JORNADA D’OCUPABILITAT: CREUAR MIRADES PER DONAR UNA RESPOSTA INNOVADORA A UN REPTE GLOBAL
Ana Caruezo Carnero, comunicadora científica i social.
La jornada “Ocupabilitat Juvenil: creuar mirades per donar una resposta innovadora a un repte global”, organitzada per Nous Cims en col·laboració amb Escoles de Segona Oportunitat, Somos F5, Ayuda en Acción i Simplon.co, tenia com a propòsit convertir-se en un espai de trobada, intercanvi i reflexió entre professionals que treballen en diferents països per millorar les oportunitats formatives i laborals dels i les joves.
La trobada va posar el focus en la necessitat d’acompanyar des d’una mirada integral: més enllà de la formació tècnica, és imprescindible atendre el benestar emocional, les inquietuds i els contextos vitals de cada jove.
Al llarg de la jornada es va compartir una convicció profunda: les joventuts obren camins. Sigui a Saint-Louis, Barcelona, París o Bogotà, comparteixen una mateixa força transformadora que convida a cooperar, a creuar mirades i a teixir una xarxa intercontinental capaç de proposar respostes innovadores a reptes comuns.
Situar els i les joves al centre del canvi
El primer bloc, “Com transformar la formació per situar els joves al centre del canvi?”, va reunir diferents ponents que van coincidir en una idea clau: els i les joves no són beneficiaris; són protagonistes del seu propi procés formatiu i vital.
Abans que les competències tècniques, van destacar la necessitat de treballar l’ésser: reforçar l’autoestima, canalitzar emocions, construir vincles, aprendre a treballar en equip i desenvolupar totes aquelles habilitats toves (soft skills) que sostenen l’autonomia i el futur professional. Tal com va expressar Moussa Diop, CEO de GPES x Challenge Hub, “Quan acompanyes joves et situes en el curt termini, però sempre amb una mirada de futur.”
Es va defensar una visió de l’educació com un procés transformador i no com l’obtenció d’un títol, i de l’ocupació no només com un lloc al qual accedir, sinó com una via per construir un projecte de vida: un camí cap a l’autonomia, la dignitat i la participació social.
Des d’aquesta mirada, l’acompanyament ha de ser respectuós i no impositiu. Només així poden aparèixer motivacions autèntiques que permetin a cada jove traçar itineraris que els ajudin a créixer, descobrir-se i projectar-se més enllà del curt termini.
Reptes compartits: construir ponts reals amb el món laboral
El segon bloc va abordar un repte urgent: com construir ponts sòlids entre la formació i el món laboral. Les ponents van coincidir en un diagnòstic clar: el sistema educatiu i el sistema empresarial parlen idiomes diferents.
Es van compartir bones pràctiques centrades en un principi essencial: per orientar adequadament, cal conèixer la persona (el seu recorregut vital, les seves inquietuds i les seves il·lusions) i convertir tot aquest potencial en un actiu real per a la seva ocupabilitat. Així mateix, es va insistir que formar-se i explorar noves vies de vida sempre és possible, si existeix un ecosistema que acompanyi, obri portes i faci sentir capaços als joves.
Davant d’aquest desencaix, el repte és construir un pont sòlid i significatiu entre dues realitats que, massa sovint, no es comuniquen de la mateixa manera. Bouna Kane, director de SIMPLON.co Àfrica, comentava: “Hem format més de 30.000 persones, amb un índex d’inserció de més del 90%. Què fem per aconseguir això a l’Àfrica, sent un continent pobre? Hem capgirat les tornes, ens hem centrat en el mètode i intentem reproduir el món empresarial a l’aula.”
I, tal com indicava Juanjo Berbel, la feina és flexible, canviant. I per això hem de combinar les 3 Cs:
- Coneixement: potenciar les soft skills, 7 de cada 10 empreses les valoren per sobre dels coneixements tècnics.
- Corresponsabilitat: exigir a les empreses transparència i inclusió, i al sistema educatiu, obertura cap al mon laboral.
- Cooperació: construir aliances basades en aprenentatges experiencials, itineraris pràctics i reptes compartits.
Mirada de futur: innovació, impacte i oportunitats
El tercer bloc, dedicat a la innovació i a l’avaluació d’impacte, va posar de relleu com ambdós elements es converteixen en motors fonamentals per millorar les oportunitats laborals de les joventuts.
La innovació (tecnològica, social o metodològica) genera necessitats de formació i capacitació, crea nous perfils professionals i obre camins que abans no existien. Això la converteix en una finestra d’oportunitat per als joves. Al mateix temps, les innovacions aporten avantatges competitius que les fan atractives per al mercat, generant espais on els joves poden destacar i construir trajectòries amb més projecció.
Les ponents van subratllar, a més, el valor de l’avaluació d’impacte com una eina d’aprenentatge col·lectiu que permet millorar contínuament els programes, ajustar les intervencions i garantir que aquestes responen a les necessitats reals dels joves i dels territoris.
Una xarxa global per avançar cap a una ocupabilitat més justa
La jornada va concloure amb una reflexió compartida: els reptes de les joventuts al nord i al sud del planeta comparteixen arrels comunes, tot i que s’expressen en contextos culturals diferents. Desaprendre imaginaris, escoltar, compartir i cocrear es van revelar com a ingredients essencials de la innovació social.
Com a resultat de les connexions creades durant la jornada, es va anunciar la creació d’una coalició internacional per a la joventut i la innovació social, destinada a continuar l’intercanvi d’experiències, identificar innovacions replicables i promoure nous partenariats que impulsin canvis sistèmics.
Tal com va expressar Astrith Johana Armijo, coordinadora de la Xarxa Juvenil Chocoanas de Colòmbia: “El treball en xarxa és molt més poderós i molt més grans són els fruits que podem collir.”