CENTRES EDUCATIUS DE MÀXIMA COMPLEXITAT, LA IMPORTÀNCIA DE LA SEVA IDENTIFICACIÓ PER A UN BON ACOMPANYAMENT
Lali Bueno, Tècnica de beques instituts del programa ZING, Àrea d’Ocupabilitat.
Els contextos socials d’aquesta tipologia de centres requereixen un seguiment individualitzat imprescindible.
Els centres educatius són un reflex de la realitat i del context social del nostre entorn. Per aquest motiu, en l’àmbit educatiu, s’originen escenaris que representen les desigualtats més significatives. Segons el barri on els centres estiguin situats o bé per la seva composició social, requereixen eines i estratègies determinades per a garantir el procés d’aprenentatge i evitar la segregació de l’alumnat.
D’aquesta realitat sorgeix la necessitat de categoritzar i identificar els centres d’alta o màxima complexitat. Actualment, a Catalunya, segons el Consorci d’Educació, existeixen 329 centres públics de màxima complexitat i 309 d’alta, tenint en compte que hi ha quatre nivells de classificació: estàndard, mitjana, alta i màxima. Les dues últimes es denominen així a causa de la situació socioeconòmica de gran part de l’alumnat, adversitat que obstaculitza el seu procés d’aprenentatge. Per a tenir en compte aquests índexs, s’observen les dades del Idescat, tant en els nivells educatius i d’ocupabilitat de les famílies, com en la ràtio de pares i mares sense cotització, si provenen de famílies originàries de països en desenvolupament, o bé si l’alumnat té necessitats educatives especials per a així poder identificar famílies en situació econòmica vulnerable i amb un risc social significatiu.
La finalitat és fer una discriminació positiva que impliqui el fet de rebre més recursos humans i materials per a garantir la igualtat d’oportunitats i el dret a l’educació, així com es recull en els Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS). En definitiva, materialitzar l’educació inclusiva, equitativa i de qualitat com a pilar indispensable i fonamental per a trencar els cercles de pobresa. Objectius que van en plena sintonia amb les prioritats de la Fundació Nous Cims mitjançant ZING, un programa dissenyat per a transformar la vida de joves que no han pogut accedir al món formatiu i laboral en igualtat de condicions que la resta. Actualment, el programa col·labora directament amb 17 instituts de Catalunya d’alta o màxima complexitat, obrint oportunitats a més de 200 dels seus alumnes. Són aquesta tipologia de centres els que formen part del programa amb la voluntat de garantir i assegurar el seu procés formatiu i d’inserció laboral a través del descobriment vocacional per a més de 500 joves, l’otorgació de beques d’impacte amb més de 1000 beneficiaris i un acompanyament compromès. Per a mi, la part més essencial del recorregut.
L’acompanyament com a clau essencial per a l’èxit educatiu
El dia a dia d’un centre de màxima complexitat és tot un repte i les seves dificultats els transformen en nuclis essencials per a la sensibilització. Tant per l’atenció a la diversitat com per l’atenció personalitzada que requereix cada jove. Per a l’alumnat, el centre educatiu compleix una funció molt important, és el seu espai segur i de desenvolupament que requereix un seguiment individualitzat on l’acompanyament és imprescindible i indispensable.
D’aquí neix la urgència d’incorporar professionals especialitzats i, sobretot, una resposta ferma de les institucions. Garantir l’èxit sense la col·laboració entre departaments, administracions i iniciatives socials és una tasca impossible. Per aquest motiu, treballar braç a braç amb l’equip docent, les famílies, els educadors/as i, fonamentalment, els i les joves és la part més important del procés. Ser un pont estable i segur entre entitats socials, centres educatius i nuclis familiars és l’únic camí per a impulsar la seva arribada al cim. Una atenció conscient, pacient, segura, atenent diversitats culturals, socioeconòmiques i individuals és l’única manera d’arrelar els objectius. És essencial, doncs, reforçar totes aquestes estructures de l’àmbit educatiu, enfortint aquests punts de trobada per a trencar els cercles d’exclusió.
Si bé és evident que la situació econòmica dels joves ja és una gran dificultat, la situació cultural és moltes vegades encara més plausible per a explicar els obstacles amb els quals es troben els i les joves enfront del sistema educatiu. Moltes vegades aquestes situacions mostren distàncies i codis diferents dels de l’àmbit educatiu. Per això, també és essencial l’atenció neutral, assertiva i conscient amb tots els codis culturals, amb totes les informacions ofertes i, sobretot, amb l’acompanyament durant tot el procés per a aplanar el camí.
La importància de la discriminació positiva
És evident que el sistema públic educatiu és una peça fonamental per al camí cap a la igualtat, però el mateix sistema, tal com s’ha expressat a l’inici, ja presenta desigualtats en si mateix. Per aquest motiu, es defensa la necessitat d’identificar i categoritzar aquests elements amb criteris objectius i transparents, així com recull la Comissió de Treball sobre Centres de Màxima Complexitat del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB). Si bé identificar-los és essencial, cal tenir en compte que la mateixa existència d’aquesta categorització hauria de ser provisional, ja que va en contra de la pròpia finalitat de la igualtat educativa. De totes maneres, en aquest camí, la seva identificació permet els recursos necessaris per a atendre a totes les situacions particulars. Per exemple, la codocencia, els plans individualitzats, les aules d’acolliment, un número major de ràtio de professorat, així com un sistema de beques eficient i complet.
D’altra banda, cal tenir en compte que el Departament d’Educació manifesta que els centres no són una realitat immutable, per aquest motiu la revisió dels barems esmentats s’actualitza cada quatre anys. Aquest fet genera malestar entre els equips docents que temen perdre aquesta categorització i, conseqüentment, els recursos proporcionats, situació que s’identifica directament amb les retallades educatives.
Abordar la igualtat d’oportunitats des del tercer sector
És llavors quan s’origina l’estratègia des del tercer sector per a abordar també aquests reptes, afrontant la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu, alhora que es contribueix a generar oportunitats i ajudar els joves a aconseguir les seves metes, independentment del seu context socioeconòmic. Però, per descomptat, i reforçant les idees anteriors, sense perdre de vista la importància de les institucions per a donar suport a aquestes iniciatives.
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. (2021). Tipologia dels centres educatius segons el nivell de màxima complexitat. http://csda.gencat.cat/web/.content/home/arees-actuacio/publicacions/informes-avaluacio/26-informe.pdf
Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. (2022). Síndic de Greuges de Catalunya, 258. https://www.sindic.cat/site/unitFiles/8468/Informe Balanç Bianual PSE_cat.pdf#page=153
Puig, E. Q. (2021). Nova classificació dels centres educatius segons la complexitat. Consell Superior d’Avaluació Del Sistema Educatiu, 34. http://csda.gencat.cat/web/.content/home/arees-actuacio/activitats-consell/jornada-equitat-2021/classificacio-complexitat-centres.pdf
Treball, C. de, & Barcelona, del C. E. M. de. (2022). Centres de máxima complexitat. 21. https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2022/11/15185723/ComissioTreball_centres-Maxima-complexitat.pdf