{"id":8698,"date":"2024-01-10T13:50:32","date_gmt":"2024-01-10T12:50:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.nouscims.com\/?p=8698"},"modified":"2024-01-11T09:18:58","modified_gmt":"2024-01-11T08:18:58","slug":"la-necessitat-dinvertir-en-una-orientacio-professional-millor-i-mes-eficient","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/la-necessitat-dinvertir-en-una-orientacio-professional-millor-i-mes-eficient\/","title":{"rendered":"La necessitat d’invertir en una orientaci\u00f3 professional millor i m\u00e9s eficient"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”210736″]<\/p>\n

LA NECESSITAT D’INVERTIR EN UNA ORIENTACI\u00d3 PROFESSIONAL MILLOR I M\u00c9S EFICIENT<\/span><\/strong><\/h3>\n

Hannes Brandt, Programme Manager ZING Vocaci\u00f3, \u00c0rea d’Ocupabilitat<\/span><\/strong><\/em>
\n<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n

Maria Rosal, Project Manager ZING Vocaci\u00f3, \u00c0rea d’Ocupabilitat<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n

En un m\u00f3n marcat per canvis socials i tecnol\u00f2gics accelerats, l’orientaci\u00f3 vocacional s’al\u00e7a com un component essencial per a preparar als i les joves enfront de la incertesa laboral. Aquest article explora la urgent necessitat d’invertir en l’orientaci\u00f3 com un vector estrat\u00e8gic per a guiar a les generacions futures cap a un mercat laboral imprevisible i en constant canvi.[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image media=”8709″ media_width_percent=”100″ uncode_shortcode_id=”199221″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/1″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”148000″]<\/p>\n

PER QU\u00c8 \u00c9S IMPRESCINDIBLE INVERTIR EN ORIENTACI\u00d3 VOCACIONAL?<\/h3>\n

Els canvis socials i tecnol\u00f2gics cada cop m\u00e9s accelerats faran que, entre altres coses, molts camps professionals queden obsolets en un futur i altres nous emergisquen o evolucionen a un ritme que \u00e9s dif\u00edcil mantindre per part del sector educatiu i formatiu. A m\u00e9s, les traject\u00f2ries professionals ja no s\u00f3n lineals. El creixement personal i l’estabilitat en l’\u00e0mbit laboral ara depenen, en gran manera, de la capacitat d’adaptaci\u00f3 i de l’aprenentatge continu. Per aix\u00f2, es tractar\u00e0, cada vegada m\u00e9s, de guanyar seguretat en el canvi, ja que no hi ha seguretat enfront<\/em> del canvi.[1]<\/a><\/p>\n

Les organitzacions internacionals de refer\u00e8ncia convergeixen en un anomenat un\u00e0nime: l’orientaci\u00f3 professional mai ha sigut tan necess\u00e0ria com en l’actualitat. Sis d’aquestes organitzacions – la Comissi\u00f3 Europea, la Fundaci\u00f3 Europea de Formaci\u00f3, el CEDEFOP, l’OCDE, la OIT i la UNESCO – han elaborat un manifest conjunt que insta els pa\u00efsos a augmentar la seva inversi\u00f3 en orientaci\u00f3 professional.[2]<\/a><\/p>\n

No ens podem permetre una orientaci\u00f3 com a ap\u00e8ndix de l’educaci\u00f3 o com a intervenci\u00f3 puntual que es realitza en moments de transici\u00f3, sin\u00f3 que hem de fer real la funci\u00f3 i la import\u00e0ncia que la llei ja estableix.[3] <\/a>En conseq\u00fc\u00e8ncia, l’orientaci\u00f3 ha d’assumir-se com un vector estrat\u00e8gic que dona sentit a l’educaci\u00f3. Ajudar l’alumnat a identificar els seus interessos, habilitats i metes professionals, \u00e9s fonamental per a donar un prop\u00f2sit a l’educaci\u00f3 i fomentar que els joves desenvolupen un sentit d’autoefic\u00e0cia i acaben l’etapa de l’educaci\u00f3 obligat\u00f2ria motivats per a continuar estudiant o formant-se.<\/p>\n

La transici\u00f3 cap a aquest nou paradigma presenta al sector educatiu una s\u00e8rie de desafiaments que van m\u00e9s enll\u00e0 de la necessitat, comprensible i sovint manifestada, d’augmentar el nombre d’orientadors. En aquest context, \u00e9s crucial considerar no sols la r\u00e0tio d’orientadors per alumnes, sin\u00f3 tamb\u00e9 la qualitat i l’amplitud del seu enfocament.<\/p>\n

EL CONTEXT ESPANYOL<\/h3>\n

Una orientaci\u00f3 sistem\u00e0tica i d’alta qualitat \u00e9s crucial per a fomentar la igualtat d’oportunitats i la mobilitat social. En aquest context, la taxa d’aband\u00f3 escolar prematur a Espanya \u00e9s actualment de quasi el 14%, nom\u00e9s superada, a Europa, per Romania. A m\u00e9s, els alumnes escolaritzats en centres d’alta o m\u00e0xima complexitat presenten el doble de probabilitats d’abandonar prematurament els estudis que els escolaritzats en altres centres.[4]\u00a0<\/a>A Catalunya, on la taxa d’aband\u00f3 escolar era recentment superior a la mitjana nacional (17%), s’ha respost amb l’aprovaci\u00f3, al juny de 2023, d’un \u201cPla de xoc contra l’aband\u00f3 escolar\u201d, que inclou mesures i recursos addicionals destinats a enfortir l’orientaci\u00f3 professional. En paral\u00b7lel, s’est\u00e0 establint, per primera vegada un decret espec\u00edfic d’orientaci\u00f3 a Catalunya.<\/p>\n

Llargament esperada i benvingudes que siguen aquestes iniciatives, una xifra calculada per l’Institut Valenci\u00e0 d’Investigaci\u00f3 Estad\u00edstica (IVIE) fa pensar, que les mesures i inversions que es presentaran tornaran a ser insuficients per a produir un canvi significatiu: Segons un estudi estad\u00edstic de l’IVIE l’any 2019 els costos derivats \u00fanicament de l’aband\u00f3 o canvi de carrera dels estudiants en les universitats espanyoles ascendeixen a 974 milions d’euros anuals.[5]<\/a> Aix\u00f2 ni tan sols t\u00e9 en compte el cost d’aband\u00f3 que es produeix ja abans d’arribar a la universitat i que \u00e9s de les xifres m\u00e9s altes d’Europa.<\/p>\n

RECON\u00c9IXER LA LABOR ORIENTADORA: LIMITACIONS I OPORTUNITATS<\/h3>\n

Emfatitzar la necessitat de canvis profunds en l’orientaci\u00f3 a Espanya no implica desvalorar o q\u00fcestionar la important labor que els i les orientadors duen a terme, sovint en condicions dif\u00edcils. Per exemple, no \u00e9s infreq\u00fcent que un orientador professional sigui formalment responsable per a 1.000 alumnes en un institut, estant, a m\u00e9s, implicat en altres activitats fora del seu paper d’orientador\/a com l’ensenyament d’assignatures o altres projectes escolars. Aquesta quantitat de funcions limita el temps disponible per a proporcionar una orientaci\u00f3 i un acompanyament adequat als alumnes, tant a aquells alumnes amb necessitats m\u00e9s pronunciades, com a la resta que tenen igualment dret a una orientaci\u00f3 adequada segons la llei.<\/p>\n

En aquest sentit, l’analogia dels orientadors com a \u201cbombers\u201d a les escoles, corrent d’un foc a un altre, sense la capacitat de descobrir o previndre nous focus calents a temps, il\u00b7lustra de manera bastant encertada aquesta realitat.<\/p>\n

Les transformacions profundes i la creixent complexitat de l’entorn educatiu i laboral requereixen m\u00e9s que una millora en termes quantitatius de l’orientaci\u00f3 professional; demanden nous est\u00e0ndards qualitatius. En altres paraules, el que es necessita no \u00e9s simplement augmentar el nombre d’orientadors per centre, sin\u00f3 tamb\u00e9 noves formes de cooperaci\u00f3 en l’\u00e0mbit de l’orientaci\u00f3 acad\u00e8mica i professional, \u00e9s a dir, plantejar-se com hauria de ser en l’actualitat una orientaci\u00f3 professional bona i efica\u00e7 i a quina i qui implica aix\u00f2 en termes pr\u00e0ctics.<\/p>\n

\u00c9s important recon\u00e9ixer que, en l’actualitat, els orientadors, encara que experts en psicopedagogia, no s\u00f3n els \u00fanics protagonistes. El “Llibre blanc per a la Reforma del Sistema Educatiu” ja va destacar l’any 1989 el rol clau de tots els docents i tutors en l’orientaci\u00f3 escolar:<\/p>\n

“L’orientaci\u00f3 escolar \u00e9s un dret que el sistema educatiu ha de garantir; l’activitat orientadora s’ha de realitzar en vinculaci\u00f3 estreta i indissociable amb la pr\u00e0ctica docent<\/strong>; tot professor, dins de la seva activitat docent, ha d’exercir tasques de guia i orientaci\u00f3; l’exercici de la funci\u00f3 tutorial entronca amb la individualitzaci\u00f3 de l’ensenyament i amb les adaptacions curriculars;\u00a0 l’orientaci\u00f3 educativa es fa m\u00e9s necess\u00e0ria com m\u00e9s gran \u00e9s la diversitat de l’oferta educativa; en Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria l’Orientaci\u00f3 educativa ha de completar-se amb l’Orientaci\u00f3 professional i, finalment, l’acompliment de les funcions tutorials i orientadores requereixen d’un suport t\u00e8cnic qualificat.\u201d<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Malgrat aquestes pautes, Ana Cobos, presidenta de la Confederaci\u00f3 d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientadors a Espanya (COPOE), critica que, des dels anys 80, en diverses comunitats aut\u00f2nomes no existeixen requisits formatius espec\u00edfics per als orientadors.<\/p>\n

Els orientadors que s\u00ed que compten amb una base acad\u00e8mica solen ser psicopedagogs. Aquest corrent cient\u00edfic va ser originada a principis del segle XX i desenvolupada a partir de la psicologia i la pedagogia.[6]<\/a> Aquesta perspectiva hist\u00f2rica ens demostra que l’orientaci\u00f3 que predomina en els centres educatius espanyols, amb totes les limitacions abans esmentades, est\u00e0 centrada en aspectes psicol\u00f2gics i pedag\u00f2gics.[7]<\/a><\/p>\n

Com a tal, es dirigeix principalment a alumnes amb algun problema d’aprenentatge o alguna necessitat educativa especial. Si b\u00e9 aquesta orientaci\u00f3 continua sent fonamental, l’entorn educatiu actual, caracteritzat per un m\u00f3n postobligatori i laboral cada vegada m\u00e9s complex, necessita abordar tamb\u00e9 altres necessitats, com la de con\u00e9ixer, explorar i experimentar en el m\u00f3n de les professions o enfortir la compet\u00e8ncia de la presa de decisions per part dels joves.<\/p>\n

Aquestes necessitats requereixen un altre tipus d’acompanyament i orientaci\u00f3 i, per tant, altres coneixements per part dels professionals de l’orientaci\u00f3. A m\u00e9s, aquestes necessitats afecten a tots els alumnes, sobretot aquells que, per motius socioecon\u00f2mics i socioculturals, no tenen les mateixes oportunitats i accessos al m\u00f3n formatiu i laboral.<\/p>\n

UN SISTEMA D’ORIENTACI\u00d3 EN DIFERENTS NIVELLS<\/h3>\n

Hem vist que l’orientaci\u00f3 vocacional no \u00e9s una responsabilitat nom\u00e9s dels orientadors i que, alhora, la psicopedagogia cobreix, nom\u00e9s, part de les necessitats existents. M\u00e0rius Mart\u00ednez, catedr\u00e0tic d’Orientaci\u00f3 Professional en la UAB, proposa una analogia en imaginar l’orientaci\u00f3 com un sistema sanitari p\u00fablic.[8]<\/a><\/p>\n

Aquest abasta diversos nivells, comen\u00e7ant per l’educaci\u00f3 sanit\u00e0ria general i preventiva (com la promoci\u00f3 de la nutrici\u00f3 saludable, l’exercici i la salut mental\u2026), passant per un sistema d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, una xarxa hospital\u00e0ria fins als camps m\u00e8dics altament especialitzats i la investigaci\u00f3 m\u00e8dica b\u00e0sica. Cada nivell compta amb professionals especialitzats, amb coneixements espec\u00edfics i traject\u00f2ries formatives diferents.<\/p>\n

Quant a l’orientaci\u00f3 professional, explica Mart\u00ednez, el problema \u00e9s que \u201camb la millor voluntat, tots fan de tot. Tots orienten i moltes vegades tard.\u201d Igual que Cobos, creu que la imatge professional dels orientadors ha d’afinar-se i aposta per la formaci\u00f3 especialitzada dels orientadors per a garantir uns est\u00e0ndards de qualitat. No obstant aix\u00f2, seguint l’analogia del sistema sanitari, sost\u00e9 que \u00e9s crucial implicar altres actors importants: fam\u00edlies, professors d’assignatures, tutors i l’entorn escolar m\u00e9s ampli, incl\u00f2s el m\u00f3n laboral.<\/p>\n

En resum, Mart\u00ednez advoca per una coordinaci\u00f3 efectiva entre els diversos actors. Aix\u00f2 \u00e9s especialment important perqu\u00e8, avui dia, la vida ja no se separa en una primera fase en la qual s’apr\u00e9n i en una posterior en la qual es treballa. Al contrari, totes dues fases estan estretament vinculades i s’apr\u00e9n (i desapr\u00e9n) al llarg de tota la vida professional. Si volem que el treball sigui un vehicle de mobilitat social, avui \u00e9s m\u00e9s important que mai que l’educaci\u00f3 contextualitze constantment el m\u00f3n i, per tant, tamb\u00e9 el canviant m\u00f3n professional.<\/p>\n

LA DIST\u00c0NCIA ENTRE EL SECTOR EDUCATIU I EL MON PROFESSIONAL<\/h3>\n

La bretxa existent entre el sector educatiu i el m\u00f3n professional \u00e9s evident, com ressalta un informe de l’OCDE de 2018, assenyalant que el 50% dels joves nom\u00e9s est\u00e0 familiaritzat amb 10 professions, moltes de les quals s\u00f3n tradicionals i no reflecteixen la realitat laboral canviant del segle XXI.[9]<\/a> El sistema escolar espanyol ha estat tradicionalment m\u00e9s desconnectat del m\u00f3n laboral, a difer\u00e8ncia dels sistemes escolars anglosaxons i del nord d’Europa. Ho demostra el fet que una gran proporci\u00f3 d’estudiants a Espanya no t\u00e9 ni una sola trobada rellevant amb el m\u00f3n laboral abans de prendre les primeres decisions importants respecte a la seva carrera educativa\/professional.[10]<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

En els \u00faltims anys, s’han aconseguit importants avan\u00e7os amb la dualitzaci\u00f3 de la formaci\u00f3 professional. No obstant aix\u00f2, no sols la formaci\u00f3 professional ha de ser m\u00e9s permeable, adaptable i oberta a noves realitats, tend\u00e8ncies i reptes. Tamb\u00e9, i especialment, en l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, on els alumnes, a trav\u00e9s de l’autoconeixement i l’exploraci\u00f3 de diferents realitats, creen possibles imatges del futur jo.<\/p>\n

La soluci\u00f3 radica a establir una connexi\u00f3 constant entre l’escola i el m\u00f3n professional, a trav\u00e9s d’un marc com\u00fa. En altres pa\u00efsos ja existeixen iniciatives que treballen en aquesta l\u00ednia, i algunes d’elles s’han adaptat al context espanyol:<\/p>\n