{"id":9176,"date":"2024-03-26T12:02:46","date_gmt":"2024-03-26T11:02:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.nouscims.com\/?p=9176"},"modified":"2024-03-26T15:10:27","modified_gmt":"2024-03-26T14:10:27","slug":"descolonitzacio-i-transformacio-de-la-cooperacio-internacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/descolonitzacio-i-transformacio-de-la-cooperacio-internacional\/","title":{"rendered":"Descolonitzaci\u00f3 i transformaci\u00f3 de la cooperaci\u00f3 internacional"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”639180″]<\/p>\n

DESCONOLITZACI\u00d3 I TRANSFORMACI\u00d3 DE LA COOPERACI\u00d3 INTERNACIONAL<\/span><\/strong><\/h4>\n

Radiografia i hist\u00f2ric del sistema de cooperaci\u00f3 internacional<\/span><\/strong><\/h4>\n

Maria Chalaux, Directora \u00c0rea Desenvolupament Global<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n

El sistema global de cooperaci\u00f3 internacional \u2014en el seu terme ampli, que inclou el desenvolupament, l’acci\u00f3 humanit\u00e0ria i la consolidaci\u00f3 de la pau\u2014 ha vingut caracteritzat des dels seus inicis per un complet monopoli en el seu lideratge.<\/span>[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image media=”9188″ media_width_percent=”100″ uncode_shortcode_id=”136008″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/1″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”137582″]El poder i els recursos van ser i segueixen dominats pels grans donants p\u00fablics (\u201cInstitutional donors\u201d) i algunes organitzacions internacionals, tots ells i elles pertanyents al m\u00f3n occidental. El relat en el qual es fonamentava aquest domini sona ara esperp\u00e8ntic: \u201cEls pa\u00efsos empobrits ho estan per la governan\u00e7a p\u00e8ssima, la corrupci\u00f3 institucional i els r\u00e8gims autoritaris que han imperat. I siguem clars: a m\u00e9s, la gent en aquests pa\u00efsos \u00e9s vaga o ignorant\u2026 En l’altra cara de la moneda apareixen els pa\u00efsos rics, que ho s\u00f3n perqu\u00e8 a part de ser brillants, resulta que han sabut sumar-li molt esfor\u00e7 i treball dur. I com a m\u00e9s tenen molt bon cor, el seu deure moral i \u00e8tic, com a pa\u00efsos rics, no podia ser un altre que ser generosos i ajudar als que s\u00f3n pobres\u201d. Avui dia a moltes i molts aquest relat ens sembla, com a m\u00ednim, completament arcaic i inadaptat a la realitat si \u00e9s que no esborronadora, ple de mentides i completament injust. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que la gran majoria dels i les que fa temps que ens dediquem a la cooperaci\u00f3 internacional, hem de recon\u00e8ixer que, de manera m\u00e9s o menys conscient, sobretot en els nostres inicis, hem pogut ser pr\u00f2xims a aquesta mena de postulats i creences.<\/span><\/p>\n

Aprofitem per a analitzar una mica aquest relat: a m\u00e9s d’estar impregnat d’idees racistes, invisibilitza per complet la connexi\u00f3 entre la riquesa dels pa\u00efsos rics i la pobresa dels anomenats pa\u00efsos pobres. \u00c9s a dir, en cap moment entra en l’equaci\u00f3 la desigualtat. Quan ho fem, caiem en el compte que resulta que la pobresa no \u00e9s una fatalitat: t\u00e9 unes causes molt clares arrelades en aquestes relacions desiguals tant en l’espectre econ\u00f2mic com en les seves m\u00faltiples facetes socials (com la desigualtat de g\u00e8nere, per exemple).<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s i per qu\u00e8 \u00e9s necess\u00e0ria la descolonitzaci\u00f3 de la cooperaci\u00f3 internacional?<\/span><\/h3>\n

El sentir de moltes persones dins de l’ecosistema de la cooperaci\u00f3 quant a la necessitat de replantejar-se les coses i de donar-li la volta al sistema ha donat com a resultat l’emerg\u00e8ncia de moviments i espais de reflexi\u00f3, en els seus or\u00edgens m\u00e9s impulsats pel m\u00f3n de l’acci\u00f3 humanit\u00e0ria. Aix\u00ed doncs, el Grand Bargain [1]<\/a> neix arran de la constataci\u00f3 en 2015 que la bretxa de finan\u00e7ament humanitari continua augmentant. Per a donar soluci\u00f3 a aix\u00f2, i des d’una visi\u00f3 m\u00e9s pragm\u00e0tica, s’apunta ja a la necessitat d’apostar per la localitzaci\u00f3 durant les respostes humanit\u00e0ries i encoratjar als finan\u00e7adors a la posada en marxa de mecanismes que eliminin barreres i facilitin l’acc\u00e9s directe al finan\u00e7ament per part de les organitzacions del Sud. Al seu torn, diverses organitzacions nacionals i internacionals es comprometen gr\u00e0cies a la signatura del \u201ccharter4change\u201d a implementar canvis de manera pr\u00e0ctica en la manera en el qual el sistema humanitari opera per a deixar pas a les respostes liderades localment. Durant la Cimera Humanit\u00e0ria Mundial de 2016, el terme “Shift the Power\u201d es va popularitzar llan\u00e7ant una reflexi\u00f3 profunda sobre la necessitat de reequilibrar el poder i la responsabilitat en la prestaci\u00f3 d’ajuda humanit\u00e0ria. A partir de llavors, el moviment ha continuat creixent atraient atenci\u00f3 a nivell global i traspassant la frontera de l’humanitari gr\u00e0cies a la implicaci\u00f3 d’ag\u00e8ncies de desenvolupament, organitzacions de la societat civil, institucions acad\u00e8miques i governs de pa\u00efsos tant donants com receptors involucrats a promoure la seva agenda.<\/span><\/p>\n

El debat sobre la descolonitzaci\u00f3 de les ONG beu d’aquestes diferents reflexions en la segona meitat de la d\u00e8cada dels 10 i inicis dels 20 i, amb la irrupci\u00f3 del Black Lives Matter, amb el seu moment m\u00e9s \u00e0lgid en l’estiu del 2022, s’acaba d’afermar. La descolonitzaci\u00f3 q\u00fcestiona i fa front a aquest monopoli del sistema de cooperaci\u00f3 i fals relat que l’ha acompanyat durant molt de temps. Part de la constataci\u00f3 de molts actors del m\u00f3n de l’ajuda, sumant-li tamb\u00e9 la pressi\u00f3 de diversos moviments socials, que l’actual sistema de la cooperaci\u00f3 internacional \u00e9s part d’una construcci\u00f3 colonial que opera en termes i des d’una visi\u00f3 occidental de les coses perpetuant aix\u00ed el desequilibri de poder entre el nord i el sud global. Hi ha un consens important que \u00e9s necessari avan\u00e7ar cap a un canvi en les relacions de poder i la distribuci\u00f3 de recursos, desconstruint ideologies i enfocaments que tenen deixis racistes i que sustenten la superioritat i privilegis del m\u00f3n Occidental. De manera pr\u00e0ctica, la descolonitzaci\u00f3 implica tamb\u00e9 que des del Nord hem d’aprendre a delegar la presa de decisions i transferir-la al Sud, als actors i poblacions a les quals pretenem acompanyar, Qui millor que ells i elles per a definir el que es necessita perqu\u00e8 les seves poblacions puguin viure millor?<\/span><\/p>\n

La idea de descolonitzaci\u00f3 est\u00e0 molt interconnectada amb altres moviments que comparteixen una visi\u00f3 comuna de transformar les estructures i pr\u00e0ctiques existents en el camp del desenvolupament internacional per a fer-les m\u00e9s equitatives, inclusives i centrades en les necessitats i aspiracions de les comunitats locals. Aix\u00ed, l’enfocament feminista forma part de la descolonitzaci\u00f3 emfatitzant la import\u00e0ncia de promoure la igualtat de g\u00e8nere en totes les \u00e0rees del desenvolupament, reconeixent el paper fonamental que juguen les dones i les nenes en la construcci\u00f3 de comunitats fortes i pr\u00f2speres. D’igual manera, el desenvolupament sostenible i resilient reconeix la interconnexi\u00f3 entre el desenvolupament social, econ\u00f2mic i ambiental, i advoca per enfocaments integrals que promoguin la sostenibilitat a llarg termini i la resili\u00e8ncia de les comunitats enfront dels desafiaments i crisis.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 per on comen\u00e7ar amb la tasca de la descolonitzaci\u00f3? Qui l’estan impulsant?<\/span><\/h3>\n

No \u00e9s tasca f\u00e0cil per a les organitzacions i institucions internacionals acceptar que el seu propi treball est\u00e0 impregnat de racisme estructural. \u00c9s un tema inc\u00f2mode i sovint tab\u00fa que fins fa molt poc no s’havia reconegut ni abordat. Tal com se cita en l’article Descolonitzaci\u00f3 de l’ajuda i consolidaci\u00f3 de la Pau, \u201csi els formuladors de pol\u00edtiques, donants, professionals acad\u00e8mics i activistes no comencen a abordar el racisme estructural i el que significa descolonitzar l’ajuda \u00e9s possible que el sistema mai pugui transformar-se de manera que realment transfereixi el poder i els recursos als actors locals\u201d.<\/span><\/p>\n

La descolonitzaci\u00f3 \u00e9s un terme ampli, amb les seves diferents perspectives i abordatges. Vaig assistir fa poc a un seminari web d’una de les organitzacions europees pioneres en enfocaments de descolonitzaci\u00f3, l’ONG belga 11.11.11. La seva conceptualitzaci\u00f3 de l’enfocament els ha portat a identificar els seg\u00fcents abordatges, tots ells necessaris i complementaris per a avan\u00e7ar en l’agenda de la descolonitzaci\u00f3:<\/span><\/p>\n

    \n
  1. Generar consci\u00e8ncia, d’una banda, i aconseguir posicionament amb argumentaci\u00f3 fonamentada.<\/span><\/li>\n
  2. Ampliar les aliances i l’ecosistema, amb la inclusi\u00f3 per exemple d’organitzacions de la diaspora i moviments antiracistes.<\/span><\/li>\n
  3. Partenariats d’igual a igual.<\/span><\/li>\n
  4. Descolonitzar els recursos humans.<\/span><\/li>\n
  5. Import\u00e0ncia del llenguatge i imatges.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    L’exposici\u00f3 va ser excel\u00b7lent i molt inspiradora. I aprofito l’ocasi\u00f3 per a felicitar l’organitzaci\u00f3 que est\u00e0 darrere d’aquest primer esdeveniment i dels diversos que vindran durant l’any, la plataforma internacional The Sherwood Way. \u00c9s una de les xarxes m\u00e9s actives a nivell de descolonitzaci\u00f3 que amb una exist\u00e8ncia de poc m\u00e9s d’un any ha aconseguit erigir-se com a referent en l’enfocament de descolonitzaci\u00f3. Exerceix de connectora i canalitzadora d’aprenentatges entre les diverses organitzacions de cooperaci\u00f3 que estan sentint la crida de treballar amb aquest nou enfocament. Se sumen a aquesta tasca altres organitzacions i moviments d’\u00e0mbit internacional com \u201cThe development Hub\u201d o \u201c The pledge for change\u201d. Aquest \u00faltim ha establert una declaraci\u00f3 de compromisos destinats a reimaginar el paper de les organitzacions no governamentals internacionals en el sistema global d’ajuda humanit\u00e0ria i desenvolupament. En signar \u201cThe Pledge for change\u201d, l’objectiu \u00e9s transferir el poder m\u00e9s directament a les organitzacions locals en el sud global, mentre es construeix un ecosistema d’ajuda m\u00e9s forta basat en els principis de solidaritat, humilitat, autodeterminaci\u00f3 i igualtat.<\/span><\/p>\n

    Partenariats d’igual a igual i localitzaci\u00f3: L’experi\u00e8ncia de la Fundaci\u00f3 Nous Cims<\/span><\/h3>\n

    Em centro en el punt 3 aqu\u00ed a dalt esmentat, partenariats d’igual a igual, com una de les perspectives clau de tot proc\u00e9s de descolonitzaci\u00f3. Per a les organitzacions que treballem per al desenvolupament ple de les comunitats i territoris als quals acompanyem als pa\u00efsos del sud global, aquest punt \u00e9s de summa import\u00e0ncia i ens convida a repensar els nostres models de treball. Sabem de sobres que durant molt de temps la manera com ens hem acostat a aquests pa\u00efsos ha estat molt marcada per les relacions desiguals. Encara en els casos en els quals les organitzacions internacionals apostaven ja per canalitzar les seves actuacions a trav\u00e9s d’entitats nacionals\/locals (molt sovint es recorria a la implementaci\u00f3 directa i equips de personal expatriat) no va ser f\u00e0cil establir relacions de partenariat d’igual a igual. En aquestes aliances, l’organitzaci\u00f3 local crida implementadora era poc m\u00e9s que un instrument per a arribar a les poblacions. L’equilibri de poder sempre ha tendit a quedar molt despla\u00e7at cap a l’organitzaci\u00f3 del Nord, que no per casualitat, \u00e9s qui tenia -o canalitzava- els diners.<\/span><\/p>\n

    Arribats a aquest punt, des de la humilitat i l’ambici\u00f3 de continuar millorant i aprenent d’altres processos similars, m’agradaria compartir com des de l’organitzaci\u00f3 per a la qual treballo, la Fundaci\u00f3 Nous Cims (FNC), estem abordant aquesta tercera perspectiva de la descolonitzaci\u00f3. Sent fidels als postulats de redistribuci\u00f3 del poder i transfer\u00e8ncia de la presa de decisions cap al sud global estem immersos en una nova manera de treballar. \u00c9s necessari i just aclarir que la FNC t\u00e9 un rol una miqueta particular com a organitzaci\u00f3 de desenvolupament. \u00c9s el que en franc\u00e8s es denominaria una PTF (\u201cPartenaire Technique et Financier\u201d) que vindria a ser alguna cosa aix\u00ed com un soci que proporciona a les entitats locals acompanyament t\u00e8cnic-tem\u00e0tic alhora que financer, amb la flexibilitat que atorga el treballar exclusivament amb fons propis i no dependre dels grans donants p\u00fablics. Hem vist massa vegades com les bases de convocat\u00f2ries de projectes de cooperaci\u00f3 de la majoria dels finan\u00e7adors responien a l\u00f2giques m\u00e9s de \u201cimposici\u00f3\u201d, triant des d’un despatx en occident que tem\u00e0tiques i estrat\u00e8gies d’actuaci\u00f3 eren les que tenien sentit. Davant aix\u00f2, des de la FNC ens hem proposat treballar d’una altra manera. Fruit d’una interessant reflexi\u00f3 hem desplegat una nova estrat\u00e8gia que, prenent la localitzaci\u00f3 i el lideratge local com a pilars fonamentals, promou l’enfocament territorial com a canalitzadora dels canvis sist\u00e8mics que ens proposem. D’aquesta manera, hem triat unes zones molt concretes dels nostres dos pa\u00efsos focus, el Senegal i Col\u00f2mbia, en les quals concentrarem a partir d’ara tots els nostres esfor\u00e7os, per un per\u00edode no inferior a 10 anys i mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s participatiu de co-creaci\u00f3 multiactor. Ens posem al servei de les comunitats i el seu ecosistema social buscant la manera m\u00e9s adaptada i pertinent d’acompanyar-los.<\/span><\/p>\n

    De manera concreta, Com ho fem? Primer de tot ens interessa acostar-nos i envoltar-nos dels actors socials de la zona en q\u00fcesti\u00f3, tant les seves administracions p\u00fabliques- sectorials i territorials-com de les ONG i altres organitzacions de la societat civil. Des d’una relaci\u00f3 que busquem sigui el m\u00e9s horitzontal possible, teixim xarxa, treballem l’apropiaci\u00f3 i en definitiva dinamitzem la creaci\u00f3 d’uns grups tem\u00e0tics (GT) que seran el nucli i l’eix principal sobre el qual pivota tot el que es decideixi fer. Aquests GT- s\u00f3n 3 per cada zona, en relaci\u00f3 a les 3 tem\u00e0tiques de coneixement de la fundaci\u00f3: nutrici\u00f3, educaci\u00f3 i ocupabilitat per a joves- s\u00f3n els que definiran, al principi del proc\u00e9s, quines s\u00f3n les transformacions socials que es poden aconseguir en 10 anys de manera realista, identificant al seu torn les rutes de canvi m\u00e9s plausibles. No volem dictar el que cal fer sin\u00f3 que preferim acostar-nos i envoltar-nos dels qui coneixen i saben sobre les problem\u00e0tiques de la zona. Aquestes rutes de canvi identificades, per a cadascun dels 3 programes sectorials, seran imprescindibles a l’hora de canalitzar els recursos per a la implementaci\u00f3 de projectes concrets. Aix\u00ed \u00e9s, la FNC, en el moment de llan\u00e7ar les seves convocat\u00f2ries de projectes el far\u00e0 basant-se en totes les orientacions t\u00e8cniques\/program\u00e0tiques que els GT hauran establert en les seves Teories del Canvi i les seves rutes necess\u00e0ries tra\u00e7ades. Aquestes estrat\u00e8gies a 10 anys elaborades per aquests grups multiactor tindran el manteniment econ\u00f2mic de la fundaci\u00f3 a trav\u00e9s de dos mecanismes: el primer, que acabem de citar i que resulta m\u00e9s tradicional: el disseny i implementaci\u00f3 de projectes concrets. Per\u00f2 hi haur\u00e0 un segon, m\u00e9s innovador, que tenint igualment per base la teoria del canvi esbossada, es materialitzar\u00e0 en iniciatives i accions col\u00b7lectives que els GT identificaran, any a any, com a necess\u00e0ries per a la consecuci\u00f3 dels canvis identificats. Aqu\u00ed entrarien tot tipus d’actuacions, des d’accions purament d’incid\u00e8ncia fins a accions relacionades amb els eixos transversals de perspectiva de g\u00e8nere i mediambiental.<\/span><\/p>\n

    Estem en els inicis d’aquesta nova manera de treballar, no portem m\u00e9s de dos anys caminat en aquest sentit al Senegal, i a Col\u00f2mbia, per fi, ens estrenem enguany. El cam\u00ed \u00e9s una cosa incerta, ple de reptes, per\u00f2 avancem il\u00b7lusionades des del convenciment que hem pres la bona direcci\u00f3. Veiem en aquest proc\u00e9s una materialitzaci\u00f3 important de l’enfocament de descolonitzaci\u00f3: no sols avancem amb la l\u00f2gica de la localitzaci\u00f3 treballant i apostant pel lideratge dels actors locals si no que fem un pas m\u00e9s, creiem, imprescindible. Transferim i equilibrem el poder i la presa de decisi\u00f3 entre el nord i el sud global establint aliances m\u00e9s horitzontals, d’igual a igual. Encara que els recursos venen de la fundaci\u00f3, els nostres socis i s\u00f2cies en les zones de treball tenen l’autonomia per a decidir on \u00e9s millor posar-los.<\/span><\/p>\n

    Aquest canvi de paradigma i el nou model de treball que porta associat ens est\u00e0 ensenyant alguna cosa\u2026 no podem tenir pressa, seria el nostre pitjor enemic, com ens recorda Sascha Haselmayer en el seu llibre \u201cThe slow lane\u201d. Com ell diu, per a aconseguir canvis reals hem de canviar la nostra tend\u00e8ncia a deixar-nos arrossegar pel que ell diu els \u201cQuick fixes\u201d (o arranjaments i decisions precipitades). En el seu llibre compta com despr\u00e9s de dues d\u00e8cades de recerca sobre diversos processos en diferents camps i sectors ha arribat a una conclusi\u00f3: nom\u00e9s aquells processos que parteixen d’una acci\u00f3 reflexiva, que no escatimen temps a escoltar les diferents parts, que s\u00f3n inclusius i generen apropiaci\u00f3 i consens ampli, nom\u00e9s aquests arriben a solucions que perduren en el temps.<\/span><\/p>\n

    Podem descolonitzar el sistema de la cooperaci\u00f3 sense canvis en el sistema de finan\u00e7ament?<\/span><\/h3>\n

    \u00c9s just dir que aquest nou model de treball que acabem \u00a0d’explicar desafortunadament \u00a0no est\u00e0 a l’abast de la gran majoria d’organitzacions de cooperaci\u00f3, que han actuat i continuen actuant com a intermedi\u00e0ries d’un donant p\u00fablic, quedant encotillades i influint aquest \u00faltim de manera substancial en el seu mode d’implementaci\u00f3. Com plantejar-se una estrat\u00e8gia a 10 anys si no tenim la seguretat financera per a poder-ho fer? La gran majoria d’ONG depenen de finan\u00e7aments p\u00fablics de m\u00e9s aviat curta durada amb les quals \u00e9s molt dif\u00edcil plantejar-se un treball que busca canvis a llarg termini. A m\u00e9s, els mecanismes per a la sol\u00b7licitud d’aquests\u00a0 donants estan altament burocratitzats representant aquestes barreres insorteables per a les organitzacions petites i d’\u00e0mbit m\u00e9s local dels pa\u00efsos del sud. No \u00e9s casualitat que el European Network on Debt and Developpment estimi que m\u00e9s del 90% de l’ajuda brit\u00e0nica va directament a entitats brit\u00e0niques (o internacionals) sent nom\u00e9s el 3% la proporci\u00f3 que es canalitza directament a organitzacions del Sud global.<\/span><\/p>\n

    Queda clar, doncs, que per a aconseguir i avan\u00e7ar en la descolonitzaci\u00f3 de la cooperaci\u00f3 no sols n’hi ha prou que les organitzacions tinguin la voluntat de fer-ho sin\u00f3 que es torna imperatiu que el sistema global de finan\u00e7ament de l’ajuda faci un replantejament molt de fons. Com deia fa poc, la representant d’una\u00a0 de les organitzacions locals de Llatinoam\u00e8rica convidada al seminari web Feminismes, localitzaci\u00f3 i descolonitzaci\u00f3, organitzat per la CONGDE i el IECAH, \u201cels donants han d’aprendre a escoltar les organitzacions locals\u201d.<\/span><\/p>\n

    Per a anar tancant la reflexi\u00f3 ho far\u00e9 amb les paraules de l’acad\u00e8mic, activista i expert en desenvolupament, angol\u00e8s, Sergio Calendungo, tamb\u00e9\u00a0 membre de la plataforma Sherwod Way, amb qui vam tenir el privilegi de compartir una sessi\u00f3 fa unes setmanes. Ell afirma: \u201cla cooperaci\u00f3 internacional ha d’adoptar una l\u00f2gica de desenvolupament que superi la l\u00f2gica paternalista i imperialista amb la qual Occident ha tractat sempre als pobles del Sud\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n

    La ind\u00fastria de l’ajuda ha de treballar per a no continuar perpetuant en les seves institucions desigualtats racialitzades i establir noves maneres de conceptualitzar i\u00a0 de relacionar-se amb els actors i poblacions del sud global. Si continuem operant dins de sistemes que perpetuen la jerarquia, inequitat i distribuci\u00f3 desigual de poder, la cooperaci\u00f3 al desenvolupament mai podr\u00e0 ser antiracista. Ser\u00e0 nom\u00e9s des de la humilitat i la determinaci\u00f3 que aconseguirem la transformaci\u00f3 que el sistema est\u00e0 demanant a crits. I sobretot, si unim esfor\u00e7os i veus del Sud i del Nord Global per a junts i juntes i en igualtat, desafiar aquest sistema global i injust de la cooperaci\u00f3 internacional.<\/span>[\/vc_column_text][vc_column_text uncode_shortcode_id=”521860″]<\/p>\n