L’IMPACTE DE L’ENTORN EMOCIONAL EN L’APRENENTATGE FORMAL I NO FORMAL
Ana Caruezo Carnero (comunicadora científica i social).
L’entorn emocional és un dels factors més determinants en la qualitat de l’aprenentatge, tant en contextos formals com en experiències vivencials. La neurociència educativa ha demostrat que les emocions i la cognició estan profundament interconnectades. El que sentim condiciona el que aprenem, com ho recordem i quant som capaços de transferir a la nostra vida real. [1][2]
Un entorn emocionalment saludable actua com un accelerador de l’aprenentatge. En educació formal millora l’atenció, la memòria i el rendiment acadèmic; en contextos no formals i vivencials potència la implicació i el sentit que les joves atorguen al viscut. Aquestes activitats experiencials poden ser variades, com les que dinamitza el programa KOA a través de l’esport o el teatre.
Què és un entorn emocionalment saludable?
Un entorn emocionalment saludable és aquell en el qual les persones se senten segures per a mostrar-se tal com són. Es construeix des de la seguretat psicològica, quan podem expressar-nos sense por al judici, la burla o la humiliació. En aquests espais, les relacions es basen en el respecte i el suport mutu, la qual cosa enforteix la confiança i genera un autèntic sentiment de pertinença.
Aquest tipus d’entorn integra el benestar emocional com a part natural del procés educatiu i relacional. Existeixen espais per a expressar el que se sent, per a regular emocions i per a acompanyar els malestars. La comunicació és oberta i honesta, i se sosté sobre normes clares i comprensibles, que ofereixen un marc segur i democràtic, combinant coherència amb flexibilitat. A més, un entorn emocionalment saludable reconeix a cada persona en la seva singularitat.
En l’àmbit formal
Als espais formals (escoles, instituts, universitats) el clima emocional actua com un amplificador (o un obstacle) del rendiment.
Un entorn emocionalment segur permet que el cervell deixi enrere el “mode alerta” i obri passo a funcions clau com l’atenció, la memòria de treball o la resolució de problemes. En concret, un bon clima emocional afavoreix:
- La disposició cap a l’aprenentatge. L’alumnat que se sent valorat i reconegut mostra major curiositat i motivació cap a aprendre, crear, experimentar i fer preguntes.
- Millor consolidació de la memòria. Les experiències amb càrrega emocional positiva es recorden millor. Un docent que connecta emocionalment amb els seus estudiants facilita un aprenentatge més durador i significatiu.
- La participació activa. En ambients on es fomenta la confiança i es normalitza l’error com a part del procés, les i els estudiants s’atreveixen a participar, preguntar i experimentar sense por al judici.
A l’aprenentatge no formal
Les activitats experiencials solen generar emocions intenses i memorables per la seva pròpia naturalesa. Quan cuidem intencionadament el clima emocional en aquests contextos:
- L’aprenentatge es torna significatiu. Activitats com a projectes comunitaris o tallers creatius involucren múltiples sentits i emocions. Aquestes emocions són el motor principal de la participació i de l’aprenentatge significatiu. La connexió emocional amb l’experiència fa que els aprenentatges siguin més profunds i transferibles a altres contextos de la vida.
- Es desenvolupen competències socioemocionals. En aquests espais es treballen habilitats com l’empatia o la presa de decisions.
- Apareix el sentit de pertinença. Les experiències compartides en ambients segurs i respectuosos generen vincles que enforteixen la identitat grupal i personal. Això és especialment valuós en l’adolescència i joventut.
Claus pràctiques per a educadores i facilitadores
Més enllà de l’àmbit formal, dissenyar experiències vivencials amb intenció emocional permet que les adolescències connectin el que senten amb el que viuen. Activitats que incorporen moviment, joc, creativitat o reptes grupals faciliten que expressin emocions per a les quals a vegades no troben paraules. I quan aquestes experiències s’acompanyen amb moments de reflexió guiada, escolta activa i tancaments compartits, la vivència es transforma en aprenentatge significatiu.
Tot això se sosté quan es construeix una cultura de cura mútua, on les persones adultes també es reconeixen, se secunden i es cuiden entre si, enfortint al propi equip de professionals. Construir un espai de cura mútua:
- Redueix la sensació de càrrega.
- Millora la coordinació.
- Reforça el vincle entre professionals.
Crear aquest tipus d’entorn requereix de petites pràctiques sostingudes:
- obrir espais breus per a revisar com arriba cada persona,
- tancar sessions nomenant aprenentatges i emocions,
- compartir estratègies entre companyes,
- o fer pauses conscients en els moments de més tensió.
Aquesta cura entre l’equip de professionals també influeix de manera positiva en les adolescències. Les professionals del sector social i educatiu treballeu en contextos complexos, travessats per ritmes intensos i realitats emocionals diverses. Integrar l’educació emocional en el dia a dia ajuda a crear entorns més segurs i disponibles per a l’aprenentatge.
Referències
[1] Pradeep, K., et al. (2024). Neuroeducation: Understanding neural dynamics in learning and teaching. In Frontiers in Education (Vol. 9, p. 1437418). Frontiers Media SA.
[2] Hernández, M. I. C., et al. (2025). Neuroeducation and its contribution to the teaching and effective learning process. Prisma Journal, 1(4), 327-336 .