{"id":9534,"date":"2024-06-12T16:52:08","date_gmt":"2024-06-12T14:52:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.nouscims.com\/?p=9534"},"modified":"2024-06-12T16:52:09","modified_gmt":"2024-06-12T14:52:09","slug":"reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/","title":{"rendered":"Reflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”159022″]<\/p>\n

REFLEXIONS SOBRE LA MOBILITAT SOCIAL EN CLAU INTERSECCIONAL<\/span><\/strong><\/h4>\n

Jessica Corpas Figueroa, Responsable de Gesti\u00f3 de Projectes, Col\u00f2mbia – \u00c0rea de Desenvolupament Global.<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n

D’un temps per aqu\u00ed, s’escolten interessants reflexions sobre els desafiaments de la mobilitat social, com un proc\u00e9s complex i de llarg al\u00e8. En aquest article, comparteixo algunes inquietuds sobre aquest tema i la invitaci\u00f3 a problematitzar la mobilitat social en perspectiva interseccional, perqu\u00e8 com se sap, aquelles poblacions que porten diferents trets d’opressi\u00f3 (per origen rural o perif\u00e8ries urbanes, per pertinen\u00e7a \u00e8tnica, per migraci\u00f3, per g\u00e8nere, entre altres) estan m\u00e9s propenses a l’estancament de la seva condici\u00f3 socioecon\u00f2mica.<\/span>[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image media=”9553″ media_width_percent=”100″ uncode_shortcode_id=”994853″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/1″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”561131″]M’interessa situar el terme de mobilitat social des de la categoria marxista de \u201cclasse social\u201d, la qual ha perdut protagonisme per a ser nomenada amb eufemismes que suavitzen les implicacions de la divisi\u00f3 de la societat en classes socioecon\u00f2miques. La classe socioecon\u00f2mica serveix com a eina d’aprofundiment de les desigualtats, en cap cas \u00e9s natural sin\u00f3 resulta d’una intencionalitat concreta de l’ordenament de la societat; i per aix\u00f2 convido que no es continu\u00ef parlant de \u201cpobres\u201d sin\u00f3 de persones empobrides<\/strong> per un sistema organitzat per a aix\u00f2, referir a les i els pobres fa semblar que la pobresa \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 natural i inamovible i com vam dir, no ho \u00e9s.<\/span><\/p>\n

En les \u00faltimes d\u00e8cades, el neoliberalisme i l’expansi\u00f3 conservadora a nivell global han empitjorat models econ\u00f2mics extractivistes i societats cada cop m\u00e9s desiguals i polaritzades, aix\u00ed, el sector m\u00e9s empobrit cada vegada \u00e9s major, i no s’engrandeix l’espectre del sector de m\u00e9s alts ingressos. En aquesta via, s’acovardeix cada vegada m\u00e9s la classe mitjana, i amb aix\u00f2 es minimitza la possibilitat d’ascens socioecon\u00f2mic. Per aix\u00f2, em resulta pertinent complicar la mirada i preguntar-nos per qu\u00e8 pensar-nos la mobilitat social en clau interseccional com una aposta per la transformaci\u00f3 de les desigualtats?<\/span><\/p>\n

I entenc que ens devem una an\u00e0lisi profunda que permeti una comprensi\u00f3 d’aquest fenomen m\u00e9s enll\u00e0 de la posici\u00f3 socioecon\u00f2mica, el nivell d’ingressos, salaris i situaci\u00f3 laboral en termes generals, i incorporar diferents perspectives, com una mirada de g\u00e8nere que prengui com a refer\u00e8ncia els diferents factors estructurals de l’ordenament patriarcal de la societat que limiten a les dones encara m\u00e9s per a un ascens en termes monetaris i socioculturals. Per exemple, per a l’acc\u00e9s a ocupacions formals, a salaris dignes, a recursos monetaris estables i a posicions directives. Recon\u00e8ixer entre aquests factors la imposici\u00f3 quasi exclusiva del treball de cures no remunerat com una activitat suposada i falsament \u201cnatural\u201d de les dones pel fet de ser-ho. Amb aix\u00f2 el capitalisme treu un doble avantatge del treball de cures realitzat majorit\u00e0riament per les dones: d’una banda, l’explotaci\u00f3 de m\u00e0 d’obra qualificada sense cap reconeixement econ\u00f2mic o simb\u00f2lic; i per una altra, la garantia del treball de cures exclusivament en l’\u00e0mbit dom\u00e8stic, eliminant la responsabilitat dels governs i la societat en aquesta activitat.<\/span><\/p>\n

Una altra perspectiva t\u00e9 a veure amb el generacional, si posem la lent en la situaci\u00f3 de les i els joves, \u00e9s latent la desesperan\u00e7a en un futur millor, la qual cosa no \u00e9s nom\u00e9s una impressi\u00f3, es tracta de les cada vegada m\u00e9s escasses possibilitats d’accedir a una educaci\u00f3 amb qualitat, a ocupacions formals ben remunerats en el present i ni parlar del descoratjador pron\u00f2stic que a futur no s’aconsegueixi una jubilaci\u00f3. Les i els joves en societats amb economies emergents i altament desiguals s’enfronten a seriosos problemes per a inserir-se en el mercat de treball, en concordan\u00e7a amb els seus desitjos i projectes de vida. La falta d’oportunitats i de recursos per a la formaci\u00f3, es converteixen en factors que comprometen el present i el futur d’una generaci\u00f3 que troba en la informalitat gaireb\u00e9 que l’\u00fanica via d’acc\u00e9s a ingressos.<\/span><\/p>\n

En la perspectiva de mobilitat social de poblacions afrodescendents o ind\u00edgenes en societats com les llatinoamericanes o del Carib, ens trobem amb un panorama molt\u00edssim m\u00e9s complex: en termes generals ocupen escass\u00edssims esglaons en diferents \u00e0mbits de representaci\u00f3, poder i prestigi. No estan garantides les condicions m\u00ednimes per a una vida digna en els seus territoris d’origen, a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una abs\u00e8ncia o defici\u00e8ncia greu de pol\u00edtiques p\u00fabliques (manca d’aigua, sistemes de clavegueram i sanejament b\u00e0sic, d\u00e8ficit d’escoles i institucions d’ensenyament mitj\u00e0 i superior, falta de connectivitat, deficients vies), la qual cosa se suma a conflictes entre grups armats i l\u00f2giques de saqueig dels b\u00e9ns comuns de la naturalesa. Aix\u00ed mateix, en els centres urbans s\u00f3n poblacions que habiten les perif\u00e8ries i han de conciliar la seva lluita per la subsist\u00e8ncia digna, amb el racisme estructural arrelat en la societat.<\/span><\/p>\n

I si referim a la perspectiva de la poblaci\u00f3 migrant, s’evidencia un agreujament de la situaci\u00f3 per estatus migratori que incideix directament en la possibilitat d’accedir als drets m\u00ednims de la humanitat com la identitat, la salut, l’educaci\u00f3, el treball i l’habitatge. El no comptar amb la situaci\u00f3 migrat\u00f2ria regularitzada, posa a aquesta poblaci\u00f3 en uns llimbs de ciutadania que els impedeix accedir a serveis i tamb\u00e9 validar els seus coneixements i experi\u00e8ncia en determinats \u00e0mbits de la vida (educatiu, laboral, comunitari, etc.). S\u00f3n les poblacions migrants empobrides, les que entren a ocupar espais de treball en general en la informalitat, amb remuneracions paup\u00e8rrimes i amb una c\u00e0rrega d’explotaci\u00f3 i discriminaci\u00f3 duplicada respecte a la resta de la societat i en condicions de vida que limiten \u00e0mpliament la seva possibilitat de canviar de posici\u00f3 socioecon\u00f2mica.<\/span><\/p>\n

Aquesta multiplicitat de c\u00e0rregues d’opressi\u00f3 que es conjuguen en la poblaci\u00f3 i que demanden d’an\u00e0lisis profundes i interseccionals a l’hora d’abordar la realitat social i en concret de comprendre \u00a0les possibilitats o impossibilitats de mobilitat social o per a no anar tan lluny, de la millora o no de condicions de vida, \u00e9s un dels desafiaments principals a l’hora de dissenyar i implementar estrat\u00e8gies d’abordatge i acompanyament des de les organitzacions socials amb una aposta per la just\u00edcia social i la transformaci\u00f3 de condicions de vida.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, \u00e9s clau revitalitzar la categoria de classe social com una eina d’an\u00e0lisi de la realitat social, prove\u00efda d’almenys dos aspectes claus, segons Mussot (2018): d’una banda, s’expressa en una desigualtat material o estructural, que refereix a l’esc\u00e0s acc\u00e9s a ingressos de la poblaci\u00f3 per a una vida digna, i tamb\u00e9 a l’ampliaci\u00f3 de la bretxa d’ingressos que s’explica per una distribuci\u00f3 desigual d’aquests, i per factors culturals i subjectius. I, d’altra banda, reflecteix una desigualtat d’oportunitats culturalment discriminat\u00f2ria, que s’expressa en la marginaci\u00f3 per aspectes com a sexe\/g\u00e8nere, discapacitat, edat, racialitat, migraci\u00f3 i nacionalitat, q\u00fcestions vistes socioculturalment com a subalternes en la societat i a partir de les quals la diferenciaci\u00f3 social es tradueix en discriminaci\u00f3. Diu l’autora, que aix\u00f2 produeix \u201cun mal existencial extra que produeix la desigualtat; no \u00e9s visible, i incita a la deterioraci\u00f3 i menyscapte del benestar subjectiu i relacional dels qui pateixen la degradaci\u00f3 social: els col\u00b7loca en franca situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 social\u201d (Mussot, 2018: 37).<\/span><\/p>\n

La invitaci\u00f3 \u00e9s a revitalitzar les an\u00e0lisis des de la categoria de classe social transcendint la relaci\u00f3 subjecte – mitjans de producci\u00f3 i identificar que hi ha una connexi\u00f3 indissoluble entre les condicions materials per a la vida amb la pertinen\u00e7a a un entramat sociocultural i poblacional<\/strong>. Aix\u00f2 es tradueix en la possibilitat o no del gaudi de b\u00e9ns materials i immaterials, amb l’acc\u00e9s o no a drets b\u00e0sics, amb les oportunitats concretes o no per als diferents sectors poblacionals, amb l’establiment o no de xarxes socials de suport que obrin oportunitats; on l’autonomia, la llibertat, la real possibilitat de triar i la integritat cobren un paper central. El que proposo \u00e9s una mirada interseccional de la classe social, com el punt base per a comprendre la mobilitat social.<\/span><\/p>\n

I quines s\u00f3n les probabilitats d’una mobilitat social ascendent?<\/span><\/h4>\n

En un estudi publicat per l’OECD en 2018, es fa una an\u00e0lisi multicausal i relacional dels factors que incideixen en la possibilitat o en la impossibilitat de moure’s de manera ascendent dins de l’espectre socioecon\u00f2mic a nivell global, aterrant tamb\u00e9 per la situaci\u00f3 entre pa\u00efsos. Si b\u00e9 es tracta d’una panor\u00e0mica d’aquesta situaci\u00f3 previ a la pand\u00e8mia per COVID-19 a nivell mundial, ofereix importants troballes que val la pena aprofundir. A continuaci\u00f3, una gr\u00e0fica que reporta el nombre de generacions necess\u00e0ries per cada pa\u00eds perqu\u00e8 hi hagi mobilitat social ascendent:<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A Espanya es requereixen quatre generacions perqu\u00e8 hi hagi mobilitat social ascendent, per la seva part a Col\u00f2mbia han de passar onze generacions per a una mobilitat ascendent (OECD, 2018). Si b\u00e9 \u00e9s una troballa summament rellevant, valdria la pena tenir el registre de les particularitats d’aquestes xifres per grups poblacionals i per territoris dins de cada pa\u00eds, at\u00e8s que la diversitat hist\u00f2rica, geopol\u00edtica, socioecon\u00f2mica i cultural fa que els resultats puguin ser fins i tot m\u00e9s descoratjadors, referint a Col\u00f2mbia puntualment, com la situaci\u00f3 de dones, joves de diferents or\u00edgens socioecon\u00f2mics, poblacions ind\u00edgenes i afrodescendents, o en territoris rurals i dispersos a nivell nacional.<\/span><\/p>\n

Les seg\u00fcents dades del pa\u00eds, ens permeten posar en relleu les \u00e0mplies desigualtats que perviuen a Col\u00f2mbia entre l’urb\u00e0 i el rural. Per al 2022, la incid\u00e8ncia de pobresa monet\u00e0ria va ser de 36,6% i de la pobresa monet\u00e0ria extrema va ser de 13,8%, aquesta \u00faltima reflecteix dos aspectes: el cost de la canastra b\u00e0sica d’aliments, i el cost d’altres b\u00e9ns i serveis. En revisar les troballes en zones urbanes i rurals disperses, la desigualtat \u00e9s aclaparadora en aquest indicador, perqu\u00e8 en cap\u00e7aleres municipals equival a 11%, respecte als centres poblats i rurals dispersos on s’eleva al 23,3% (DANE, 2023).<\/span><\/p>\n

Per part seva, la pobresa multidimensional involucra cinc dimensions: 1) condicions educatives de la llar, 2) condicions de la infantesa i la joventut, 3) salut, 4) treball, 5) acc\u00e9s a serveis p\u00fablics domiciliaris i condicions de l’habitatge. Es consideren en aquesta situaci\u00f3 a llars que llancin un \u00edndex ponderat de 33.3% o m\u00e9s de privacions en aquestes cinc dimensions. Les troballes a nivell nacional per al 2023 expressen que un 12,1% de llars es troben en pobresa multidimensional, i en desagregar-ho per cap\u00e7aleres municipals un 8,3% de llars es troben en aquesta situaci\u00f3, la qual cosa contrasta amb el 25,1% de llars en centres poblats i rurals dispersos. Les dimensions amb major privaci\u00f3 a nivell nacional s\u00f3n educaci\u00f3 i treball (DANE, 2024).<\/span><\/p>\n

D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia de recon\u00e8ixer com altament heterogenis els processos de mobilitat social, perqu\u00e8 dep\u00e8n d’una s\u00e8rie de factors que faciliten l’ascens o mantenen la situaci\u00f3 estanca. Factors com el nivell educatiu de mares i pares, la qualitat de les condicions de salut i sanejament de les fam\u00edlies, els entorns on es resideix, l’acc\u00e9s a ocupacions formals de les fam\u00edlies i els propis, esdeveniments fortu\u00efts de la vida (malalties, naixements, desastres naturals, desocupacions, etc.), acc\u00e9s a oportunitats d’ocupacions dignes, condicions de g\u00e8nere i sobrec\u00e0rrega de treball de cures no remunerades en les dones.<\/span><\/p>\n

Desglossant aquests factors, l’informe OECD assenyala que en fam\u00edlies on la mare i el pare han tingut un esc\u00e0s nivell educatiu i deficients condicions de sanitat i salut, les filles i els fills tindran alt\u00edssimes probabilitats de replicar les condicions socioecon\u00f2miques de vida i per tant mantenir-se en els mateixos circuits d’empobriment. Molt per contra, les fam\u00edlies en les quals mare i pare tenen alta formaci\u00f3 educativa i bona condici\u00f3 de salut i sanit\u00e0ria, les seves filles i fills compten amb elevades probabilitats de mantenir-se i superar el seu estatus socioecon\u00f2mic<\/span>.<\/p>\n

En la l\u00ednia d’eleccions educatives i de formaci\u00f3 de les i els joves, Arianna Ranesi Murillo (2024) planteja que els qui enfronten situacions socioecon\u00f2miques desfavorables, estan en un franc desavantatge perqu\u00e8 tenen condicionaments socioecon\u00f2mics que no els permeten un cert marge de flexibilitat que reflecteixi els seus veritables desitjos i interessos a l’hora de formar-se. Per tant, han de triar una formaci\u00f3 que estigui concorde a les seves possibilitats econ\u00f2miques, pensant que sigui rendible a futur i sabent que la inversi\u00f3 en diners i en temps que es faci \u00e9s una inversi\u00f3 vital: es juguen el present i el futur socioecon\u00f2mic propi i el de les seves fam\u00edlies, per tant, no \u00e9s una opci\u00f3 fallar. En paraules de Ranesi equivocar-se \u00e9s un privilegi.<\/em><\/span><\/p>\n

Tornant a l’informe OECD, quant a la relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i acc\u00e9s al treball en les fam\u00edlies, s’explica que en aquelles on la mare i el pare tenen menor nivell educatiu, les seves possibilitats d’aconseguir un treball formal ben remunerat s\u00f3n m\u00ednimes, una relaci\u00f3 que sembla \u00f2bvia, per\u00f2 resulta clau posar-la en relleu que a menor nivell educatiu de mare\/pare, major informalitat i inestabilitat en el treball i per tant escassos els ingressos econ\u00f2mics familiars, la qual cosa limita les oportunitats de millora de condicions de vida de les i els joves.<\/strong> Es tracta d’un assumpte estructural que es replica en les seg\u00fcents generacions. Aix\u00ed, un\/a jove en aquest entorn familiar tindr\u00e0 quatre vegades m\u00e9s probabilitats de no ascendir<\/strong> en l’escala socioecon\u00f2mica del seu pa\u00eds.<\/span><\/p>\n

La situaci\u00f3 familiar \u00e9s determinant, perqu\u00e8 l’escassetat d’oportunitats educatives, laborals i escassetat salarial de mares i pares incrementa la percepci\u00f3 de desesperan\u00e7a respecte a la millora de condicions de vida en les i els joves, els qui no sols tenen limitat l’acc\u00e9s a serveis i drets b\u00e0sics, sin\u00f3 tamb\u00e9 a capitals culturals concrets com ho s\u00f3n: circuits i xarxes socials de suport que funcionin com a trampol\u00ed a oportunitats, acc\u00e9s i perman\u00e8ncia a escenaris de formaci\u00f3 d’alta qualitat, coneixement d’idiomes, tecnologies i informaci\u00f3 rellevant per exemple per a accedir a beques, possibilitats d’acc\u00e9s i gaudi a escenaris culturals occidentals, disposar del temps i els recursos per a accedir a espais de recreaci\u00f3, esport i esplai, \u00a0o la possibilitat de cuidar i tramitar la salut mental, entre altres aspectes. I aix\u00f2 s’agreuja en pa\u00efsos amb alta desigualtat socioecon\u00f2mica, com el cas de Col\u00f2mbia. Aquesta falta d’oportunitats tant formatives com d’acc\u00e9s al mercat formal de treball, s’expressa en una menor participaci\u00f3 de les i els joves en la producci\u00f3 de rendes i en l’escassa adquisici\u00f3 d’ingressos.<\/span><\/p>\n

Com s’observa, s\u00f3n aspectes centrals que limiten el benestar personal i familiar, ja que les persones no arriben a satisfer les necessitats b\u00e0siques, i molt menys projectar somnis en termes de mobilitat ascendent ni en educaci\u00f3, ni en ingressos, ni en salut. Veient-se aix\u00ed frustrada la seva possibilitat de moure’s en l’espectre socioecon\u00f2mic global. Aix\u00f2, al seu torn, genera una conflictivitat social que es mou entre les deficients pol\u00edtiques socioecon\u00f2miques per a mitigar les desigualtats i una realitat cada vegada m\u00e9s vora\u00e7 que mant\u00e9 a les persones m\u00e9s empobrides en aquesta mateixa situaci\u00f3 (s\u00f2l enganx\u00f3s al fons) i tamb\u00e9 mant\u00e9 a les persones privilegiades en la seva mateixa posici\u00f3 (sostre enganx\u00f3s en el cim). \u00c9s alguna cosa aix\u00ed com un blindatge de classe social que, d’una banda, limita de mode categ\u00f2ric a aquells sectors amb menys recursos per a moure’s de mode ascendent, i per una altra, assegura un estatus d’elit als qui provenen dels sectors dominants (OCDE, 2018). La seg\u00fcent infografia ho il\u00b7lustra clarament:<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Que a Col\u00f2mbia h\u00e0gim d’esperar 11 generacions per a tenir una mobilitat social ascendent \u00e9s per poc desolador. Els desafiaments s\u00f3n enormes i passen per q\u00fcestions estructurals, de redistribuci\u00f3 de la riquesa i del poder, i passa tamb\u00e9 per canvis socioculturals perqu\u00e8 els qui enfronten majors opressions per diferents raons siguin subjectes de reparacions col\u00b7lectives i si es vol accions afirmatives que els permetin una inclusi\u00f3 real i digna en termes socioecon\u00f2mics i de reconeixement en la societat. Es tracta d’una tasca de llarg al\u00e8, que no dona m\u00e9s espera.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncies:<\/span><\/h4>\n

Departamento Administrativo Nacional de Estad\u00edstica DANE (2024). Bolet\u00edn T\u00e9cnico Pobreza multidimensional en Colombia A\u00f1o 2023. Consultado en https:\/\/www.dane.gov.co\/files\/operaciones\/PM\/bol-PMultidimensional-2023.pdf<\/span><\/p>\n

Departamento Administrativo Nacional de Estad\u00edstica DANE (2023). Pobreza monetaria, resultados 2022. Consultado en https:\/\/www.dane.gov.co\/index.php\/estadisticas-por-tema\/pobreza-y-condiciones-de-vida\/pobreza-monetaria<\/span><\/p>\n

Mussot, Mar\u00eda Luisa (2018). Intervenci\u00f3n social en tiempos de neoliberalismo en Am\u00e9rica Latina. Trabajo Social 20 (2): pp. 19-52. Departamento de Trabajo Social, Facultad de Ciencias Humanas, Universidad Nacional de Colombia. Bogot\u00e1. Consultado en: https:\/\/revistas.unal.edu.co\/index.php\/tsocial\/article\/view\/74304\/71094<\/span><\/p>\n

Organization for Economic Coperation and Development OECD (2018). A Broken Social Elevator? How to Promote Social Mobility. Consultado en<\/span> https:\/\/www.oecd.org\/fr\/social\/broken-elevator-how-to-promote-social-mobility-9789264301085-en.htm<\/a><\/p>\n

Ranesi Murillo, Arianna (2024). Asumir riesgos acad\u00e9micos: \u00bfderecho o privilegio? La importancia de desarrollar programas de empleabilidad flexibles para j\u00f3venes provenientes de contextos socioecon\u00f3micos vulnerables. Consultado en https:\/\/www.nouscims.com\/asumir-riesgos-academicos-derecho-o-privilegio\/<\/span>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

REFLEXIONS SOBRE LA MOBILITAT SOCIAL EN CLAU INTERSECCIONAL Jessica Corpas Figueroa, Responsable de Gesti\u00f3 de Projectes, Col\u00f2mbia […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":9550,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-9534","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat"],"yoast_head":"\nReflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Reflexions sobre la mobilitat social i invitaci\u00f3 a problematitzar-la en perspectiva interseccional.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Reflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Reflexions sobre la mobilitat social i invitaci\u00f3 a problematitzar-la en perspectiva interseccional.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/nouscims\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-06-12T14:52:08+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-06-12T14:52:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/DSC04459-scaled.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1707\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Nous Cims\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@nouscims\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@nouscims\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Nous Cims\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Nous Cims\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99\"},\"headline\":\"Reflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional\",\"datePublished\":\"2024-06-12T14:52:08+00:00\",\"dateModified\":\"2024-06-12T14:52:09+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/\"},\"wordCount\":3031,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/DSC04459-scaled.jpg\",\"articleSection\":[\"Actualitat\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/\",\"name\":\"Reflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/DSC04459-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2024-06-12T14:52:08+00:00\",\"dateModified\":\"2024-06-12T14:52:09+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99\"},\"description\":\"Reflexions sobre la mobilitat social i invitaci\u00f3 a problematitzar-la en perspectiva interseccional.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/DSC04459-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/DSC04459-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1707},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/actualitat\\\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Reflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims\",\"description\":\"Impulsamos y desarrollamos proyectos de innovaci\u00f3n social\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99\",\"name\":\"Nous Cims\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Nous Cims\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/www.nouscims.com\\\/ca\\\/author\\\/edelcampo\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Reflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims","description":"Reflexions sobre la mobilitat social i invitaci\u00f3 a problematitzar-la en perspectiva interseccional.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Reflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims","og_description":"Reflexions sobre la mobilitat social i invitaci\u00f3 a problematitzar-la en perspectiva interseccional.","og_url":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/","og_site_name":"Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/nouscims","article_published_time":"2024-06-12T14:52:08+00:00","article_modified_time":"2024-06-12T14:52:09+00:00","og_image":[{"width":2560,"height":1707,"url":"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/DSC04459-scaled.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Nous Cims","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@nouscims","twitter_site":"@nouscims","twitter_misc":{"Escrit per":"Nous Cims","Temps estimat de lectura":"13 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/"},"author":{"name":"Nous Cims","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/#\/schema\/person\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99"},"headline":"Reflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional","datePublished":"2024-06-12T14:52:08+00:00","dateModified":"2024-06-12T14:52:09+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/"},"wordCount":3031,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/DSC04459-scaled.jpg","articleSection":["Actualitat"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/","url":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/","name":"Reflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional - Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/DSC04459-scaled.jpg","datePublished":"2024-06-12T14:52:08+00:00","dateModified":"2024-06-12T14:52:09+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/#\/schema\/person\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99"},"description":"Reflexions sobre la mobilitat social i invitaci\u00f3 a problematitzar-la en perspectiva interseccional.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/DSC04459-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.nouscims.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/DSC04459-scaled.jpg","width":2560,"height":1707},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/reflexions-sobre-la-mobilitat-social-en-clau-interseccional\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Reflexions sobre la mobilitat social en clau interseccional"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/","name":"Fundaci\u00f3n Privada Nous Cims","description":"Impulsamos y desarrollamos proyectos de innovaci\u00f3n social","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/#\/schema\/person\/c49be7fd7667a36f1b39c1c5a2becf99","name":"Nous Cims","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1dd42f1cafb4dfa67ddb690263b49eb6dd0b847386b5e1ee729643a318a2de73?s=96&d=mm&r=g","caption":"Nous Cims"},"url":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/author\/edelcampo\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9534","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9534"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9534\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9563,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9534\/revisions\/9563"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9550"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9534"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9534"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9534"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}