{"id":9996,"date":"2024-07-16T10:12:34","date_gmt":"2024-07-16T08:12:34","guid":{"rendered":"https:\/\/www.nouscims.com\/?p=9666"},"modified":"2025-02-11T13:45:27","modified_gmt":"2025-02-11T12:45:27","slug":"sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/","title":{"rendered":"Sostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”113068″]<\/p>\n

SOSTENIBILITAT SOCIAL: LLAURANT CANVIS DURADORS EN LES NOSTRES COMUNITATS EDUCATIVES, SOCIALS I DE SALUT<\/span><\/strong><\/h4>\n

Pau Gomes, Director \u00c0rea Benestar Emocional.<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n

En el context actual, on l’atenci\u00f3 se centra en l’immediat, amb una cultura de consum ef\u00edmer i pol\u00edtiques que prioritzen el curt sobre el llarg termini, la sostenibilitat social en els projectes socials, educatius i de salut adquireix una rellev\u00e0ncia encara major. No es tracta solament d’abordar les necessitats actuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de garantir el benestar i l’equitat per a les generacions esdevenidores, promovent aix\u00ed un desenvolupament m\u00e9s just i durador<\/strong>.<\/span>[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image media=”10383″ media_width_percent=”100″ uncode_shortcode_id=”213891″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/1″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”692832″]La sostenibilitat social<\/strong> es refereix a la capacitat de mantenir un equilibri entre les necessitats socials<\/strong>, com la igualtat, la just\u00edcia, la salut i l’educaci\u00f3, i la capacitat de mantenir aquestes condicions al llarg del temps sense comprometre el benestar de les generacions futures<\/strong>. Implica promoure la inclusi\u00f3, la participaci\u00f3 i el respecte pels drets humans, aix\u00ed com l’equitat en l’acc\u00e9s a recursos i oportunitats. Patrick Barron i els seus col\u00b7legues (2023)[1]<\/a> presenten un marc conceptual per a la sostenibilitat social amb quatre components: cohesi\u00f3 social, inclusi\u00f3, resili\u00e8ncia i legitimitat del proc\u00e9s, emfatitzant la necessitat d’accions col\u00b7lectives per a un desenvolupament que benefici\u00ef equitativament a tots, fomentant comunitats i societats resilients i justes.<\/strong> Per\u00f2, com ho aconseguim?<\/span><\/p>\n

Esopo, a trav\u00e9s de la seva rondalla “El llaurador i els seus fills”, ens va ensenyar la import\u00e0ncia del treball constant i la paci\u00e8ncia per a aconseguir resultats duradors. Amb el perm\u00eds simb\u00f2lic de Esopo, he adaptat la hist\u00f2ria canviant al llaurador per la llauradora, per dos principals motius, perqu\u00e8 estem en temps de progr\u00e9s i igualtat de g\u00e8nere i perqu\u00e8 em fa recordar a la meva \u00e0via, per a mi, un model a seguir.<\/span><\/p>\n

\n

Una llauradora, ja anciana i sentint-se prop de la seva final, desitjava assegurar-se que les seves filles aprenguessin el valor del treball dur i la perseveran\u00e7a. Les va cridar a totes i els va dir: “Les meves benvolguts filles, he treballat tota la meva vida en aquests camps, i ara que la meva final s’acosta, vull revelar-vos el secret de la meva riquesa. En la nostra vinya es troba un tresor enterrat. Excavin i ho trobaran. Recordin, nom\u00e9s amb el treball es revelaran les riqueses.”<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de la seva mort, les filles de la llauradora van prendre les seves paraules molt de deb\u00f2. Van excavar amb dilig\u00e8ncia a la recerca del tresor, regirant cada cent\u00edmetre del terreny. Encara que no van trobar cap tresor amagat, la vinya va ser tan ben llaurat que va produir una collita excepcional. Amb el temps, es van adonar que el veritable tresor que la seva mare els havia llegat era la lli\u00e7\u00f3 que el treball constant i la perseveran\u00e7a s\u00f3n les veritables claus per a aconseguir la riquesa.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

La moralitat d’aquesta rondalla \u00e9s que no hi ha dreceres per a l’\u00e8xit durador. El treball constant, cooperatiu i consistent, sembla una cosa lenta i menys atractiva que altres suposats “tresors amagats”, solucions o f\u00f3rmules m\u00e0giques. No obstant aix\u00f2, la const\u00e0ncia, la cooperaci\u00f3 i la consist\u00e8ncia<\/strong> \u00e9s en realitat el cam\u00ed m\u00e9s segur i de confian\u00e7a cap a la realitzaci\u00f3 dels objectius de sostenibilitat social. Aquesta rondalla \u00e9s un exemple per a aquells que perseguim canvis sist\u00e8mics i sostenibles a trav\u00e9s dels projectes en el sector social, educatiu i\/o salut.<\/span><\/p>\n

Per a afrontar els desafiaments complexos que planteja la nostra societat, \u00e9s important adoptar un enfocament hol\u00edstic, integral i sostenible.<\/strong> No n’hi ha prou amb solucions que merament atenguin les urg\u00e8ncies immediates, \u00e9s imprescindible que aquests esfor\u00e7os s’inscriguin en una estrat\u00e8gia de llarg abast.<\/strong> A m\u00e9s, quan ens endinsem en projectes educatius i sanitaris descobrim que la perdurabilitat dels canvis desitjats ofereix diversos matisos.<\/span><\/p>\n

La Sostenibilitat Integral<\/strong> cerca fomentar les relacions entre les persones i l’\u00fas col\u00b7lectiu del que ens \u00e9s com\u00fa. Integra l’economia, el respecte pel medi ambient i el benestar social, centrant-se en el desenvolupament de sistemes equitatius i en la promoci\u00f3 de la just\u00edcia social, inclusi\u00f3 i qualitat de vida. Aix\u00f2 implica el manteniment i generaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3, la reducci\u00f3 de la pobresa i les desigualtats, la mitigaci\u00f3 de les situacions d’exclusi\u00f3 social, la incorporaci\u00f3 de perspectives de g\u00e8nere i altres diversitats, aix\u00ed com el foment de la salut i el benestar de les persones.<\/span><\/p>\n

En aquest article, deixarem per a altres f\u00f2rums la sostenibilitat mediambiental i econ\u00f2mica i ens centrarem en la sostenibilitat social que podem considerar com la integralitat del benestar comunitari, l’equitat, i la resili\u00e8ncia, i que es pot donar en els sectors educatius, socials i sanitaris<\/strong>. En aquesta definici\u00f3 subjeuen impl\u00edcitament uns certs principis claus i determinants per al disseny, desenvolupament i avaluaci\u00f3 dels projectes socials, educatius i de la salut p\u00fablica considerats com els tres pilars del nostre estat del benestar. En aquest article ens aproximarem a respondre la seg\u00fcent pregunta:<\/span><\/p>\n

\n

Com es poden sostenir els efectes de les intervencions en el llarg termini i en el sistema?<\/span><\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

Sostenir significa sustentar, mantenir ferm alguna cosa[2]<\/a>. \u00c9s important definir de manera precisa aquest \u201calguna cosa\u201d perqu\u00e8 totes aquelles parts implicades sapiguem el rumb i el qu\u00e8 hem de mantenir ferm durant el temps. Per a saber el qu\u00e8 tamb\u00e9 hem de saber el per qu\u00e8<\/em> i el per a qu\u00e8<\/em>. En els nostres projectes, \u00e9s necessari una claredat en la definici\u00f3 dels canvis que desitgem perseguir per a reduir, mitigar o solucionar una situaci\u00f3 problem\u00e0tica en particular de la nostra societat.<\/span><\/p>\n

Els projectes intervenen en diferents nivells, tant en l’intrapersonal com en l’interpersonal i organitzacional del sistema en el qual formem part. En cada nivell, els projectes actuen en major o menor mesura generant canvis profunds en el sistema.<\/p>\n

La persona<\/span><\/h4>\n

Quan parlem de l’impacte a<\/strong> nivell intrapersonal<\/strong>, \u00e9s quan les persones han adquirit coneixements, han aplicat estrat\u00e8gies i accions per al seu desenvolupament educatiu, creixement personal i social i de foment de la seva salut. A aquest nivell, aconseguir la sostenibilitat significa que aquestes persones decideixen continuar aplicant aquestes estrat\u00e8gies perqu\u00e8 les consideren \u00fatils, positives per a elles, per al seu entorn i\/o per a la seva societat<\/strong>. \u00c9s per aix\u00f2 que els projectes han de ser pensats considerant a les persones com a titulars de drets, com a persones que tenen la seva veu i el seu poder per a determinar la seva realitat m\u00e9s pr\u00f2xima. Fugim de visions proteccionistes i paternalistes: les persones amb les quals intervenim no s\u00f3n merament beneficiaris subjectes passius que reben una ajuda, s\u00f3n persones actives. Quan treballem amb inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia, \u00e9s clau comptar amb la seva opini\u00f3 i amb la seva participaci\u00f3 activa en all\u00f2 que vulgui abordar el projecte<\/strong>. Save The Children<\/em> en Finlandia[3]<\/a> <\/span>proposen un model per a integrar les perspectives dels infants en la planificaci\u00f3, desenvolupament i avaluaci\u00f3 de serveis, combinant principis de disseny de serveis, drets dels infants i un enfocament centrat en el nen i la nena. Aqu\u00ed la metodologia Child-Centered Design<\/em> es basa en processos de participaci\u00f3 activa amb din\u00e0miques i jocs en la generaci\u00f3 d’idees per a possibles solucions en la millora dels serveis. Ofereix un conjunt d’eines i m\u00e8todes per a assegurar que els serveis siguin \u00e8ticament sostenibles responent a les necessitats dels infants, promovent processos de desenvolupament significatius i agradables per als infants involucrats.<\/span><\/p>\n

En un m\u00f3n limitat de recursos i ple d’adversitats, les intervencions han de ser dissenyades amb un enfocament d’acompanyament<\/strong>, sense crear relacions de depend\u00e8ncia amb la mateixa intervenci\u00f3. Com a professionals no estem per sempre, estem de pas. En la pr\u00f2pia metodologia de l’acompanyament ha de ser present l’enfocament i la garantia de sostenibilitat social.<\/strong> Les terapeutes, les educadores, les mestres, les professionals de la salut acompanyen durant un moment prolongat de temps, per\u00f2 finit, aportant coneixements, recomanacions, estrat\u00e8gies i recursos perqu\u00e8 la persona acompanyada pugui prescindir al cap d’aquest temps de l’ajuda de totes aquestes professionals. No \u00e9s f\u00e0cil ni per a qui acompanya ni per a qui \u00e9s acompanyat. Sigui en un tractament, una ter\u00e0pia, un curs de formaci\u00f3, un proc\u00e9s d’aprenentatge o de qualsevol \u00edndole social, sempre hi ha un moment que es va acabant. Hi ha per tant un canvi d’etapa. Per aix\u00f2 es recomana optar per transicions graduals<\/strong> que vagin d’una major intensitat de la intervenci\u00f3 a una menor, amb determinaci\u00f3 i fermesa en cada petit pas que es dona en el canvi de fase.<\/strong> \u00c9s clau que aquesta transici\u00f3 es faci amb les majors garanties perqu\u00e8 es doni la sostenibilitat d’all\u00f2 apr\u00e8s i canviat durant el proc\u00e9s d’acompanyament. \u00c9s important preparar aquesta transici\u00f3 des del principi de la intervenci\u00f3, amb una planificaci\u00f3 compartida, amb una revisi\u00f3 m\u00e8dica freq\u00fcent de les expectatives, considerant les necessitats de cada moment i amb una comunicaci\u00f3 clara de la informaci\u00f3 necess\u00e0ria, i amb les eines i recursos disponibles per a cada fase.<\/span><\/p>\n

La comunitat<\/span><\/h4>\n

Les persones formem part de comunitats en les quals pels nostres comportaments i les nostres interaccions influ\u00efm directament en el desenvolupament com a comunitat. En l’esfera interpersonal, m\u00e9s comunit\u00e0ria, els projectes siguin socials, educatius o sanitaris influeixen i incideixen en totes aquelles relacions i lla\u00e7os entre les persones. Si l’esfera intrapersonal ja \u00e9s un \u00e0mbit complex per la gran diversitat de personalitats, sentiments, creences, esquemes mentals i percepcions de les persones, l’\u00e0mbit de les relacions entre persones \u00e9s m\u00e9s complex si cap. En aquestes connexions \u00e9s on radiquen les majors claus per a la sostenibilitat social, perqu\u00e8 perdurin els efectes de les nostres intervencions al llarg del temps.<\/strong><\/span><\/p>\n

Una comunitat es forma a partir d’un conjunt de xarxes de relacions que interactuen entre si, compartint normes i valors comuns. Aquestes normes i valors permeten la creaci\u00f3 d’un grup de suport i connexi\u00f3. En ess\u00e8ncia, una comunitat \u00e9s un grup actiu i mobilitzat, els membres del qual col\u00b7laboren i actuen conjuntament. Podem inspirar-nos en la pedagogia social comunit\u00e0ria, un enfocament social i educatiu l’objectiu principal del qual \u00e9s millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones, a m\u00e9s de promoure la cohesi\u00f3 social. Per a aconseguir aquests objectius, \u00e9s essencial empoderar als individus i fomentar la seva participaci\u00f3 activa, la qual cosa requereix una ciutadania compromesa socialment.<\/p>\n

Per a la sostenibilitat social, a nivell de les comunitats, s\u00f3n prometedors els aprenentatges i reflexions que ens comparteix (2023)<\/span>[4]<\/a> a trav\u00e9s de su enfoque alternativo denominado <\/span>\u201cThe Slow Lane\u201d (El carril lent). <\/strong>Ens ho trasllada en cinc principis que enfoquen la transformaci\u00f3 de la manera en la qual abordem el canvi social.<\/span><\/p>\n

El primer \u00e9s contenir la urg\u00e8ncia.<\/strong> Haselmayer suggereix resistir la pressi\u00f3 d’actuar precipitadament en situacions d’alta urg\u00e8ncia. Subratlla la import\u00e0ncia de no sacrificar la inclusi\u00f3 i la participaci\u00f3 per la pressa d’obtenir resultats immediats. En el seu lloc, advoca per prendre el temps necessari per a assegurar que les solucions considerin a tots els afectats, reconeixent que accelerar les coses no necess\u00e0riament ens portar\u00e0 m\u00e9s r\u00e0pid al nostre dest\u00ed desitjat.<\/span><\/p>\n

El segon \u00e9s escoltar<\/strong>. Posa l’accent en la import\u00e0ncia d’escoltar amb humilitat i recon\u00e8ixer les limitacions de la nostra pr\u00f2pia capacitat d’escoltar. Aquest principi valora el tractar als altres com a contribuents iguals i \u00e9s fonamental per a construir la confian\u00e7a necess\u00e0ria per a canviar cors i ments. L’autenticitat en l’escolta permet que emergeixin noves solucions i mant\u00e9 a les persones compromeses a llarg termini.<\/span><\/p>\n

Compartir l’ag\u00e8ncia sense imposar solucions<\/strong> \u00e9s el tercer. Anima a crear entorns on fins i tot les persones menys preparades se sentin c\u00f2modes i capaces de contribuir i exercir el seu poder. Aquest principi rebutja la imposici\u00f3 de respostes i se centra en empoderar a tots, practicant la paci\u00e8ncia i cuidant perqu\u00e8 la invitaci\u00f3 a participar trobi a les persones on estan i romangui oberta per a tots en tot moment. M\u00e9s endavant en aquest article, ser\u00e0 interessant connectar-lo amb el treball de Whitehead que tamb\u00e9 ha analitzat el rol de participaci\u00f3 activa de les comunitats en els projectes amb base comunit\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

El quart \u00e9s fomentar la curiositat<\/strong>. Aquest principi s’oposa a la fixaci\u00f3 en una \u00fanica resposta. La curiositat fa que el proc\u00e9s sigui m\u00e9s inclusiu i permet que sorgeixin visions transformadores. Motiva a desaprendre preconceptes i estar obert a noves idees, buscant inspiraci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra realitat immediata. La curiositat tamb\u00e9 facilita la flexibilitat necess\u00e0ria per a trobar terreny com\u00fa.<\/span><\/p>\n

El cinqu\u00e8 i \u00faltim \u00e9s utilitzar la tecnologia com un habilitador. Aquest principi advoca<\/strong> contra l’\u00fas de la tecnologia per a dominar a uns altres i suggereix desenvolupar valors humans forts, principis i comportaments que la tecnologia pugui habilitar. En aquesta visi\u00f3, la tecnologia \u00e9s propietat de tots i s’utilitzen maneres creatives noves per a facilitar el millor de les relacions humanes.<\/span><\/p>\n

Els coneixements, recomanacions, estrat\u00e8gies i recursos que proporcionen els projectes canviaran esquemes mentals de cada individu que alhora canviaran converses, din\u00e0miques, activitats que es donen entre les persones, dins de la comunitat. Tant en projectes educatius, socials com en la salut, \u00e9s clau que estiguin basats en la comunitat. Quan parlem de comunitat \u00e9s important explicitar a qu\u00e8 ens estem referint. \u00c9s a dir, \u00e9s un espai geogr\u00e0fic?, un grup de persones en un sentit m\u00e9s relacional?, quines persones?, una entitat o un grup d’entitats o organitzacions socials, educatives, sanit\u00e0ries? \u00c9s clau trobar identificar el comprom\u00eds d’aquest grup de persones cap a aquesta mateixa comunitat.<\/span><\/p>\n

En termes de Seguiment, Avaluaci\u00f3 i Aprenentatge<\/span>\u00a0(SEA), Hawe (1994)<\/span>[5] <\/a>explica com les avaluacions de les intervencions de promoci\u00f3 de la salut comunit\u00e0ria poden subestimar els beneficis d’una intervenci\u00f3 si nom\u00e9s s’informen canvis en el comportament o l’actitud de salut a nivell individual, sense capturar les millores en la capacitat de resoluci\u00f3 de problemes d’una comunitat i la seva compet\u00e8ncia per a abordar els problemes que enfronta. L’apoderament pot ser considerat una variable de resultat en intervencions comunit\u00e0ries si la construcci\u00f3 de capacitats \u00e9s una activitat principal d’una intervenci\u00f3<\/strong>. S’han d’utilitzar estrat\u00e8gies actives i interactives per a articular qu\u00e8 significa realment l’apoderament i desafiar qu\u00e8 significa realment l’\u00e8xit d’una intervenci\u00f3 en di\u00e0legs interactius amb els treballadors del programa i la comunitat. Per als quals intervenim en projectes socials, educatius i de salut, cada cop estem passant de considerar la comunitat com un esquema merament de refor\u00e7, al concepte de comunitat com una organitzaci\u00f3 que t\u00e9 la capacitat de treballar cap a solucions als seus propis problemes identificats en comunitat.<\/strong> Hawe subratlla la import\u00e0ncia de no dissenyar l’avaluaci\u00f3 en a\u00efllament, sin\u00f3 de treballar activament amb els treballadors del programa i produir el disseny de l’avaluaci\u00f3 de manera interactiva. Aix\u00f2 revela el veritable valor que el programa atorga al rol de comunitat i, a vegades, fins i tot per als propis treballadors del programa. Aquest enfocament desafia les avaluacions basades \u00fanicament en el comportament i advoca per una apreciaci\u00f3 m\u00e9s rica i multifac\u00e8tica de l’\u00e8xit de les intervencions comunit\u00e0ries.<\/span><\/p>\n

Els aspectes fonamentals d’una intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria abasten estrat\u00e8gies com la mobilitzaci\u00f3 de les persones, iniciatives d’autoajuda i suport mutu, l’actuaci\u00f3 en entorns variats com el treball, les escoles, centres sanitaris, a m\u00e9s de pol\u00edtiques i iniciatives a nivell normatiu i legal que promoguin o limitin unes certes pr\u00e0ctiques. Aix\u00ed mateix, aquesta aproximaci\u00f3 implica la participaci\u00f3 de l\u00edders comunitaris, xarxes de suport social i tot tipus d’agrupacions de persones en comunitat<\/strong><\/span>\u00a0<\/span>[6]<\/a> [7]<\/a> [8]<\/a>.<\/span><\/p>\n

Whitehead (2002) distingeix fins a set varietats de projectes amb base comunit\u00e0ries [9]<\/a>, a partir del rol de participaci\u00f3 activa de les comunitats i agents externs. Cada enfocament compta amb criteris propis per a avaluar l’\u00e8xit o frac\u00e0s. Cal esmentar que aquells programes implementats amb participaci\u00f3 equilibrada i equitativa entre la comunitat i agents externs \u00e9s la m\u00e9s desitjable per a aconseguir la sostenibilitat social, perqu\u00e8 equilibra les fortaleses de totes les parts.<\/strong><\/span><\/p>\n

Per tant, \u00e9s important esmentar la participaci\u00f3 activa de les persones i de la comunitat i la necessitat de processos de participaci\u00f3 comunitari, amb espais de lloc i temps per a reflexionar, consensuar i alinear als agents en un rumb com\u00fa.<\/strong> Aix\u00f2 requereix de treball constant, cooperatiu i consistent tal com ens recorda la rondalla inicial d’Esopo.<\/span><\/p>\n

L’efectivitat de les aliances<\/span><\/h4>\n

La salut comunit\u00e0ria, mitjan\u00e7ant el seu enfocament col\u00b7laboratiu i sostenible, mobilitza recursos i estableix aliances entre diversos sectors com la salut, l’educaci\u00f3 i els serveis socials. Aquest enfocament intersectorial \u00e9s fonamental perqu\u00e8 pot abordar els determinants socials de la salut. Basant-se en la literatura publicada i en experi\u00e8ncies de bones pr\u00e0ctiques, Gillies (1998)[10] <\/a><\/span>ha avaluat l’efectivitat de les aliances o associacions per a la promoci\u00f3 de la salut en diferents contextos. La implicaci\u00f3 activa de la comunitat<\/strong> en l’establiment d’agendes per a l’acci\u00f3 i en la pr\u00e0ctica de la promoci\u00f3 de la salut augmenta significativament l’impacte d’aquestes iniciatives. Les activitats volunt\u00e0ries, els projectes socials d’ajuda entre iguals, i les activitats c\u00edviques maximitzen els beneficis dels enfocaments comunitaris<\/strong>. La creaci\u00f3 d’estructures duradores<\/strong> que facilitin la planificaci\u00f3 i la presa de decisions, com a comissions, taules de treball, comit\u00e8s i consells interdepartamentals, s\u00f3n claus per a l’\u00e8xit d’aliances o associacions per a la promoci\u00f3 de la salut. Aquestes estructures tamb\u00e9 donen suport a la distribuci\u00f3 del poder, la responsabilitat, i l’autoritat per al canvi, mantenint l’ordre i la rellev\u00e0ncia program\u00e0tica. L’exist\u00e8ncia i implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques<\/strong> per a activitats de promoci\u00f3 de la salut a nivell nacional, regional i local \u00e9s crucial per a la sostenibilitat d’aquestes iniciatives. Gillies proposa el capital social<\/strong> com un marc important per a organitzar el nostre pensament sobre els determinants m\u00e9s amplis de la salut i com influir en ells a trav\u00e9s d’enfocaments basats en la comunitat per a reduir les desigualtats en la salut i el benestar.<\/span><\/p>\n

Sens dubte, les col\u00b7laboracions i les aliances entre entitats siguin p\u00fabliques, privades, i\/o del tercer sector funcionen si es fan de manera adequada. Aquestes aliances formen part del cam\u00ed per a aconseguir canvis que siguin sostenibles a llarg termini i que tinguin el potencial de canviar el sistema.<\/span><\/p>\n

Tant en les aliances com en aquelles estructures duradores, \u00e9s fonamental establir clarament les expectatives i objectius entre tots els participants. D’aquesta manera s’orientar\u00e0 a la comunitat cap a l’assumpci\u00f3 proactiva del seu paper en el projecte, enfortint aix\u00ed el seu apoderament.<\/strong> Una comunicaci\u00f3 efectiva i una unificaci\u00f3 de quin ser\u00e0 la governan\u00e7a i les responsabilitats fomentar\u00e0 el comprom\u00eds, tant individual com col\u00b7lectiu<\/strong>, que es desitja desenvolupar durant i despr\u00e9s del projecte. L’omissi\u00f3 d’aquesta etapa inicial podria obligar a reconsiderar la viabilitat del projecte. Aquest pas \u00e9s clau per a assegurar la sostenibilitat a llarg termini del projecte.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/span><\/h4>\n

Apoderament<\/span><\/h4>\n

Ho apunt\u00e0vem anteriorment amb l’an\u00e0lisi de Hawe, l’apoderament juga un rol clau per a la sostenibilitat dels projectes socials, educatius i de la salut. Aquest concepte es defineix com el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual individus, grups o comunitats adquireixen control sobre les seves circumst\u00e0ncies per a aconseguir els seus objectius i millorar la seva qualitat de vida<\/strong>, tal com la descriuen diversos autors[11]<\/a> [12]<\/a>. L’apoderament dep\u00e8n de la capacitat de canviar el poder i expandir-lo, sovint a trav\u00e9s de l’adquisici\u00f3 de coneixements, habilitats i recursos. Implica permetre que les persones desenvolupin un domini sobre accions i el control sobre decisions que influeixen en les seves vides, tant a trav\u00e9s dels processos com dels resultats d’aquest desenvolupament.<\/strong> L’apoderament es pot entendre en diversos contextos, com l’apoderament psicol\u00f2gic, l’apoderament del pacient i l’apoderament de les dones, cadascun amb les seves dimensions i implicacions espec\u00edfiques [13]<\/a> [14]<\/a>. \u00c9s un concepte multidimensional que pot ser influenciat per factors com els recursos, l’ag\u00e8ncia, els assoliments i el context pol\u00edtic en el qual s’aplica.<\/span><\/p>\n

Christens (2012)[15] <\/a><\/span>argumenta que l’apoderament \u00e9s un resultat desitjable per als projectes de desenvolupament comunitari, ja que s’associa amb majors nivells de participaci\u00f3 comunit\u00e0ria i t\u00e9 efectes protectors per a la salut mental.<\/strong> Christens proposa diverses pr\u00e0ctiques i processos organitzacionals i comunitaris per a aconseguir l’apoderament.<\/span><\/p>\n

Els entorns comunitaris empoderadors<\/strong> que permeten a les persones exercir rols significatius, ofereixen suport social, acc\u00e9s a xarxes socials en diferents organitzacions i promouen l’acci\u00f3 comunit\u00e0ria. Aquests entorns contribueixen al desenvolupament psicol\u00f2gic individual, al desenvolupament comunitari i al canvi social positiu.<\/span><\/p>\n

Desafortunadament, hi ha entorns on hi ha persones o grups en una posici\u00f3 de menor import\u00e0ncia o amb menys poder, \u00e9s a dir s\u00f3n ignorats o relegats al marge del debat social. Christens discuteix com aquesta marginalitzaci\u00f3 i la salut mental estan interconnectades,<\/strong> suggerint que l’apoderament pot jugar un paper cr\u00edtic en la millora de la salut mental a trav\u00e9s de la reducci\u00f3 de la desigualtat i el millorament del context comunitari. \u00c9s per aix\u00f2 que l’apoderament ha de ser tractat amb un enfocament transaccional per al desenvolupament comunitari<\/strong> que implica la interacci\u00f3 entre individus i els seus contextos. Aix\u00f2 significa que l’apoderament psicol\u00f2gic i el comunitari s\u00f3n m\u00fatuament dependents i han de ser considerats en conjunt per a aconseguir un impacte efectiu.<\/strong><\/span><\/p>\n

Christens advoca per incloure l’apoderament com un resultat objectiu<\/strong> en el disseny, implementaci\u00f3 i avaluaci\u00f3 de projectes de desenvolupament comunitari. Suggereix que aix\u00f2 pot contribuir a la sostenibilitat program\u00e0tica i promoure resultats de salut mental positius.<\/span><\/p>\n

Nikkah y Redzuan (2009)[16]<\/a> examinen la relaci\u00f3 entre la participaci\u00f3 en el desenvolupament comunitari i l’apoderament<\/strong>, amb l’objectiu final de millorar la qualitat de vida de les comunitats a trav\u00e9s de l’apoderament. No obstant aix\u00f2, assenyalen que \u00e9s essencial diferenciar entre tipus de participaci\u00f3 per a aconseguir aquest objectiu. Nikkhah i Redzuan distingeixen entre participaci\u00f3 com un mitj\u00e0 i participaci\u00f3 com un fi. La participaci\u00f3 com un mitj\u00e0 utilitza els recursos de la gent per a aconseguir objectius predeterminats, mentre que la participaci\u00f3 com una fi implica un proc\u00e9s en el qual les persones s’involucren directament i prenen control de les decisions que afecten les seves vides.<\/strong> Tots dos autors argumenten que la participaci\u00f3 com una fi \u00e9s la que porta a l’apoderament.<\/span><\/p>\n

Els autors examinen tres enfocaments principals: de dalt cap avall (top-down), de baix cap amunt (bottom-up), i l’enfocament d’associaci\u00f3 (partenariat). Tots dos conclouen que l’enfocament de baix cap amunt, on la comunitat inicia i gestiona el desenvolupament, \u00e9s el m\u00e9s efectiu per a aconseguir apoderament i desenvolupament sostenible a llarg termini.<\/strong><\/span><\/p>\n

Disseny dels projectes per a la sostenibilitat<\/span><\/h4>\n

Per al disseny de projectes sostenibles amb una visi\u00f3 a llarg termini, resulta essencial recon\u00e8ixer a les comunitats com a portadores de drets fonamentals.<\/strong> Integrar un profund enteniment dels drets humans en projectes d’\u00e0mbits socials, educatius o de salut \u00e9s clau per a potenciar l’apoderament de les persones i les seves comunitats. Aix\u00f2 fomenta la protecci\u00f3 i promoci\u00f3 de la salut, el benestar i la inclusi\u00f3 social de les persones.<\/span><\/p>\n

En el context de projectes amb visi\u00f3 a llarg termini, l’aprenentatge i la participaci\u00f3 col\u00b7lectiva<\/strong> s\u00f3n essencials per a garantir l’\u00e8xit i la sostenibilitat del projecte. La creaci\u00f3 de comunitats de pr\u00e0ctica dins d’aquests projectes pot contribuir a la innovaci\u00f3 i la sostenibilitat social, ja que permeten als membres compartir coneixements, experi\u00e8ncies i perspectives, la qual cosa pot portar a la generaci\u00f3 d’idees i solucions creatives.<\/span>[17]<\/a> Les tres caracter\u00edstiques predominants que poden distingir-se en una comunitat de pr\u00e0ctica es relacionen amb la identitat, els vincles i el quefer del grup<\/strong><\/span>[18]<\/a> [19]<\/a> [20]<\/a>.<\/span><\/p>\n

Per a assegurar l’efectivitat i la durabilitat de projectes educatius, socials i sanitaris, \u00e9s necessari implementar una estrat\u00e8gia multinivell que englobi a l’organitzaci\u00f3 i a la comunitat<\/strong> en la qual s’interv\u00e9. Aix\u00f2 inclou la integraci\u00f3 de tots els lideratges, tant formals com informals, dins d’aquesta comunitat. \u00c9s imprescindible assignar espais i desenvolupar diverses accions per a promoure la participaci\u00f3 activa de tots els nivells organitzatius, aix\u00ed com fomentar una major consci\u00e8ncia dins d’aquesta. Aquest enfocament integrador i multidimensional \u00e9s clau per a aconseguir un comprom\u00eds s\u00f2lid que sustenti la sostenibilitat a llarg termini del projecte.<\/span><\/p>\n

Per a assegurar la sostenibilitat del projecte, \u00e9s imprescindible implementar sistemes de Seguiment, Avaluaci\u00f3 i Aprenentatge<\/strong> (SEA). Resulta fonamental extreure lli\u00e7ons cont\u00ednuament dels assoliments i dificultats del projecte, la qual cosa \u00e9s vital per al seu desenvolupament i creixement. Aquest proc\u00e9s es pot facilitar mitjan\u00e7ant una constant reflexi\u00f3, retroalimentaci\u00f3 i avaluacions participatives que involucrin activament als diferents agents.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de l’organitzaci\u00f3 o comunitat on s’actua, teixir vincles i aliances amb altres entitats, institucions o experts de refer\u00e8ncia<\/strong> potenciar\u00e0 tant l’impacte com la perdurabilitat del projecte. Aix\u00f2 es pot aconseguir mitjan\u00e7ant col\u00b7laboracions puntuals, projectes compartits, programes d’intercanvi de coneixements i pr\u00e0ctiques reeixides. Crear aquestes aliances refor\u00e7ar\u00e0 el canvi a llarg termini en l’ecosistema on intervenim, aix\u00ed com el canvi sist\u00e8mic m\u00e9s ampli que busquem.<\/span><\/p>\n

Tornant al marc conceptual proposat per Barron et al. (2023)<\/span>[21]<\/a>, destaquen la cohesi\u00f3 social, la inclusi\u00f3, la resili\u00e8ncia i la legitimitat en els processos<\/strong> com a components per a la sostenibilitat social. L’exist\u00e8ncia d’un prop\u00f2sit com\u00fa, confian\u00e7a i una actitud col\u00b7laborativa dins de les comunitats i tamb\u00e9 entre diferents comunitats i les administracions p\u00fabliques, permetr\u00e0 la cohesi\u00f3 social. Per a aconseguir la sostenibilitat social s’ha de garantir que totes les persones siguin incloses, primer que tinguin acc\u00e9s als serveis que responguin a les necessitats b\u00e0siques, i despr\u00e9s que tinguin l’oportunitat de participar activament en la societat. La resili\u00e8ncia de la comunitat assegura que totes les persones, especialment aquelles en situacions de vulnerabilitat, estiguin protegides i siguin capaces de suportar i superar les adversitats, mantenint i respectant la seva identitat cultural.<\/strong> La legitimitat en els processos es concentra en la manera en qu\u00e8 es decideixen i implementen les decisions p\u00fabliques, assegurant que les parts implicades considerin aquestes decisions com a justes i v\u00e0lides. La legitimitat en els processos es fonamentar\u00e0 en la credibilitat dels prenedors de decisions, la consist\u00e8ncia amb les regles acordades i amb els valors socials, els beneficis percebuts, la participaci\u00f3 i la transpar\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Planet Youth[22]<\/a>, <\/strong><\/span>originat a Isl\u00e0ndia, \u00e9s un exemple de com una intervenci\u00f3 ben fonamentada i comunit\u00e0riament integrada pot tenir un efecte profund en la salut p\u00fablica i el benestar dels joves.<\/strong> \u00c9s una iniciativa destacada pel seu enfocament preventiu i comunitari enfront del consum de subst\u00e0ncies en adolescents. Desenvolupat des del Model de Prevenci\u00f3 d’Isl\u00e0ndia, es basa en una metodologia participativa i en evid\u00e8ncia cient\u00edfica, amb m\u00e9s de dues d\u00e8cades de resultats provats en la reducci\u00f3 del consum de subst\u00e0ncies. L’efectivitat de Planet Youth es consolida en diversos principis i passos clau que inclouen la participaci\u00f3 activa de tota la comunitat: fam\u00edlies, escoles, grups de parells i activitats extraescolars. La iniciativa promou un enfocament integral que no sols at\u00e9n els joves, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l’entorn que els envolta, treballant per a enfortir els factors de protecci\u00f3 i mitigar els factors de risc associats al consum de subst\u00e0ncies. Aquest enfocament \u00e9s flexible i adaptable<\/strong>, permetent la seva implementaci\u00f3 en diverses comunitats m\u00e9s enll\u00e0 d’Isl\u00e0ndia. La seva metodologia basada en l’evid\u00e8ncia i el seu enfocament en la participaci\u00f3 comunit\u00e0ria el converteixen en un model replicable i efectiu. A m\u00e9s, serveix com una font d’inspiraci\u00f3, demostrant que \u00e9s possible aconseguir canvis sist\u00e8mics.<\/span><\/p>\n

El programa<\/span>\u00a0The Peaceful Schools<\/span>[23]<\/a> descrit en l’article Twemlow, Fonagy i Sacco (2005)<\/span>[24]<\/a>enfoca a crear un entorn escolar m\u00e9s pac\u00edfic i productiu mitjan\u00e7ant la mentalitzaci\u00f3. Aquest enfocament implica a tota la comunitat escolar, \u00e9s a dir centrant-se en les relacions dins del sistema social escolar, en lloc d’en individus a\u00efllats. Aquesta intervenci\u00f3 va incloure campanyes de clima positiu, gesti\u00f3 de l’aula enfocada a la soluci\u00f3 de problemes en lloc de sancionar, mediaci\u00f3, mentories entre parells i docents, un programa d’educaci\u00f3 f\u00edsica i temps de reflexi\u00f3 per a discutir les din\u00e0miques de poder i mentalitzaci\u00f3 a l’aula. Aquests programes han estat implementats durant 25 anys i han contribu\u00eft a donar als estudiants les eines necess\u00e0ries per a enfrontar els desafiaments de la vida i la comunitat.<\/span><\/p>\n

La Fundaci\u00f3 Nous Cims est\u00e0 construint els seus programes per a aconseguir la sostenibilitat social dels efectes directes de les seves intervencions com de l’apoderament a les comunitats on estan treballant.\u00a0Komt\u00fc<\/span>[25]<\/a> utilitza la metodologia de pr\u00e0ctica reflexiva com a element per a a l’apoderament de les persones. Un proc\u00e9s pel qual la persona s’implica en un pensament cr\u00edtic sobre les seves experi\u00e8ncies i en el qual extreu uns aprenentatges de les seves pr\u00e0ctiques. A trav\u00e9s d’aquesta metodologia, li donem l’oportunitat a la persona docent perqu\u00e8 adopti la mirada del benestar emocional envers els seus alumnes i per a si mateixa. Seguint l’enfocament comunitari, veiem com tant el Komt\u00fc com Domum<\/span>[26]<\/a>, un altre programa per al pacient oncol\u00f2gic, treballen per a crear estructures de persones de la comunitat amb el prop\u00f2sit de perdurar i sostenir les din\u00e0miques relacionals que permeten que la comunitat segueixi amb la seva missi\u00f3 de fomentar el benestar emocional. Koa<\/span>[27]<\/a> tamb\u00e9 treballa per a la capacitaci\u00f3 de les educadores que estan acompanyant els adolescents, aportant eines que la pr\u00f2pia educadora podr\u00e0 utilitzar amb els adolescents i persones que acompanyi en tot el seu recorregut personal. L’\u00fas d’una metodologia empoderadora com a part de la intervenci\u00f3, la capacitaci\u00f3 i desenvolupament de professionals, la formaci\u00f3 de formadors, l’acompanyament a les persones<\/strong> s\u00f3n les estrat\u00e8gies triades pels programes de Nous Cims, contribuint a incorporar la mirada del benestar emocional en els sectors social, educatiu i sanitari<\/span>.<\/span><\/p>\n

Desafiaments del context i possibles riscos<\/span><\/h4>\n

<\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9 sorgeixen desafiaments que meriten tamb\u00e9 tenir la nostra atenci\u00f3 per a aconseguir la sostenibilitat social. Els projectes com els citats anteriorment plantegen riscos derivats tant de factors interns com externs, influenciats per canvis pol\u00edtics, socials, econ\u00f2mics i tecnol\u00f2gics. Externament, aspectes com les fluctuacions econ\u00f2miques i les modificacions en les pol\u00edtiques governamentals poden incidir directament en el finan\u00e7ament i el suport a iniciatives en aquests sectors.<\/strong> Les desigualtats socioecon\u00f2miques existents en la societat juguen un paper rellevant, afectant en diversos graus l’\u00e8xit i els canvis que el projecte busca implementar. \u00c9s essencial tenir en compte les pol\u00edtiques p\u00fabliques i les normatives legals<\/strong>, perqu\u00e8 proporcionen una base s\u00f2lida que sustenta els projectes. Els canvis en aquestes regulacions s\u00f3n aspectes als quals els projectes han d’adaptar-se per a assegurar la seva continu\u00eftat i efic\u00e0cia.<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/p>\n

La depend\u00e8ncia d’una \u00fanica font de finan\u00e7ament o recursos limitats poden fer que un projecte sigui vulnerable a canvis en la disponibilitat d’aquests fons. Per exemple, un projecte social finan\u00e7at \u00fanicament per una subvenci\u00f3 governamental pot enfrontar-se a dificultats si el govern decideix retallar el pressupost per a aquesta mena d’iniciatives. Es recomana diversificar l’origen dels fons de finan\u00e7ament.<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/p>\n

S’observa amb major mesura segons el sector una constant rotaci\u00f3 i moviments en els equips de treball.<\/strong> La p\u00e8rdua o canvi freq\u00fcent de membres clau de l’equip pot afectar la continu\u00eftat i l’efic\u00e0cia del projecte. Per exemple, un projecte educatiu perd a la seva coordinadora principal, la qual cosa porta a una interrupci\u00f3 en la implementaci\u00f3 del curr\u00edculum planificat. Els projectes haurien de considerar la inclusi\u00f3 de m\u00faltiples persones en rols de lideratge<\/strong>, evitant concentrar el lideratge formal en una sola persona. A m\u00e9s, \u00e9s crucial implementar programes de formaci\u00f3 cont\u00ednua que facilitin la transfer\u00e8ncia de coneixements i aprenentatges<\/strong>. La implementaci\u00f3 de programes orientats a la fidelitzaci\u00f3 i el desenvolupament professional del personal \u00e9s essencial per a minimitzar la rotaci\u00f3 d’empleats en els equips. Les condicions laborals, que poden ser prec\u00e0ries en uns certs sectors, tamb\u00e9 juguen un paper significatiu en l’alta taxa de rotaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/p>\n

Amb el temps, l’entusiasme i comprom\u00eds inicial dels agents de la comunitat pot disminuir, afectant el progr\u00e9s i els resultats del projecte. Aqu\u00ed \u00e9s important establir mecanismes de feedback i participaci\u00f3 activa de la comunitat en la presa de decisions, a m\u00e9s de preservar espais per al reconeixement i la celebraci\u00f3 dels assoliments per a mantenir la motivaci\u00f3 i el comprom\u00eds inicials.<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/p>\n

La sobreestimaci\u00f3 de la capacitat de la comunitat per a sostenir el projecte sense suport extern pot portar al seu frac\u00e0s una vegada que aquest suport es retira. Per exemple, una iniciativa de salut comunit\u00e0ria que no aconsegueix arrelar-se en les pr\u00e0ctiques di\u00e0ries de la poblaci\u00f3 i acaba sent insostenible per si mateixa. \u00c9s per aix\u00f2 que la confian\u00e7a en els propis recursos i capacitats de la comunitat<\/strong> necessiten ser contemplades des de l’inici del projecte. \u00c9s clau realitzar supervisions i avaluacions peri\u00f2diques de les capacitats comunit\u00e0ries per a ajustar el suport segons sigui necessari. \u00c9s important que les retirades dels suports siguin de manera gradual i respectant els processos d’apoderament<\/strong> com hem vist anteriorment. Aix\u00ed minimitzarem l’efecte \u201ccaiguda\u201d que succeeix quan disminueixen els efectes d’una intervenci\u00f3 amb el temps. La caiguda \u00e9s important considerar-la en avaluar l’impacte a llarg termini d’una intervenci\u00f3. No podem assumir que els impactes es mantindran per si mateixos i per si sols al llarg del temps; en canvi, l’enfocament ha d’estar a empoderar, preparar i capacitar als involucrats perqu\u00e8 assumeixin la responsabilitat dels efectes i impactes resultants de les nostres i les seves intervencions.<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/p>\n

En un taller interdisciplinari descrit per Kubzansky et al. (2023), es va estudiar el potencial de les intervencions de benestar psicol\u00f2gic per a millorar la salut poblacional, al mateix temps que va assenyalar la necessitat de recerques futures per a abordar els desafiaments quant a la durabilitat, escalabilitat i efectivitat d’aquestes intervencions en diverses poblacions<\/span> [28]<\/a>. <\/span>\u00c9s important considerar les grand\u00e0ries d’efecte en les intervencions de benestar psicol\u00f2gic, q\u00fcestionant si els efectes observats s\u00f3n prou grans per a influir en la salut i el comportament a llarg termini. L’heterogene\u00eftat dels resultats i la necessitat d’entendre millor on i amb qui funcionen aquestes intervencions, suggereix que fins i tot efectes petits poden ser valuosos si les intervencions s\u00f3n f\u00e0cils d’implementar a gran escala. Es pot assegurar que els efectes de les intervencions de benestar siguin sostinguts al llarg del temps, a trav\u00e9s de la formaci\u00f3 d’h\u00e0bits o canvis en la percepci\u00f3 i el processament cognitiu. Tamb\u00e9 \u00e9s important desenvolupar intervencions que puguin ser escalables, f\u00e0cilment distribu\u00efdes i adoptades per la poblaci\u00f3, considerant l’\u00fas de tecnologies digitals i altres mitjans per a facilitar la seva implementaci\u00f3 a gran escala.<\/strong> Una vegada m\u00e9s com els autors ja citats, Kubzansky et al. recomanen adaptar i contextualitzar les intervencions per a diferents poblacions i contextos, reconeixent que l’efectivitat de les intervencions pot variar significativament entre grups demogr\u00e0fics i culturals, i suggereixen la realitzaci\u00f3 de recerques addicionals per a optimitzar les intervencions per a grups minoritaris i desatesos.<\/span><\/p>\n

I donant fi a aquest article, acabarem tal com hem comen\u00e7at, amb una altra rondalla de Esopo complement\u00e0ria. Es tracta de la rondalla del feix de vares, novament adaptada.<\/span><\/p>\n

\n

Una dona anciana estava preocupada perqu\u00e8 les seves filles es barallaven constantment entre si, i temia que la seva disc\u00f2rdia els portaria a la ru\u00efna. Buscant ensenyar-los el valor de la unitat, la dona va idear un pla. Va cridar a les seves filles i les va presentar un feix de vares, lligades fortament juntes, i els va demanar que tractessin de trencar-lo.<\/span><\/p>\n

Una per una, cada filla va intentar trencar el feix de vares. Van utilitzar tota la seva for\u00e7a, tractant diferents m\u00e8todes, per\u00f2 cap va poder doblegar ni fer fallida el feix. Frustrades i confoses, finalment es van donar per ven\u00e7udes i li van retornar el feix de vares a la seva mare.<\/span><\/p>\n

Llavors, la mare va deslligar el feix i va separar les vares, lliurant a cada filla una vara individual. “Ara, trenca la teva”, els va dir. Sense esfor\u00e7, cada filla va trencar la seva vara individual. La mare va aprofitar aquest moment per a ensenyar-los una valuosa lli\u00e7\u00f3: “Les meves filles, si romanen juntes i unides com el feix de vares, seran invencibles. Per\u00f2 si es divideixen i s’enfronten soles als desafiaments, seran tan f\u00e0cils de trencar com aquestes vares individuals.”<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

La moralitat d’aquesta rondalla \u00e9s clara: la uni\u00f3 fa la for\u00e7a. A trav\u00e9s de la cooperaci\u00f3 i la unitat, es poden superar obstacles que semblarien insuperables per a un individu actuant sol. Per a aconseguir la sostenibilitat social dels nostres projectes en les nostres comunitats educatives, socials i de la salut, requereix de treball constant i de cooperaci\u00f3. Tal com diu la moralitat d’aquesta rondalla, que coincideix amb la divisa de l’escut d’un gran petit pa\u00eds del pirinenc: La uni\u00f3 fa la for\u00e7a o La virtut unida \u00e9s m\u00e9s forta.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

[1]<\/a> Barron, P., Cord, L., Cuesta, J., Espinoza, S. A., Larson, G., & Woolcock, M. (2023). What is Social Sustainability?.<\/span><\/p>\n

[2]<\/a> Real Academia Espa\u00f1ola: Diccionario de la lengua espa\u00f1ola, 23.\u00aa ed., [versi\u00f3n 23.7 en l\u00ednea]. < https:\/\/dle.rae.es\/sostener> [jueves, 28 de marzo de 2024].<\/span><\/p>\n

[3]<\/a> Kalliomeri, R., Mettinen, K., Ohlsson, A.-M., Soini, S., & Tulensalo, H. (2020). Child-centered design. Save the Children Finland.<\/span><\/p>\n

[4]<\/a> Haselmayer, S. (2023). The Slow Lane: Movements for Social Progress. Leader to Leader, (Summer 2023), 32-37.<\/span><\/p>\n

[5]<\/a> Hawe, P. (1994). Capturing the meaning of \u2018community\u2019in community intervention evaluation: some contributions from community psychology.\u00a0Health Promotion International<\/em>,\u00a09<\/em>(3), 199-210.<\/span><\/p>\n

[6]<\/a> McLeroy, K. R., Norton, B. L., Kegler, M. C., Burdine, J. N., & Sumaya, C. V. (2003). Community-based interventions.\u00a0American journal of public health<\/em>,\u00a093<\/em>(4), 529-533.<\/span><\/p>\n

[7]<\/a> Merzel, C., & D\u2019Afflitti, J. (2003). Reconsidering community-based health promotion: promise, performance, and potential.\u00a0American journal of public health<\/em>,\u00a093<\/em>(4), 557-574.<\/span><\/p>\n

[8]<\/a> Mar\u00ednez, G. J. S., Cort\u00e9s, C. F. B., Lozano, J. C. V., & Pi\u00f1eros, F. S. (2018). Efectividad de las intervenciones de base comunitaria para la prevenci\u00f3n de los actos suicidas. Una revisi\u00f3n sistem\u00e1tica.\u00a0Revista Entornos<\/em>,\u00a031<\/em>(1), 197-210.<\/span><\/p>\n

[9]<\/a> Whitehead, T. (2002). Community based interventions, definitions and types.\u00a0The cultural ecology of health and change (CEHC). Maryland: University of Maryland<\/em>.<\/span><\/p>\n

[10]<\/a> Gillies, P. (1998). Effectiveness of alliances and partnerships for health promotion.\u00a0Health promotion international<\/em>, 99-120.<\/span><\/p>\n

[11<\/a> Fumagalli, L. P., Radaelli, G., Lettieri, E., & Masella, C. (2015). Patient empowerment and its neighbours: clarifying the boundaries and their mutual relationships.\u00a0Health policy<\/em>,\u00a0119<\/em>(3), 384-394.<\/span><\/p>\n

[12]<\/a> Zimmerman, M. A. (1995). Psychological empowerment: Issues and illustrations.\u00a0American journal of community psychology<\/em>,\u00a023<\/em>, 581-599.<\/span><\/p>\n

[13]<\/a> Menon, S. T. (1999). Psychological empowerment: Definition, measurement, and validation.\u00a0Canadian Journal of Behavioural Science\/Revue canadienne des sciences du comportement<\/em>,\u00a031<\/em>(3), 161.<\/span><\/p>\n

[14]<\/a> Kabeer, N. (1999). Resources, agency, achievements: Reflections on the measurement of women’s empowerment.\u00a0Development and change<\/em>,\u00a030<\/em>(3), 435-464.<\/span><\/p>\n

[15]<\/a> Christens, B. D. (2012). Targeting empowerment in community development: A community psychology approach to enhancing local power and well-being.\u00a0Community development journal<\/em>,\u00a047<\/em>(4), 538-554.<\/span><\/p>\n

[16]<\/a> Nikkhah, H. A., & Redzuan, M. (2009). Participation as a medium of empowerment in community development.\u00a0European Journal of Social Sciences<\/em>,\u00a011<\/em>(1), 170-176.<\/span><\/p>\n

[17]<\/a> Zanfrillo, A. I., & Allende Hern\u00e1ndez, O. (2018). Comunidad de pr\u00e1ctica como estrategia para la sostenibilidad de proyectos productivos.<\/span><\/p>\n

[18]<\/a> Wenger, E. (1999).\u00a0Communities of practice: Learning, meaning, and identity<\/em>. Cambridge university press.<\/span><\/p>\n

[19]<\/a> Bronfman, S. V. (2011). Comunidades de pr\u00e1ctica.\u00a0Educar<\/em>, 51-68.<\/span><\/p>\n

[20]<\/a> Wenger, E., McDermott, R., & Snyder, W. M. (2002). Seven principles for cultivating communities of practice.\u00a0Cultivating Communities of Practice: a guide to managing knowledge<\/em>,\u00a04<\/em>, 1-19.<\/span><\/p>\n

[21]<\/a> Barron, P., Cord, L., Cuesta, J., Espinoza, S. A., Larson, G., & Woolcock, M. (2023, 27 abril). Social sustainability: a critical gap in the global development agenda. World Bank Blogs. https:\/\/blogs.worldbank.org\/en\/developmenttalk\/social-sustainability-critical-gap-global-development-agenda<\/span><\/p>\n

[22]<\/a> Kristjansson AL, Mann MJ, Sigfusson J, Thorisdottir IE, Allegrante JP, Sigfusdottir ID. Principios Directrices y Desarrollo del Modelo Island\u00e9s para la Prevenci\u00f3n del Uso de Sustancias en Adolescentes. Health Promotion Practice. 2020;0(0).<\/span><\/p>\n

[23]<\/a> Peaceful Schools – we help students use their power to be peaceful. (2019, mayo 6). Peaceful Schools. Recuperado el 10 de abril de 2024, https:\/\/peacefulschools.com\/<\/a><\/span><\/p>\n

[24]<\/a> Twemlow, S. W., Fonagy, P., & Sacco, F. C. (2005). A developmental approach to mentalizing communities: II. The Peaceful Schools experiment.\u00a0Bulletin of the Menninger Clinic<\/em>,\u00a069<\/em>(4), 282-304.<\/span><\/p>\n

[25]<\/a> Programa Komt\u00fc. (2020, mayo 15). Recuperado el 10 de abril de 2024, de Komt\u00fc. https:\/\/www.komtu.org\/<\/a><\/span><\/p>\n

[26]<\/a> Domum Programme. Recuperado el 10 de abril de 2024, de https:\/\/www.domumprogramme.org\/<\/a><\/span><\/p>\n

[27]<\/a> Koa Programme. (2021, julio 13). Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims. Recuperado el 10 de abril de 2024, de https:\/\/www.nouscims.com\/proyecto\/koa-programme\/<\/a><\/span><\/p>\n

[28]<\/a> Kubzansky, L. D., Kim, E. S., Boehm, J. K., Davidson, R. J., Huffman, J. C., Loucks, E. B., … & Moskowitz, J. T. (2023). Interventions to modify psychological well-being: Progress, promises, and an agenda for future research.\u00a0Affective Science<\/em>,\u00a04<\/em>(1), 174-184.<\/span>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

SOSTENIBILITAT SOCIAL: LLAURANT CANVIS DURADORS EN LES NOSTRES COMUNITATS EDUCATIVES, SOCIALS I DE SALUT Pau Gomes, Director […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":10395,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-9996","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat"],"yoast_head":"\nSostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"No es tracta solament d'abordar les necessitats actuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de garantir el benestar i l'equitat per a les generacions esdevenidores, promovent aix\u00ed un desenvolupament m\u00e9s just i durador.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Sostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"No es tracta solament d'abordar les necessitats actuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de garantir el benestar i l'equitat per a les generacions esdevenidores, promovent aix\u00ed un desenvolupament m\u00e9s just i durador.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/nouscims\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-07-16T08:12:34+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-02-11T12:45:27+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/IMG_1728-scaled.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1707\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Nous Cims\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@nouscims\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@nouscims\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Nous Cims\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"29 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Nous Cims\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99\"},\"headline\":\"Sostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut\",\"datePublished\":\"2024-07-16T08:12:34+00:00\",\"dateModified\":\"2025-02-11T12:45:27+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/\"},\"wordCount\":7089,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/IMG_1728-scaled.jpg\",\"articleSection\":[\"Actualitat\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/\",\"name\":\"Sostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/IMG_1728-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2024-07-16T08:12:34+00:00\",\"dateModified\":\"2025-02-11T12:45:27+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99\"},\"description\":\"No es tracta solament d'abordar les necessitats actuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de garantir el benestar i l'equitat per a les generacions esdevenidores, promovent aix\u00ed un desenvolupament m\u00e9s just i durador.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/IMG_1728-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/IMG_1728-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1707},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Sostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims\",\"description\":\"Impulsamos y desarrollamos proyectos de innovaci\u00f3n social\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99\",\"name\":\"Nous Cims\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Nous Cims\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/author\\\/edelcampo\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Sostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims","description":"No es tracta solament d'abordar les necessitats actuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de garantir el benestar i l'equitat per a les generacions esdevenidores, promovent aix\u00ed un desenvolupament m\u00e9s just i durador.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Sostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims","og_description":"No es tracta solament d'abordar les necessitats actuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de garantir el benestar i l'equitat per a les generacions esdevenidores, promovent aix\u00ed un desenvolupament m\u00e9s just i durador.","og_url":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/","og_site_name":"Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/nouscims","article_published_time":"2024-07-16T08:12:34+00:00","article_modified_time":"2025-02-11T12:45:27+00:00","og_image":[{"width":2560,"height":1707,"url":"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/IMG_1728-scaled.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Nous Cims","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@nouscims","twitter_site":"@nouscims","twitter_misc":{"Escrit per":"Nous Cims","Temps estimat de lectura":"29 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/"},"author":{"name":"Nous Cims","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/#\/schema\/person\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99"},"headline":"Sostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut","datePublished":"2024-07-16T08:12:34+00:00","dateModified":"2025-02-11T12:45:27+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/"},"wordCount":7089,"image":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/IMG_1728-scaled.jpg","articleSection":["Actualitat"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/","url":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/","name":"Sostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/IMG_1728-scaled.jpg","datePublished":"2024-07-16T08:12:34+00:00","dateModified":"2025-02-11T12:45:27+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/#\/schema\/person\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99"},"description":"No es tracta solament d'abordar les necessitats actuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de garantir el benestar i l'equitat per a les generacions esdevenidores, promovent aix\u00ed un desenvolupament m\u00e9s just i durador.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/IMG_1728-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/IMG_1728-scaled.jpg","width":2560,"height":1707},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/sostenibilitat-social-llaurant-canvis-duradors-en-les-nostres-comunitats-educatives-socials-i-de-salut\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Sostenibilitat Social: Llaurant Canvis Duradors en les nostres Comunitats Educatives, Socials i de Salut"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/","name":"Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims","description":"Impulsamos y desarrollamos proyectos de innovaci\u00f3n social","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/#\/schema\/person\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99","name":"Nous Cims","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g","caption":"Nous Cims"},"url":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/author\/edelcampo\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9996","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9996"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9996\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10444,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9996\/revisions\/10444"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10395"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9996"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9996"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9996"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}