Barreres invisibles en l'accés a l'educació

BARRERES INVISIBLES EN L’ACCÉS A L’EDUCACIÓ

Ana Caruezo Carnero, comunicadora científica i social.

L’educació és una palanca de canvi. Una palanca que hauria de tenir tothom, però, a vegades, ens trobem amb barreres invisibles: obstacles socials, econòmics o culturals que, encara que no els veus, tenen un pes enorme en les oportunitats de milers de joves.

Què són exactament les barreres invisibles?

No parlem de murs físics, sinó d’idees, prejudicis o sistemes que donem per descomptats i que, sense voler, deixen a moltes persones enrere. Són aquestes petites coses que, sumades, creen una muntanya difícil d’escalar per als qui busquen formar-se i construir el seu futur.  

Pensa en elles com a corrents submarins. En la superfície, la mar pot semblar tranquil·la, però per sota, t’arrosseguen sense que te n’adonis. Aquestes barreres funcionen igual, estan tan integrades en el nostre dia a dia que sovint ni les persones que les sofreixen ni les que les generen són conscients d’elles.

Poden tenir moltes formes:

• Socials i culturals: Expectatives sobre el que “hauries de” estudiar segons el teu gènere o el teu origen. O la falta de referents en unes certes professions que et facin pensar: “això no és per a gent com jo”.
• Econòmiques: No es tracta només de no poder pagar una matrícula. És no tenir diners per al transport, per als llibres o haver de deixar d’estudiar per a treballar i ajudar a casa.
• Actitudinals: Prejudicis de docents o companys que poden assumir que un estudiant no serà capaç d’arribar lluny. És el famós “efecte Pigmalión” en negatiu: si esperen poc de tu, és possible que acabis rendint menys.
• Institucionals: Horaris de classe que no són compatibles amb un treball, tràmits burocràtics complicats i sense acompanyament o la falta de suport per a estudiants amb necessitats específiques.

L’impacte real del que no es veu

Imagina a una jove apassionada per la tecnologia que mai es planteja estudiar una enginyeria perquè en el seu entorn “això és cosa de nois”. O a un estudiant que no pot permetre’s anar a la universitat perquè viu en una zona rural mal comunicada i el cost del transport és massa alt. 

Aquestes barreres no són abstractes, tenen conseqüències molt concretes en la vida dels i les joves. Limiten els seus somnis, condicionen les seves eleccions i, en el pitjor dels casos, els obliguen a abandonar els seus estudis.

Com podem deslliurar-nos d’aquestes barreres?

Poder acabar amb aquestes barreres requereix d’un esforç col·lectiu i una mirada atenta:

Flexibilitzar i adaptar els sistemes educatius

La vida no és un camí recte, i l’educació tampoc hauria de ser-ho. Necessitem sistemes més flexibles que s’adaptin a les realitats de cada persona. Això pot significar: 

• Oferir beques que cobreixin no sols la matrícula, sinó també el transport, el material o l’allotjament.
• Dissenyar horaris compatibles amb la vida laboral.
• Simplificar els tràmits administratius i oferir acompanyament per a realitzar-los.

Formar i sensibilitzar al personal educatiu

Els i les docents són una peça central del sistema. Donar-los accés a formació en orientació acadèmica personalitzada els permet aplicar aquesta mirada durant tota l’etapa educativa, acompanyant als seus estudiants a connectar interessos i motivacions amb el seu futur laboral. 

Un professorat conscient, amb eines per a detectar prejudicis (moltes vegades inconscients), pot identificar aquestes barreres i convertir-se en un autèntic agent de canvi des de l’aula.

Fomentar la diversitat de referents

És fonamental que els i les joves vegin que qualsevol camí és possible, sense importar qui siguin. Visibilitzar a professionals d’orígens diversos en tots els camps inspira i trenca estereotips. Es tracta d’ampliar la mirada i mostrar que el talent no té etiquetes.

Crear xarxes de suport i mentoria 

A vegades, el que més necessita una persona jove és algú que cregui en ella. Les figures de referència poden ser un factor crucial en les seves vides. Així que és clau generar espais on aquests vincles puguin néixer i créixer.

Superar les barreres invisibles és un repte que ens implica tant institucions, empreses i entitats socials com a la ciutadania. Es tracta d’escoltar més, de jutjar menys i de preguntar-nos què podem fer perquè el camí dels altres sigui una mica més fàcil.