, permetent els temps de descans regulars i la participació en activitats de reducció de l’estrès com la meditació, el ioga, la respiració profunda poden ajudar a prevenir el burnout [50]. És recomanable reconnectar amb l’essència d’aquell moment en què decidim treballar amb adolescents, aquest moment dona sentit a la nostra labor del dia a dia i ens serveix de guia per a enllaçar-nos amb el nostre propòsit.

Perquè no hi ha edat per a aprendre la resiliència, el cervell és més emmotllable en les primeres etapes de la vida, però qualsevol etapa és bona per a esculpir-lo amb obstinació, preparació i entrenament. És clau que continuem formant-nos per a perfeccionar les nostres competències d’acompanyament, d’ensenyament, de resolució de problemes, d’autocura. Fins al final de la vida, un cervell ben entrenat pot tenir la capacitat per a refer-se i renéixer després d’haver sofert qualsevol adversitat.

Mitjançant la capacitació i la cura, ens construïm com a professionals preparats per a ser models en el benestar emocional i resiliència.

Actualment, estem vivint un tsunami de notícies i estadístiques sobre l’agreujament de la salut mental de la població, especialment en la infantil i juvenil. Això pot ser generador de més preocupació i ansietat en la població. És cert que hi ha un increment de les complexitats i vulnerabilitats socioeconòmiques, de la medicalització de la societat, de la necessitat d’immediatesa, de la pèrdua de referents, de les taxes d’atur juvenil, del mal ús de les xarxes socials, entre altres. Però, també hi ha lloc per a l’esperança i l’optimisme sense caure en miratges.

Cada dia coneixem adolescents que dins del seu revoltim d’emocions van creixent i superant les adversitats del seu camí i transiten cap a l’adultesa amb garanties. Molts professionals dediquem molta energia per a ajudar les persones a bregar amb el seu malestar. I cada dia moltes persones superen la seva problemàtica de salut mental, millorant així el seu benestar. Si us plau, comuniquem-ho i difonguem-ho també.

Les escoles, els centres cívics, les biblioteques, les places i parcs, els centres esportius, el gran teixit associatiu i tota la comunitat conformen l’entorn de possibilitats per a la resiliència i la protecció de la salut mental dels nostres nens, nenes, adolescents i joves.

Quan vegem a un adolescent entristit per un esdeveniment vital advers, com a professionals, estarem preparats per a navegar i acompanyar-lo en el viatge per aquesta emoció, evitant que es quedi aïllat en el seu propi sofriment, i valori allò que li queda després d’aquesta situació vital negativa. Viktor Frankl, a partir de les seves vivències en el camp de concentració d’Auschwitz [51], ens va il·luminar quan deia que si no és a les teves mans canviar la situació que et produeix dolor, sempre pots triar l’actitud amb la qual l’enfrontes.

La veritat i indubtable és que els nostres adolescents són el futur i els necessitem, tant com ens necessiten ells a nosaltres. Si us plau, naveguem junts, tant en les baixes com en les altes ones de l’adolescència.

[1] Naciones Unidas. (2021). Informe del Estado de la Población Mundial 2021: Mi cuerpo es mío, mi vida es mía, la igualdad de género y los derechos corporales. Nueva York: Fondo de Población de las Naciones Unidas.

[2] Twenge, J. M., Haidt, J., Blake, A. B., McAllister, C., Lemon, H., & Le Roy, A. (2021). Worldwide increases in adolescent loneliness. Journal of adolescence, 93, 257-269.

[3] INFORME España 2022 / Cátedra José María Martín Patino de la Cultura del Encuentro ; [coordinación y edición Agustín Blanco, Antonio Chueca, José Antonio López-Ruiz y Sebastián Mora]. — Madrid : Universidad Pontificia Comillas, Cátedra J.M. Martín Patino, 2022.

[4] Merikangas, K. R., He, J. P., Burstein, M., Swanson, S. A., Avenevoli, S., Cui, L., … & Swendsen, J. (2010). Lifetime prevalence of mental disorders in US adolescents: results from the National Comorbidity Survey Replication–Adolescent Supplement (NCS-A). Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry, 49(10), 980-989.

[5] Bueno, D. (2022). El cervell de l’adolescent, Descobreix com els funciona per entendre’ls i acompañar-los. Penguin Random House Grupo Editorial.

[6] Giedd, J. N. (2004). Structural magnetic resonance imaging of the adolescent brain. Annals of the new york academy of sciences, 1021(1), 77-85.

[7] Blakemore, S. J. (2012). Development of the social brain in adolescence. Journal of the Royal Society of Medicine, 105(3), 111-116.

[8] Ernst, M., Pine, D. S., & Hardin, M. (2006). Triadic model of the neurobiology of motivated behavior in adolescence. Psychological medicine, 36(3), 299-312.

[9] Casey, B. J., Jones, R. M., Hare, T. A., & Cohen, J. D. (2010). The adolescent brain. Annals of the New York Academy of Sciences, 1124(1), 111-126.

[10] Steinberg, L., Lamborn, S. D., Darling, N., Mounts, N. S., & Dornbusch, S. M. (1994). Over‐time changes in adjustment and competence among adolescents from authoritative, authoritarian, indulgent, and neglectful families. Child development, 65(3), 754-770.

[11] Rogers, A. A., Padilla-Walker, L. M., McLean, R. D., & Hurst, J. L. (2020). Trajectories of perceived parental psychological control across adolescence and implications for the development of depressive and anxiety symptoms. Journal of youth and adolescence, 49, 136-149.

[12] Steinberg, L. (2005). Cognitive and affective development in adolescence. Trends in cognitive sciences, 9(2), 69-74.

[13] Jack Andraka. (2023, 16 de febrero). Wikipedia, La enciclopedia libre. Fecha de consulta: 18:51, febrero 24, 2023 desde https://es.wikipedia.org/w/index.php title=Jack_Andraka&oldid=149326006.

[14] Wikipedia contributors. (2022, November 7). Brittany Wenger. In Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved 18:54, February 24, 2023, from https://en.wikipedia.org/w/index.phptitle=Brittany_Wenger&oldid=1120547514

[15] Larson, R. W., Hansen, D. M., & Moneta, G. (2006). Differing profiles of developmental experiences across types of organized youth activities. Developmental psychology, 42(5), 849.

[16] Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. (25 de febrero de 2023). L’adolescent de Sallent revela a la carta de comiat que es qüestionava la identitat de gènere. CCMA. Recuperado el 25 de febrero de 2023 de https://www.ccma.cat/324/les-cartes-revelen-que-la-identitat-de-genere-va-ser-un-dels-detonants-del-suicidi-a-sallent/noticia/3214372/

[17] Knapp, M., McDaid, D., & Parsonage, M. (2011). Mental health promotion and mental illness prevention: The economic case.

[18] Denham, S. A., Bassett, H. H., & Wyatt, T. M. (2012). The socialization of emotional competence. En J. E. Maddux & J. P. Tangney (Eds.), Social psychological foundations of clinical psychology (pp. 497-515). The Guilford Press.

[19]   Masten, A. S., & Powell, J. L. (2003). A Resilience Framework for Research, Policy, and Practice. En S. S. Luthar (Ed.), Resilience and Vulnerability: Adaptation in the Context of Childhood Adversities (pp. 1-25). Cambridge University Press.

[20] Kuypers, L. M. (2011). The zones of regulation. Think Social Publishing, Incorporated.

[21] Positive Action Program. https://www.positiveaction.net/#Home consultado el 27 de febrero de 2023

[22] Duncan R, Washburn IJ, Lewis KM, Bavarian N, DuBois DL, Acock AC, Vuchinich S, Flay BR. Can Universal SEL Programs Benefit Universally? Effects of the Positive Action Program on Multiple Trajectories of Social-Emotional and Misconduct Behaviors. Prev Sci. 2017 Feb;18(2):214-224.

[23] The Incredible Years Program. https://incredibleyears.com/ consultado el 27 de febrero de 2023

[24] Schools in Mind. Anna Freud Center London. https://www.annafreud.org/schools-and-colleges/  consultado el 27 de febrero de 2023

[25] Vickery, C. E., & Dorjee, D. (2016). Mindfulness training in primary schools decreases negative affect and increases meta-cognition in children. Frontiers in psychology, 6, 2025.

[26] Hadlaczky, G., Hökby, S., Mkrtchian, A., Carli, V., & Wasserman, D. (2014). Mental Health First Aid is an effective public health intervention for improving knowledge, attitudes, and behaviour: A meta-analysis. International Review of Psychiatry, 26(4), 467-475.

[27] Guzman‐Holst, C., Zaneva, M., Chessell, C., Creswell, C., & Bowes, L. (2022). Research Review: Do antibullying interventions reduce internalizing symptoms? A systematic review, meta‐analysis, and meta‐regression exploring intervention components, moderators, and mechanisms. Journal of child psychology and psychiatry, 63(12), 1454-1465.

[28] TeenTalk. Counselling and suport for children and Young people. https://teentalk.org.uk/ consultado el 27 de febrero de 2023

[29] Stallard, P., Porter, J., Grist, R., & Skryabina, E. (2013). A randomised controlled trial of an internet-based cognitive behaviour therapy intervention for young people with anxiety disorders. Journal of Anxiety Disorders, 27(8), 829-836.

[30] Stallard, P., Skryabina, E., Taylor, G., Phillips, R., Daniels, H., Anderson, R., & Simpson, N. (2020). The long-term effectiveness of an internet-based intervention for adolescent anxiety: A 6-month follow-up pilot study. Behavioural and Cognitive Psychotherapy, 48(4), 398-405.

[31] Kids help Phone. https://kidshelpphone.ca/ consultado el 27 de febrero de 2023

[32] Fundación Anar https://www.anar.org/ consultado el 27 de febrero de 2023

[33] Safe Places for Children. Professional care, guaranteed outcomes. https://www.safeplaces.com.au/ consultado el 27 de febrero de 2023

[34] Life in Mind. Safe spaces. https://lifeinmind.org.au/safe-spaces consultado el 27 de febrero de 2023

[35] PricewaterhouseCoopers Consulting Australia. (2018) Economic impact of the Safe Haven Café Melbourne. Available from: https://www.thecentrehki.com.au/wp-content/uploads/2019/06/Safe-Haven-Cafe-Cost-Benefit-Analysis._FINAL.pdf consultado el 27 de febrero de 2023

[36] Big Brothers, Big Sisters of America: https://www.bbbs.org/ consultado el 27 de febrero de 2023

[37] Grossman, J. B., & Tierney, J. P. (1998). Does mentoring work? An impact study of the Big Brothers Big Sisters program. Evaluation Review, 22(3), 403-426.

[38] Grossman, J. B., Chan, C. S., Schwartz, S. E. O., & Rhodes, J. E. (2015). The long-term effects of mentoring relationship quality on academic functioning among vulnerable youth. American Journal of Community Psychology, 56(3-4), 47-59.

[39] The Family Check-Up – Center for Parents and Childrens. https://www.cpc.pitt.edu/intervention-models/the-family-check-up/ consultado el 27 de febrero de 2023

[40] Roberts, A. R. (2005). Crisis intervention handbook: Assessment, treatment, and research. Oxford University Press.

[41] McGorry, P. D., & Mei, C. (2018). Early intervention in youth mental health: progress and future directions. BMJ Ment Health, 21(4), 182-184.

[42] Violence Prevention. Technicals Packages. Center for Disease Control and Prevention (CDC) https://www.cdc.gov/violenceprevention/communicationresources/pub/technical-packages.html consultado el 27 de febrero de 2023

[43] Alert Project. https://www.projectalert.com/ consultado el 27 de febrero de 2023

[44] YAM – Youth Aware of Mental Health https://y-a-m.org consultado el 27 de febrero de 2023 y MindWise innovations. https://www.mindwise.org/college-services/ consultado el 27 de febrero de 2023

[45] Livingstone, S., Ólafsson, K., & Staksrud, E. (2013). Risky social networking practices among “underage” users: Lessons for evidence-based policy. Journal of Computer-Mediated Communication, 18(3), 303-320.

[46] Reid Chassiakos, Y. L., Radesky, J., Christakis, D., Moreno, M. A., Cross, C., Hill, D., … & Swanson, W. S. (2016). Children and adolescents and digital media. Pediatrics, 138(5).

[47] Monge Roffarello, A., & De Russis, L. (2019, May). The race towards digital wellbeing: Issues and opportunities. In Proceedings of the 2019 CHI conference on human factors in computing systems (pp. 1-14).

[48] Marcet, X. (2021), Crecer haciendo crecer. Plataforma Editorial.

[49] Maslach, C., & Leiter, M. P. (2016). Understanding the burnout experience: recent research and its implications for psychiatry. World psychiatry, 15(2), 103-111.

[50] Rupert, P. A., Miller, A. O., & Dorociak, K. E. (2015). Preventing burnout: What does the research tell us?. Professional Psychology: Research and Practice, 46(3), 168.

[51] Frankl, V. E. (1985) El hombre en busca del sentido (6ª ed.). Barcelona: Herder.

Enguany el mesurament d’indicadors d’impacte en Inserció Laboral de ZING fa un salt important en la seva professionalització. Amb la incorporació del chatbot personalitzat ORIEN, hem transformat la gestió de recollida de dades dels joves, passant d’un procés lent, intensiu en recursos humans i amb dificultats d’accessibilitat als joves, a una:

• Gestió ràpida i efectiva
• Totalment automatitzada
• I amb una alta accessibilitat gràcies al canal directe de WhatsApp

ORIEN ha fet un pas més cap a la Innovació i la professionalització en l’àrea de la recollida de dades per a aconseguir indicadors d’impacte de la Inserció Laboral.

El chatbot, a part d’orientar en temes d’inserció, transforma la gestió de recollida de dades dels joves a través d’una gestió ràpida, efectiva i totalment automatitzada, sistematitzant així tota aquesta tasca que a vegades resulta complexa per les múltiples variables a tenir en compte.

Com ho fa? A través del canal directe de WhatsApp, fet que comporta una alta accessibilitat i una optimització del temps i dels recursos, que es tradueix en una experiència d’usuari molt ben valorada per tot el col·lectiu de participants.

Tenim clar que el ORIEN ha vingut des de lluny per a quedar-se i per a marcar tendència en el sector, i no sols pel seu contingut i pel seu ampli camp d’actuació, també per la seva gran capacitat de disseny d’estructura, de recollida i gestió de dades de manera àgil, que permet aportar valor i rigorositat dins del món de l’ocupabilitat.

Els joves utilitzen el terme “mood” de forma col·loquial, sobretot a les xarxes socials, per a expressar en quin estat anímic es troben quan interactuen amb els seus amics i seguidors. En quin mood estàs avui? D’aquí sorgeix el Projecte Moods per a la prevenció en l’ús de les TIC en instituts i amb una intervenció comunitària, impulsat pel programa KOA de l’Àrea de Benestar Emocional de Nous Cims i Fundació Adsis.

De fet, les xarxes socials, l’ús del mòbil i d’altres noves tecnologies representen un canvi de paradigma en les relacions socials i una revolució en la vida de les persones. Pels més joves la tecnologia pot ser un element integrador, sempre que se’n faci un ús saludable: existeixen riscos com l’addicció, el joc patològic, el grooming, el ciberbullying o l’aïllament social, entre d’altres.

En aquest context, Moods té com a objectiu tant la promoció com la prevenció mitjançant el bon ús de les noves tecnologies amb un abordatge comunitari integral i integrat.

Per ara Moods s’està implementant al barri d’Horta Guinardó, a Barcelona, i a Quatre Carreres, a València, amb la col·laboració del Centre Hedra de Fundació Adsis, referent en addiccions amb i sense substàncies.

Cada zona d’actuació compta amb un equip que imparteix una sèrie de tallers als joves d’entre 12 i 16 anys dels centres escolars de secundària del barri. Està previst que més de 1.100 joves es puguin beneficiar d’aquestes experiències formatives fins al final del curs 2021-22.

Els tallers del projecte segueixen un pla d’avaluació d’impacte mitjançant qüestionaris validats per valorar els canvis en els joves participants. Compta amb la col·laboració de l’equip de professionals experts en addiccions a les noves tecnologies dirigit per Mariano Chóliz de la Universitat de València.

Com preveure i reduir les tecnoaddiccions?

Entre d’altres temes, l’equip de Moods reflexiona amb l’alumnat d’ESO sobre si estan “enganxats” al mòbil, s’incrementa l’autoconsciència d’exposició de la seva imatge personal a través de les imatges que comparteixen, i es debat sobre els valors que transmeten youtubers i influencers. També s’ofereix als joves eines de prevenció i d’identificació de conductes de risc amb el mòbil, i es fomenta el sentit crític cap a l’ús de videojocs, apostes online, alhora que es posa en valor la importància de complementar l’oci virtual amb oci en viu.

El projecte Moods també contempla tallers de prevenció en entitats d’oci i temps lliure, i formació amb famílies i equip docent per a un ús saludable de les noves tecnologies. A més es formaran i prepararan joves com a agents de salut en tecnoaddiccions per a la comunitat.

L’equip d’experts/es en psicologia i educadors/es socials de Moods ha obert un perfil a la xarxa Instagram (@proyectomoods) que convida als joves a seguir-los i es comparteixen consells que complementen les sessions a classe.

Segons la UNESCO, els orientadors acadèmics a l’Estat han d’ajudar als alumnes quatre vegades més del que l’organització recomana. De fet, l’ens estableix que n’hi hauria d’haver un per cada 250 alumnes, però en alguns centres només n’hi ha un per cada 1.000.La Fundació Jaume Bofill també ha assenyat l’orientació com a repte de país en matèria educativa.

Com a solució a aquesta necessitat, ZING Programme amplia la seva activitat en instituts d’alta i màxima complexitat de la província de Barcelona. Per això, l’equip de ZING ha dissenyat i posat en marxa un pla pilot durant aquest curs acadèmic 2020-21, amb la col·laboració de la Fundació JOV.

Quin és l’objectiu? Crear un model d’orientació vocacional de qualitat dins l’institut, dotant d’eines al professorat, de forma que pugui ser autogestionable en un futur. Això es realitzarà en el marc del programa ZING, i es crearà un segell i metodologia pròpia de ZING Vocació dins de cada centre on es desenvolupi el projecte.

Primeres passes durant el curs 2020-21

El projecte pilot s’ha iniciat a dos centres públics d’educació secundària: l’Institut Escola de Badalona i l’IES Consell de Cent, a Barcelona. De febrer a juny, s’han dut a terme orientacions setmanals als grups classe de 4t d’ESO. A tots ells, se’ls ha facilitat eines d’autoconeixement i recursos per a la tria dels estudis més adequats segons motivació, competència i sortida professional.

Aquestes trobades mensuals amb l’alumnat s’han complementat amb sessions en grups petits i orientacions individuals.

El pas per ZING Vocació impulsa els itineraris vocacionals de joves que tenen l’opció de dibuixar el seu futur sense que l’aspecte econòmic en sigui condicionant. Això és així ja que ZING ofereix beques d’estudis després d’un procès de valoració i selecció dels candidats/ates, en el qual justament la vocació és un valor fonamental.

Acompanyar l’equip docent per impactar en els joves

A més del treball amb els joves a l’aula, un dels objectius del projecte és afavorir l’autonomia dels centres educatius com a experts en vocació. Per això, s’està treballant en una guia d’acompanyament per al personal docent amb materials i recursos per acompanyar els i les joves, a més d’un programa d’avaluació.

El centre també rep formació contínua en la metodologia del projecte, a més d’un espai d’acompanyament, consultoria i escolta per als professors i professores.

“Profe, avui no vinc perquè estic fent parloteo [vigilància al barri], però prefereixo estar aquí que no pas agafar una arma. Ens veiem a la propera classe”. En J.J. és un adolescent de 14 anys que viu a Medellín (Colòmbia). L’ha reclutat una banda armada, però de tant en tant s’escapa per a participar a “Circonpaz”, un projecte desenvolupat per la Corporació Educativa Combos amb l’impuls de Nous Cims. A partir d’estratègies artístiques i psicosocials, els infants i adolescents que hi participen poden conèixer els seus drets i identificar els riscos als que estan exposats.

Medellín és la segona ciutat més important de Colòmbia. Amb 2,5 milions d’habitants, la conflictivitat armada que s’hi viu afecta tant les persones que participen de la guerra, com les que són alienes a les confrontacions, en especial els infants o els adolescents. La major part dels nens i nenes es mostren afectats emocionalment per la violència que viuen al seu entorn. El seu estat d’ànim és irritable i passiu. Senten desànim i desmotivació per les activitats escolars, i a més molts són víctimes de maltractament.

Així, doncs, els riscos als quals els menors viuen exposats a Medellín són certament greus: des del reclutament en grups armats, passant per l’explotació sexual i laboral, el maltractament i negligències, o l’abandonament, que deixa els infants desescolaritzats i vivint al carrer.

Una metodologia innovadora

Precisament, sobre el terreny, Combos treballa en la prevenció de riscos i la promoció dels drets dels nens i nenes. Junt amb Nous Cims ha dissenyat “Circonpaz”, un projecte innovador a Colòmbia amb impacte a infants i joves de 7 a 17 anys basat en dues estratègies.

Per una banda, l’animació sociocultural, que treballa habilitats socials bàsiques com la protecció i l’autocura o la negació no violenta dels conflictes a partir d’activitats artístiques com el circ, la batucada, la música, la capoeira, la literatura o les arts plàstiques. Per l’altra, l’acompanyament psicosocial, amb un equip que fa  les gestions necessàries perquè els infants puguin accedir a serveis que els garanteixin els seus drets fonamentals com a nens i nenes.

Viure com a infant una pandèmia a Medellín

L’emergència sanitària per la pandèmia de la Covid-19, al març de 2020, va fer que “Circonpaz” hagués de reestructurar la metodologia d’acompanyament als grups de nenes, nens, adolescents i famílies.

L’equip de Combos va haver d’actuar ràpid. Es van preveure les diferents situacions familiars que podrien afectar els nens durant la quarantena, establerta a tot el país. L’equip de treball va desenvolupar una sèrie d’activitats psicosocials, pedagògiques i metodològiques telefòniques i virtuals. De fet, el confinament, que va provocar la desescolarització i la convivència permanent de tots els integrants de les famílies, ha aguditzat les violències de gènere contra les dones i contra els infants a Medellín.

Dels 74 grups familiars que Combos acompanyava en aquest projecte, només el 58% comptava amb possibilitats de connectivitat amb telèfon. Tot i així, fins a 107 nens, nenes i adolescents s’han acompanyar via Whatsapp amb comunicació constant i propostes d’activitats en remot. La resta rebia trucades telefòniques setmanals.

De fet, gràcies a aquestes trucades exploratòries, l’equip de Combos valorava possibles riscos i vulneracions dels drets dels infants durant la quarantena i es va acompanyar emocionalment les persones de la família que necessitaven suport. A més dels problemes de salut pel coronavirus, s’hi ha afegit l’atur, els espais habitacionals poc dignes on les famílies romanien confinades, la privació d’aliments bàsics i nutricionals o la manca de recursos tecnològics.

Ajuda d’emergència de la Fundació Nous Cims

A partir de detectar aquestes mancances, a més de l’acció psicosocial i l’acompanyament,  “Circonpaz” i Nous Cims també han pogut dotar d’ajuda humanitària a les famílies més vulnerables durant la pandèmia: connectivitat amb recàrregues de dades per als telèfons mòbils per seguir donant suport als més petits, s’ha afavorit l’atenció mèdica i s’ha ofert suport econòmic per pagar lloguers i s’han repartit fins a 360 paquets d’aliments bàsics.

El 2020 ha estat un any complicat per a tothom. Encara més per als zingers, que són els i les joves que passen pels tallers vocacionals i que estudien gràcies a les Beques ZING, provinents de contextos de risc i vulnerabilitat. La xarxa ZING Network es va crear amb l’objectiu de mantenir el vincle amb tots ells i elles. Durant el segon any d’implementació del seu pla estratègic s’ha aconseguit un creixement de joves respecte l’any anterior del 93%.

En total, són 1.000 joves els que formen part a d’avui de ZING Network, amb una permanència del 99,5%. Aquesta xarxa, sempre en evolució, és un treball col·laboratiu entre els i les zingers, les més de 100 entitats socials col·laboradores del programa i també està oberta a l’àmbit empresarial.

Durant el 2020, ZING Network ha posat en marxa dos serveis adreçats als joves:

1. Servei d’assessorament legal en temes relacionats amb estrangeria i dret laboral. Amb un total de 19 sol·licituds d’assessorament des del mes de novembre, quan es va posar en marxa,  i fins al mes de desembre de 2020.
2. Programa pilot de retorn social dels zingers. Per primer cop sis joves beneficiaris de la beca ZING són mentors/es d’altres joves que aquest curs 2020-2021 han rebut la beca per primer any.

Networking entre joves

A més, durant l’any s’han organitzat nou activitats de networking entre els membres de la xarxa, com una sessió per a esdevenir els guionistes de la “pel·lícula de la seva vida”, entre d’altres iniciatives dirigides a treballar a les competències del programa ZING.

No obstant això, la pandèmia de la Covid-19 va obligar a passar les trobades presencials a formats virtuals. A més de sessions inspiradores per als joves amb persones com l’alpinista Edurne Pasabán o els youtubers Anabel Lorente i Roc Massaguer, es van dur a terme un total de 7 #zingsessions des del mes de març i fins al mes de maig de 2020, obertes a tota la comunitat de ZING i protagonitzades pels mateixos joves. Les podeu recuperar a través del canal de Youtube de ZING Programme.

També es va innovar en el format del Zingday, l’acte que reuneix un cop l’any totes les persones que formen part de l’ecosistema ZING, tant joves, com entitats socials i col·laboradors/es. Es va impulsar un format gamificat que, mitjançant una pàgina web i les xarxes socials de ZING, convidava els i les participants a implicar-se en diverses missions i reptes durant tot un mes. La valoració dels assistents va ser de 9,2 sobre 10.

Projecte pilot de retorn social amb ESADE

En línia amb el programa de retorn social que duen a terme els joves de ZING Network, durant el 2020 es va posar en marxa un projecte pilot amb sis joves d’ESADE becats per ZING. Se’ls va plantejar quatre reptes relacionats amb la millora del programa ZING i l’àmbit dels seus estudis.

Els sis alumnes/as van treballar durant un mes en el projecte assignat i van presentar-ne els resultats en un acte online que va tenir lloc durant el mes de juny del 2020.

Aproximadament uns 50.000 infants i adolescents a Catalunya podrien estar vivint l’impacte del càncer al seu entorn familiar. Davant la inexistència de programes d’abordatge sobretot durant l’adolescència, la Fundació Kālida, junt amb l’Associació Experientia i l’impuls de la Fundació Nous Cims, han desenvolupat el projecte pilot “Comparteix una aventura”. Es tracta d’una intervenció terapèutica basada en l’aventura amb l’objectiu de millorar el benestar emocional de nois i noies d’entre 14 a 18 anys que conviuen amb el càncer a casa.

L’adolescència és una de les etapes vitals més complexes, tant per al mateix/a jove, com per a la seva família. Els i les adolescents tenen la necessitat de ser iguals al grup. El fet que el seu pare o mare estigui vivint una malaltia de gran impacte com és el càncer, els fa diferents. La situació fa necessari abordar el procés oncològic amb els joves, tot i que no facin preguntes.

D’aquesta mancança en suport emocional a adolescents, neix aquesta prova pilot. A més de millorar la comunicació intrafamiliar i normalitzar la vivència del càncer i el seu procés, també vol oferir un espai de respir i diversió que els permeti compartir les emocions entre iguals.

Què és la teràpia basada en l’aventura?

La teràpia a través de l’aventura és un procés d’acompanyament terapèutic en el que l’eina són activitats d’aventura i experiències a la natura, dissenyades per professionals de la salut mental i de la intervenció social. A partir de l’experiència de repte, es facilita als joves un procés de reflexió individual i en petits grups. Això els porta a formar-se conclusions que poden transferir a la seva vida diària i, d’aquesta forma, aconseguir seguretat emocional i física, a més d’enfortir el sentiment de pertinença.

Què trobaran als joves a “Comparteix una aventura”?

• Un grup reduït d’adolescents i joves, d’entre 14 i 18 anys, que estan passant pel mateix: el seu pare o mare està vivint un procés de càncer.
• Sessions breus entre setmana i sessions intensives d’un dia amb expedició a la natura.
• Activitats experiencials a la ciutat i a la natura: senderisme, slackline, orientació, kayak, vela, escalada, geocaching

Amb els aprenentatges que se n’extreguin d’aquesta prova pilot, s’espera poder incorporar el projecte “Comparteix una aventura” a la cartera de servei de la Fundació Kālida i fins i tot a altres entitats sense ànim de lucre de l’àmbit oncològic.

425 persones que actualment viuen un procés oncològic formaran part d’un estudi multicèntric pioner a Catalunya que té com a objectiu avaluar l’eficàcia de l’artteràpia en la disminució dels nivells d’ansietat i depressió durant la malaltia. La investigació està liderada per Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa i hi participen com a centres investigadors el Consorci Sanitari de Terrassa, el Consorci Sanitari del Maresme, l’ICO Hospitalet, Girona i Badalona, l’Hospital Clínic i el Centre Kālida Sant Pau, amb l’impuls de la Fundació Nous Cims.

L’artteràpia pot ser una intervenció efectiva per a ajudar les persones que viuen un càncer a millorar la seva resiliència per afrontar la malaltia, a més de tenir impacte positiu en la seva qualitat de vida i estat d’ànim amb la disminució de l’ansietat i la depressió. Aquesta és la hipòtesi de l’estudi ATANDEC (ArtTeràpiaANsietatDEpressióCàncer), que s’iniciarà a finals de febrer després de ser aprovat pel comitè d’ètica d’Althaia.

Durant els propers mesos, l’equip d’investigadors, artterapeutes i professionals sanitaris implicats acompanyaran grups de persones amb càncer que participaran en un cicle de 12 sessions d’artteràpia. Aquestes sessions tindran un format híbrid i podran ser online d’acord a les necessitats de cada centre i degut a les mesures sanitàries decretades a causa de la Covid-19.

Una disciplina emergent

“L’artteràpia és una disciplina d’acompanyament emergent a Catalunya. A països com el Regne Unit, per exemple, és una pràctica amb evidència científica que està integrada en el servei nacional de salut”, explica Edmundo dos Santos, project manager del programa Domum, creat per Nous Cims per a transformar el concepte d’atenció hospitalària cap a una assistència més propera i humana en processos oncològics. “La innovació es troba en què és una intervenció no farmacològica que pot ser complement del tractament en un nou paradigma d’atenció hospitalària centrada en la persona amb l’objectiu de donar resposta a les seves necessitats emocionals”, ha assegurat.

A banda de la por i l’angoixa que provoca el diagnòstic oncològic, la crisi sanitària per la Covid-19 ha afegit per a aquestes persones preocupació pel contagi i incertesa sobre la continuïtat dels seus tractaments. En aquest context, l’acompanyament psicosocial de les persones que viuen un càncer es fa encara més necessari.

El procés creatiu que planteja l’artteràpia permet a les persones que viuen un càncer dialogar de forma simbòlica amb allò que els preocupa i donar-hi un nou significat. Els resultats de l’estudi multicèntric determinaran si efectivament la pràctica de l’artteràpia els dota amb més recursos i estratègies d’afrontament de la malaltia.

El confinament, la baixada d’ingressos a les llars, la bretxa digital, les situacions de dol, entre d’altres efectes de l’epidèmia global de la Covid-19, han influït en un augment de les necessitats emocionals, tant en quantitat com en complexitat, dels col·lectius més vulnerables. En aquest context, neix el projecte SENTIR, co-creat per l’entitat SEER i l’Àrea de Benestar Emocional de la Fundació Nous Cims en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de donar resposta als reptes en gestió emocional als quals han de fer front els equips dels centres oberts d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

L’aliança entre SEER, la Fundació Nous Cims i l’Ajuntament de Barcelona ha donat un impuls i una resposta ràpida a les necessitats emocionals dels infants de 0 a 16 anys dels centres oberts. S’hi atenen nens, nenes i adolescents que presenten alguna vulnerabilitat o fragilitat socioeconòmica o familiar com a servei preventiu fora de l’horari d’escolarització obligatòria.

En menys de tres mesos s’ha dissenyat i planificat aquest projecte que ofereix un acompanyament formatiu, de supervisió i de cura que arribarà als equips d’educadors dels 28 centres oberts de Barcelona. Durant aquest primers curs s’està implementant a 15 centres seleccionats en funció de les necessitats per a fer front als efectes de la crisi per la Covid-19, i durant el curs 2021-22 s’estendrà als 13 centres oberts restants.

Desenvolupament socioemocional dels professionals

El projecte SENTIR dotarà als equips d’eines d’acompanyament socioemocional i d’espais que garanteixin la cura dels professionals, amb l’objectiu que perdurin una vegada finalitzat el projecte. La intervenció tindrà un impacte positiu en l’acompanyament a més de 2800 infants i adolescents que actualment freqüenten els centres oberts de la ciutat de Barcelona.

Els equips d’educadors/es que acompanyen aquests infants i adolescents en situació de vulnerabilitat social, econòmica i emocional són un pilar i un referent que els ajuda a seguir i desenvolupar el seu creixement vital i personal. L’alta participació per part dels professionals dels centres oberts (aproximadament d’un 95%) ha mostrat que la formació i supervisió en eines de gestió emocional era una necessitat existent abans de la pandèmia i que s’ha vist agreujada per aquesta crisi sanitària i socioeconòmica.

El projecte SENTIR compta amb un pla d’avaluació per mesurar l’impacte de la intervenció en els equips. S’estudiarà l’adquisició de competències emocionals, el grau de benestar emocional i l’evolució de la realització professional dels educadors/es, així com altres indicadors socioemocionals.

Amb l’objectiu d’impulsar projectes de transformació social a Senegal, Nous Cims va obrir un Appel à Projets a partir del qual la fundació ha rebut 262 propostes d’entitats del país i joves emprenedors/es locals. Les propostes han estat avaluades –quantitativa i qualitativament- en base a cinc paràmetres estandarditzats: pertinença, avaluació, innovació, sostenibilitat i riscos. Després d’aquest procés, Nous Cims ha establert un total de dotze nous convenis de projecte que es gestionaran des de l’Antena de la fundació a Dakar.

De la mà de professionals senegalesos, Nous Cims impulsarà la formació professional de joves vulnerables i l’empoderament de les dones a partir de la generació d’activitats productives. D’aquests dotze nous convenis, sis corresponen a projectes que es duran a terme en els propers dos i tres anys, i la resta són micro-projectes d’un any de durada.

Projectes plurianuals:

Projecte de formació professional en horticultura per a joves en situació de vulnerabilitat de la regió de Saint-Louis, amb l’Associació Diapalanté. En els propers dos anys, es formaran 30 joves vulnerables de 15 a 25 anys. Se’ls proporcionarà formació pràctica en agricultura i en protecció-regeneració del medi natural. En aquesta iniciativa basada en els principis de l’economia social i solidària, la comercialització de productes cultivats per a ells/es mateixos/es farà que el projecte sigui sostenible i pugui créixer en el futur.

Creació d’un centre de formació professional en recursos audiovisuals per a joves a Dakar, amb Forut-Sénégal, ONG senegalesa-noruega que contribueix al desenvolupament de la comunicació social, fomentant el canvi de mentalitat i promovent l’aparició d’una societat civil dinàmica. El projecte, de tres anys, promourà el desenvolupament d’un centre de formació a Dakar per aprofitar el talent de joves expulsats dels sistemes educatiu i laboral i promoure la seva creativitat en l’àmbit audiovisual (infografia, edició, producció, rodatge, informàtica…), habilitats que seran demandades per la societat senegalesa en els propers anys.

Creació d’un taller formatiu d’instal·lacions d’alumini al Centre Correccional de Menors (MAC) d’Hann, amb un nou equip directiu que vol reforçar la capacitat de reinserció dels menors de 13 a 18 anys que hi acull. Les instal·lacions d’alumini són un dels principals motors de petits negocis al Senegal, amb una viabilitat econòmica gairebé assegurada. Es donarà suport als joves formats per a que planifiquin els seus projectes d’autoocupació o emprenedoria.

Projecte per a l’accés a l’energia solar als territoris junt amb ULDLR (Une Lumière Dans la Rue), associació senegalesa que vol millorar la taxa d’ocupació dels joves i, en particular, dels nois i noies de famílies pobres, contribuint a la modernització de les activitats rurals del país mitjançant la introducció de tecnologies adequades (solar, eòlica, micro-reg, processament de productes agrícoles…).

Promoció del lideratge femení per a la valorització dels productes locals del Boundou, amb CORENA, l’entitat responsable de la conservació de la reserva natural. Fins ara, les dones de Boundou havien de fer front a problemes com manca de formació, equipament insuficient, absència de fons de maniobra i difícil accés als mercats per a les seves microempreses rurals. Aquest projecte contribuirà a que es desenvolupi el sector del processament i la comercialització de productes locals, com la pols de baobab, que és una de les fonts d’ingressos més importants per a aquestes dones.

Apoderament econòmic de dones en àrees rurals a través de la formació i la valorització de productes agrícoles, junt amb la Union de Galoya, una associació de petites localitats que dóna suport al desenvolupament local facilitant l’accés a la informació, formació, serveis tècnics i factors de producció. Aquest projecte de tres anys reforçarà les capacitats organitzatives, tècniques i materials de 500 dones, a més d’establir una cooperativa agrícola i donar suport al desenvolupament d’activitats generadores d’ingressos gestionades per dones.

Microprojectes que es duran a terme el 2021:

• Projecte integrat per reforçar la unitat de processament i producció de productes locals (And Defar)
• Adquisició d’una embarcació motoritzada per a transportar passatgers (Bettenty)
• Projecte de producció avícola (Buntu Yaakar)
• Projecte de costura i de tintura tèxtil tradicional (Gie Badioloma)
• Projecte de bugaderia (Guinguineo)
• Projecte de tintura tèxtil (Kaguit)

El programa “Descobrint el teu cim”, impulsat per l’equip de Vocació de Zing Programme amb l’objectiu que joves vinculats/des a entitats socials descobreixin el seu propòsit i vocació, ha resultat guanyador del Premi d’Orientació Acadèmica i Professional de la 13a edició dels Premis Educaweb. Es tracta del reconeixement més important d’abast nacional en l’àmbit de l’Orientació Formativa i Professional.

Edició rere edició, els Premis Educaweb fan un reconeixement a persones, institucions i organitzacions que impulsen projectes en aquest àmbit, que garanteixen la presa de decisions fonamentada dels joves sobre el seu propi projecte professional i de vida. Alhora, l’orientació acadèmica i professional contribueix a reduir el fracàs escolar i a potenciar societats més justes.

Precisament aquest és l’objectiu del programa “Descobrint el teu cim” de Zing Programme, del que fins ara se n’han beneficiat 681 joves. Des dels inicis de l’Àrea d’Ocupabilitat de Nous Cims, l’aposta per la vocació ha estat estratègica com a clau d’èxit formatiu i futura inserció laboral qualitativa.

En el programa “Descobrint el teu cim”, els xerpes -un equip de facilitadors professionals experts que combinen formació en coaching, Gestalt, benestar emocional, psicologia, desenvolupament personal, lideratge i mindfulness-, ofereixen tallers individuals o grupals motivacionals, dinàmics i vivencials sustentats en l’autoconeixement i l’orientació acadèmica. El 88% de joves que finalitzen els tallers es troben estudiant o treballant sis mesos després de la finalització d’aquesta “expedició”.

Els Premis Educaweb tenen el suport i patrocini d’un ampli ventall d’institucions de nivell, com són el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres de Catalunya (CDL), el Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, D’EP Institut, la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna  (Universitat Ramon Llull), la Fundació Bertelsmann, la Singularity Foundation i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Aquest mes de setembre s’han iniciat les obres d’un nou espai per a les persones en procés oncològic que són tractades a l’Hospital del Mar de Barcelona, on s’emplaçarà el Domum MAR. Aquesta serà la primera experiència del model Domum, creat per l’Àrea de Benestar Emocional de Nous Cims. El model planteja transformar les sales d’espera dels centres hospitalaris en “sales d’estar” on les persones que esperen per tractaments de quimioteràpia i radioteràpia s’hi trobin com a casa.

El projecte neix a partir de la identificació per part de l’Hospital del Mar, a través del seu programa de millora de l’experiència del pacient, de la necessitat de comptar amb espais més humans a l’hospital.

En aquest sentit, es desenvolupa un procés participatiu amb pacients oncològics, familiars i professionals, per tal d’explorar oportunitats de millora en l’atenció, i la Fundació Amics de l’Hospital del Mar incorpora les demandes resultat d’aquest procés de treball participatiu. Així, doncs, decideix impulsar el programa ‘Un Respir al Càncer’, per tal de millorar el seu benestar físic, emocional i social.

L’equip de Nous Cims, en aliança amb la Fundació Amics de l’Hospital del Mar, hi intervé i desenvolupa un model al voltant de la necessitat de disposar d’espais més humans i més activitats de suport psicosocial a la cartera de serveis de les Unitats d’Oncologia dels Hospitals. S’espera que, després de la primera experiència de Domum MAR, aquest model es pugui replicar a altres hospitals.

Un model centrat en les necessitats de les persones

Domum Space s’ha concebut com un entorn terapèutic dissenyat en base a l’evidència científica per a tenir cura de les persones, a partir de l’interiorisme emocional (mobiliari ergonòmic, sostenible i ètic, natura i vegetació, aromes i textures) i el diàleg de l’art amb la salut.

A més, hi haurà racons per a l’aïllament i altres racons per a socialitzar, espais terapeutics i pràctiques d’acompanyament a les persones com el mindfullness, l’artteràpia o la musicoteràpia, activitats que ja s’estan desenvolupant ,malgrat els problemes derivats de la pandèmia del COVID-19, en el context del programa ‘Un Respir al Càncer’. També hi haurà connectivitat i altres recursos per a entretenir-se.

Pel que fa a l’interiorisme de Domum MAR, aquest porta el segell de l’Estudi Aura, format per les emprenedores barcelonines Sònia Domingo i Júlia Huysmans. El seu projecte va ser seleccionat d’entre més de 30 empreses. Quant als mobles, són una aportació d’Actiu, fabricant de mobles d’Alacant que uneix innovació, espai i mobiliari per a crear ambients que millorin el benestar de les persones.

Les obres de Domum MAR finalitzaran durant la tardor de 2020, tot i que la inauguració es pot endarrerir degut a la crisi sanitària pel COVID-19.

Crida als hospitals interessats en tenir un Domum Space

Està previst que s’avaluï l’impacte real d’aquesta primera experiència de Domum Space sobre el benestar emocional dels usuaris/àries de l’Hospital del Mar de Barcelona.

A més, es preveu que es puguin implantar nous espais Domum en altres hospitals amb Unitats d’Oncologia, tant de Catalunya com de la resta d’Espanya. Les persones responsables de centres hospitalaris que puguin estar interessades en comptar amb un Domum Space a les seves instal·lacions, poden posar-se en contacte amb l’equip de l’Àrea de Benestar Emocional de la Fundació Nous Cims.

Amb l’inici del curs escolar 2020-21, marcat per la incertesa per l’evolució de la pandèmia de la Covid-19, els equips experts del Programa Komtü i la Fundació JOV han elaborat conjuntament una guia per a l’acompanyament emocional de tots els membres de la comunitat escolar: l’equip de professionals, les famílies i els infants. Aquest material aporta idees, reflexions i recursos al voltant de cinc eixos clau: la retrobada i acollida; la detecció de necessitats; el sentiment de pertinença; la protecció i  la seguretat; i per últim, la projecció i futur.

El document “Un inici de curs especial: Idees per a l’acollida i l’acompanyament emocional a la comunitat escolar” és fruit de diverses sessions de treball que s’han dut a terme durant els darrers mesos. Es dirigeix en especial als docents d’escoles d’educació infantil i primària, tot i que pot resultar d’interès als equips de secundària. Segons els especialistes en educació, psicologia i pedagogia que han participat en la seva redacció, “una bona acollida i acompanyament als centres escolars comença per oferir espais d’autocura i benestar emocional als mateixos professionals de les escoles”.

“Cal trobar temps i espais perquè tothom pugui expressar, comunicar i compartir allò viscut i sentit durant aquest temps”, s’apunta a la guia que Komtü i la Fundació JOV acaben de publicar. Afegeixen que “cal entendre l’inici escolar com un moment de retrobament i d’acollida, promovent i facilitant pràctiques que permetin sanar i reparar els possibles malestars emocionals”.

Segons Maribel de la Cerda i Irene Vergara, coordinadores de la redacció d’aquest document, “la nostra voluntat és que resulti d’utilitat i ajudi als centres educatius en aquesta tornada a l’escola en un moment tan incert com complex”.

Sobre Komtü

Komtü és un programa gratuït per a la millora del benestar emocional i relacional de nens i nenes als centres d’educació infantil i primària. Involucra a tota la comunitat educativa per a promoure un entorn positiu i l’acompanyament emocional de l’alumnat, alhora que ajuda a les escoles a tractar les necessitats d’aquells infants que experimenten dificultats específiques. El Programa Komtü, impulsat per la Fundació Nous Cims, s’ha desplegat en projecte pilot durant el curs 2019-20 a l’Escola El Turó de Montcada i Reixac. S’estendrà a tres escoles més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a l’inici del curs 2020-21.

Sobre la Fundació JOV

La Fundació JOV és un projecte educatiu i social que dóna suport i complementa la formació dels joves dins l’educació reglada, amb la finalitat d’orientar-los a trobar la seva vocació professional, i és una entitat pionera en implementar l’autoconeixement als centres educatius. Per als professionals de l’educació, agents de canvi de la realitat educativa, ofereixen propostes de formació aplicables a la competència transversal d’àmbit personal i social, adequada a les necessitats i reptes educatius actuals.

Per Oumar Thiam

Project manager de Nous Cims a Senegal

Si hi ha quelcom que les entitats senegaleses amb les que treballem sobre el terreny aprecien és la forma en què Nous Cims enfoca el seu compromís: amb un acompanyament a llarg termini.

Més enllà d’aportar fons que permeten dur a terme projectes que fan possible el ple desenvolupament de les persones i de les comunitats necessitades, no hi ha res que s’apreciï més al país que el compromís de Nous Cims per a pensar i actuar “colze a colze” amb cadascun dels col·laboradors de la fundació: ja sigui en la filosofia d’intervenció, però també en el pensament i en l’acció.

En d’altres paraules, en aquesta forma de pensar i d’actuar hi tenen molt de pes els valors humans que Nous Cims ha fet palès al seu Codi Ètic, sense el qual la tasca de transformació social no es podria assolir: la humilitat en les nostres interaccions quotidianes; l’obertura en les nostres reflexions, vives, que tenen en compte la innovació específica de la realitat de cada entorn d’intervenció; la flexibilitat en l’operativa. Tot això es posa al servei d’allò que més ens importa des de Nous Cims i a les entitats col·laboradores: la transformació de la vida de les persones, tant a Espanya, com al Senegal i a qualsevol lloc del món a partir del nostre compromís amb el desenvolupament internacional.

“La proximitat de l’antena de Nous Cims a Dakar ens uneix amb Barcelona”, “la simplicitat de les eines de treball que ens proporciona la fundació ens facilita el dia a dia amb la  feina de recaptació de fons”, “el que sovint trobem a faltar, i de vegades és el que dificulta l’execució d’alguns dels nostres projectes, és precisament la flexibilitat de l’acompanyament de Nous Cims”, “més que una simple contribució de finançament, la Fundació Nous Cims ens dóna suport en un procés d’aprenentatge continu”, són algunes de les paraules que ens dediquen els col·laboradors de Senegal.

Llarga vida al treball “colze a colze”! Tant de bo puguem aconseguir un desenvolupament endogen i sostenible en el temps a Senegal, és a dir, una economia productiva per si mateixa!

Ja es coneixen els vuit centres d’educació infantil i primària que participaran en el projecte pilot d’acompanyament online creat en el marc del projecte “Obrim l’educació: per a un país de noves oportunitats” de la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració del programa Komtü, impulsat per la Fundació Nous Cims. Després del tancament d’escoles pel confinament per la pandèmia de la Covid19 i la incertesa generada, aquesta iniciativa neix amb la voluntat d’oferir suport i assessorament als centres per a implementar accions i propostes que afavoreixin l’acompanyament emocional a tota la comunitat escolar a l’inici del curs 2020/21.

A partir de la crida conjunta d’Obrim l’Educació i Komtü d’aquest mes de juny, s’han seleccionat els vuit centres que rebran aquest suport online per part de l’Equip Komtü. “No ha estat un procés fàcil, ja que totes les escoles han mostrat molt d’entusiasme i motivació”, segons Maribel de la Cerda, pedagoga i project manager del Programa Komtü.

Les candidatures s’han ponderat en base a criteris objectius relacionats amb la diversitat en la distribució geogràfica, el nombre de línies i la tipologia de centre. Les escoles amb les quals es treballarà el curs vinent són:

• Institut Escola Magraners (Lleida)
• Escola Ítaca (Badalona)
• Institut Escola Gornal (L’Hospitalet de Llobregat)
• Escola Germanes Bertomeu (Mataró)
• Escola la Sínia (Vic)
• Escola la Farga (Salt)
• Escola Ponent (Granollers)
• Escola Àngela Roca (Viladecans)

Properament tindrà lloc la primera reunió amb tots els participants junt amb l’equip impulsor. Es durà a terme un primer contacte abans de les vacances per a compartir com es durà a terme la implementació del projecte a partir del setembre.

(*) Obrim l’educació és la resposta de la Fundació Bofill contra les desigualtats educatives en època de coronavirus: cal obrir l’educació per generar condicions de possibilitat per a tothom. Aquest projecte vol que la crisi de salut que estem vivint no generi una crisi educativa i, per a aconseguir-ho, s’està creant un pla de xoc compartit per a aconseguir una educació construïda en comunitat, una educació enriquida, oberta a noves oportunitats d’aprenentatge, de cura, de benestar i de col·laboració plena.

(**) Komtü és un projecte gratuït d’acompanyament per a la millora del benestar emocional i relacional dels nens i nenes a les escoles d’infantil i primària. Una proposta que treballa amb totes les persones (principalment amb el claustre però també amb famílies i personal no docent) que acompanyen als infants en el seu procés de creixement, desenvolupament i aprenentatge. Komtü és una iniciativa de la Fundació Nous Cims.