{"id":9993,"date":"2024-07-08T14:59:25","date_gmt":"2024-07-08T12:59:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.nouscims.com\/?p=9626"},"modified":"2025-02-11T13:48:18","modified_gmt":"2025-02-11T12:48:18","slug":"una-avaluacio-holistica-dels-acompanyaments-de-mentoria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/una-avaluacio-holistica-dels-acompanyaments-de-mentoria\/","title":{"rendered":"Una avaluaci\u00f3 hol\u00edstica dels acompanyaments de mentoria"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”150103″]<\/p>\n

UNA AVALUACI\u00d3 HOL\u00cdSTICA DELS ACOMPANYAMENTS DE MENTORIA<\/span><\/strong><\/h4>\n

Alba L\u00f3pez Mart\u00ednez i V\u00edctor Gonz\u00e1lez N\u00fa\u00f1ez, T\u00e8cnica de mentoria i Coordinador de l’Eix d’Acompanyament.<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n

La mentoria socioeducativa ha emergit com una eina poderosa, per\u00f2 fins a l’actualitat el seu impacte ha estat poc avaluat i contrastat pels diferents projectes que la duen a terme. <\/span>[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image media=”10391″ media_width_percent=”100″ uncode_shortcode_id=”189153″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/1″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”107547″]Com vam argumentar al primer Congr\u00e9s de la Xarxa Iberoamericana de Mentoria (RIME), l’avaluaci\u00f3 t\u00e9 un paper fonamental per a aix\u00ed analitzar l’impacte real i no basar-se en conclusions i intu\u00efcions poc emp\u00edriques (Gonz\u00e1lez N\u00fa\u00f1ez, 2023)[1]<\/sup><\/a>. Tamb\u00e9 durant el congr\u00e9s, vam poder reflexionar sobre la import\u00e0ncia d’avaluar els processos no sols per a mesurar l’impacte, sin\u00f3 per afegir valor i aix\u00ed cada vegada oferir als participants una versi\u00f3 millorada (L\u00f3pez Mart\u00ednez, 2023)[2]<\/sup><\/a>.<\/span><\/p>\n

D’altra banda, Rhodes tamb\u00e9 posa l’accent en la import\u00e0ncia d’aprofundir en els efectes de la mentoria en l’\u00e0mbit social, una \u00e0rea que no ha estat abordada detalladament i que constitueix una escletxa de coneixement. Es requereixen m\u00e9s recerques i marcs te\u00f2rics amplis i interdisciplinaris que puguin guiar les accions de les organitzacions que implementen programes de mentoria social (Rhodes et al., 2006).<\/span><\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que des del projecte de Mentoria Zing, hem creat un instrument que ens permet analitzar i avaluar l’impacte que tenen les relacions de mentoria, tant en els i les joves com en les persones mentores. Aquesta eina ens proporciona l\u2018IQA (per les seves sigles en catal\u00e0, \u00cdndex de Qualitat dels Acompanyaments), resultat quantitatiu obtingut mitjan\u00e7ant la suma i ponderaci\u00f3 de diversos indicadors derivats d’avaluacions realitzades durant tot el curs a la parella de mentoria.<\/span><\/p>\n

Els indicadors compostos, una pr\u00e0ctica avaluativa habitual en els principals organismes de governan\u00e7a internacional<\/strong><\/span><\/p>\n

L\u2019agregat de diverses variables amb l\u2019objectiu d\u2019obtenir-ne una \u00e9s el que es coneix com a un indicador compost, i \u00e9s considerat una bona pr\u00e0ctica avaluativa quan es busca obtenir una representaci\u00f3 simplificada que resumeixi un concepte multidimensional en un d\u2019unidimensional. [3]<\/sup><\/a><\/span><\/p>\n

Aquesta recollida de dades s\u2019emmarca en la tipologia d\u2019avaluaci\u00f3 quantitativa, que ens mostra en nombres i gr\u00e0fiques all\u00f2 que \u00e9s observable, connectant l\u2019observaci\u00f3 emp\u00edrica i l\u2019expressi\u00f3 matem\u00e0tica derivada d\u2019haver realitzat en tot moment preguntes espec\u00edfiques i quantificables, tot plegat emmarcat en el paradigma racionalista.<\/span><\/p>\n

Un dels exemples m\u00e9s coneguts en l\u2019\u00fas d\u2019indicadors compostos \u00e9s l\u2019IPM[4]<\/sup><\/a> (\u00cdndex de Pobresa Multidimensional), per part de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides, o l\u2019IDG[5]<\/sup><\/a> (\u00cdndex de la Desigualtat de G\u00e8nere), per part de l\u2019EIGE, l\u2019Institut Europeu per la Igualtat de G\u00e8nere. En el cas de l\u2019IPM s\u00f3n 9 els indicadors agregats, mentre que en l\u2019IDG en s\u00f3n fins a 31.\u00a0<\/span><\/p>\n

Creiem pertinent fer aquest aclariment, aix\u00ed com especificar que en projectes d\u2019intervenci\u00f3 amb persones, com \u00e9s el cas dels projectes de mentoria socioeducativa, \u00e9s imprescindible tenir en compte i donar un alt valor a la investigaci\u00f3 qualitativa. Tal com diu Cot\u00e1n (2016)[6]<\/sup><\/a>, aquesta tipologia t\u00e9 \u201cgran import\u00e0ncia degut a l\u2019experi\u00e8ncia subjectiva dels individus en la construcci\u00f3 del m\u00f3n social, entenent la realitat com quelcom m\u00faltiple i divergent\u201d. Les investigacions qualitatives busquen, per tant, una comprensi\u00f3 el m\u00e9s profunda possible, mentre les quantitatives en cerquen l\u2019exactitud.<\/span><\/p>\n

Fet aquest breu apunt, i entesa la vital import\u00e0ncia que la profunditat i, per tant, les avaluacions qualitatives tenen en intervencions d\u2019aquesta tipologia, podem endinsar-nos en explicar i entendre l\u2019\u00cdndex de Qualitat d\u2019Acompanyaments, el recull de dades quantitatives que ens permetran disposar d\u2019una imatge for\u00e7a acurada del que ha passat en el si d\u2019una relaci\u00f3 de mentoria.<\/span><\/p>\n

Entenent primer de tot que estem simplificant les dades que tenim, i abans de veure quines potencialitats t\u00e9 aix\u00f2, \u00e9s clau tenir present que aquesta agregaci\u00f3 de dades a d\u2019estar conceptualment sostinguda en base a un model subjacent.<\/span><\/p>\n

Un cop analitzats tots aquests elements vinculats al model, disposem d\u2019una manera clara de la informaci\u00f3 que desitjarem extreure i voldrem mesurar per comprovar que els objectius determinats s\u2019assoleixen i en quin grau ho fan. En aquest punt dissenyem els indicadors corresponents per a tal verificaci\u00f3 i en triem els que considerem tenen una major rellev\u00e0ncia per a tal an\u00e0lisi.<\/span><\/p>\n

En el cas del projecte de Mentoria del Programa ZING, l\u2019equip t\u00e8cnic decideix que s\u00f3n 25 els indicadors clau que ens permeten aproximar-nos a saber quina ha estat la qualitat de l\u2019acompanyament en el marc d\u2019una relaci\u00f3. Tot i poder prioritzar-los,\u00a0 considerem que l\u2019agregat d\u2019aquestes 25 variables contribuir\u00e0 a la formulaci\u00f3 i an\u00e0lisi d\u2019intervencions futures, aix\u00ed com a la seva avaluaci\u00f3 i comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Tanmateix, aquest tipus d\u2019indicadors compostos faciliten:<\/span><\/p>\n

a) La interpretaci\u00f3 dels escenaris per part dels decision-makers (els coordinadors o dissenyadors d\u2019aquestes intervencions).<\/span><\/p>\n

b) <\/span>a seva justificaci\u00f3 davant actuals o futurs finan\u00e7adors (p\u00fablics o privats) creant una narrativa accessible que ens ajudi a explicar el que fem.<\/span><\/p>\n

c) La comparaci\u00f3 entre diferents projectes (amb l\u2019\u00e0nim de poder transferir quines bones pr\u00e0ctiques fa o un altre si hi establim infer\u00e8ncies causals).<\/span><\/p>\n

d) L\u2019evoluci\u00f3 d\u2019un mateix projecte any a any per aix\u00ed determinar quins elements de millora hi poden haver, i finalment per poder establir par\u00e0metres que permetin preveure la millor qualitat d\u2019un acompanyament segons certes accions que es desenvolupin en el seu interior.<\/span><\/p>\n

Aquesta eina tamb\u00e9 t\u00e9 els seus riscos, que podem agrupar en dos:<\/span><\/p>\n