{"id":7614,"date":"2023-04-11T14:26:21","date_gmt":"2023-04-11T12:26:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.nouscims.com\/?p=7614"},"modified":"2023-04-12T12:06:22","modified_gmt":"2023-04-12T10:06:22","slug":"jugant-a-fer-cabanes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.nouscims.com\/ca\/actualitat\/jugant-a-fer-cabanes\/","title":{"rendered":"Jugant a fer cabanes"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”117039″]<\/p>\n

JUGANT A FER CABANES<\/span><\/strong><\/h3>\n

El benestar emocional a trav\u00e9s de la natura<\/span><\/h4>\n

Irene Cervera Buis\u00e1n, Programme Manager Programa Komt\u00fc<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n

Molts dels records que tenim de la nostra infantesa estan vinculats amb la natura. S\u00f3n records jugant en un bosc, en un parc, als prats, a la platja, amb les onades o a la vora del mar fent castells a la sorra. En aquesta etapa de la vida, poder tenir contacte amb la natura \u00e9s vital per al bon desenvolupament f\u00edsic, per\u00f2 tamb\u00e9 l’emocional i l’espiritual.<\/p>\n

Connectar amb la natura i altres formes de vida \u00e9s quelcom innat en les persones, i aquesta necessitat que tenim es denomina biofilia. El bi\u00f2leg Edward O. Wilson va desenvolupar aquesta teoria en el seu llibre de 1984, “Biophilia”<\/a>.<\/p>\n

La biofilia ha estat estudiada en diversos \u00e0mbits, inclosos el de l’arquitectura, la psicologia, la biologia, i la salut ambiental. Un estudi publicat en la revista “Frontiers in Psychology” va investigar els efectes de l’exposici\u00f3 a la natura en la salut. Els autors van concloure que “la natura t\u00e9 un efecte benefici\u00f3s sobre la salut mental i f\u00edsica, i que les persones que tenen m\u00e9s contacte amb ella tenen una millor salut en general” (Kuo, Barnes, & Jordan, 2019)<\/a>.<\/p>\n

Segons el projecte Phenotype de l’Institut de Salut Global de Barcelona, realitzat en quatre ciutats europees, les persones adultes que durant la seva inf\u00e0ncia van tenir m\u00e9s contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la natura. Com es conclou en aquest estudi, \u201cl’exposici\u00f3 en espais naturals a l’aire lliure s’ha associat amb diversos beneficis per a la salut, com un millor desenvolupament cognitiu i un millor benestar mental i f\u00edsic\u201d (ISGlobal, 2019)<\/span><\/a>.[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image media=”7625″ media_width_percent=”100″ uncode_shortcode_id=”328671″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/1″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”339731″]Una nova recerca de la ISGlobal, publicada recentment en la revista Environment International, estima les millores en la salut mental que derivarien d’un increment en la superf\u00edcie verda de Barcelona. Es calcula que \u201ces podria reduir un 14% dels casos anuals de mala salut mental autopercebuda, un 13% de les visites a professionals de la salut mental i de l’\u00fas d’antidepressius i un 8% de l’\u00fas de tranquil\u00b7litzants\/ansiol\u00edtics\u201d. Aquestes dades i beneficis en la salut mental de la ciutadania, implicaria un estalvi de 45 milions d’euros anuals en costos directes i indirectes de salut mental (ISGlobal, 2023)<\/a>.<\/p>\n

La s\u00edndrome o trastorn per d\u00e8ficit de natura<\/strong>\u00a0va ser introdu\u00eft per Richard Louv en el seu llibre de 2005, \u201cLast Child in the Woods: Saving Our Children from Nature-Deficit Disorder\u201d (L’\u00faltim infant en el bosc)<\/a>. Aquest trastorn descriu la disminuci\u00f3 de l’exposici\u00f3 a la natura en la vida quotidiana i els efectes negatius que pot tenir en la salut i el benestar de les persones, especialment en els nens i nenes.<\/p>\n

El trastorn per d\u00e8ficit de natura ha estat objecte de nombrosos estudis i recerques en les \u00faltimes d\u00e8cades. Un estudi publicat en la revista \u201cEnvironmental Health Perspectives\u201d va concloure que \u201cla falta de contacte amb la natura pot tenir efectes negatius en la salut mental i f\u00edsica, incloent-hi la depressi\u00f3, l’ansietat, l’estr\u00e8s, l’obesitat infantil, i la diabetis tipus 2\u201d (Bratman, Hamilton, & Daily, 2012)<\/a>. I com a efectes positius, un estudi publicat en la revista \u201cLandscape and Urban Planning\u201d, mostra que \u201cl’exposici\u00f3 a la natura pot reduir la pressi\u00f3 arterial, la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, i l’estr\u00e8s psicol\u00f2gic, i pot millorar la salut mental i el benestar\u201d (Hartig, Mitchell, de Vries, & Frumkin, 2014)<\/a>.<\/p>\n

En el cas dels infants, el contacte amb la natura fomenta el joc actiu, un aspecte clau per a evitar el sobrep\u00e8s i l’obesitat. Tamb\u00e9, millora les habilitats motores, com ara la coordinaci\u00f3, l’agilitat i l’equilibri, i tamb\u00e9, facilita el desenvolupament de compet\u00e8ncies socioemocionals i habilitats socials, reduint l’ansietat i la depressi\u00f3 (Louv, 2005).<\/p>\n

Per altra banda, l’exposici\u00f3 a espais verds i blaus (riu, llac, mar,…) en la inf\u00e0ncia s’associa amb canvis estructurals en l’anatomia del cervell. Aquesta \u00e9s la principal conclusi\u00f3 d’un estudi publicat a Environmental Health Perspectives i liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el projecte Breath (2018)<\/a>.<\/p>\n

Observant tots aquests beneficis, \u00e9s important que les escoles considerin la natura com un recurs educatiu valu\u00f3s<\/strong> que contribueix al benestar emocional<\/strong> dels nens i nenes, ja que \u00e9s un aspecte b\u00e0sic del seu desenvolupament integral, de les seves compet\u00e8ncies socioemocionals, i la millora del seu aprenentatge<\/strong>.<\/p>\n

<\/a>[\/vc_column_text][vc_single_image media=”7633″ media_width_percent=”100″ uncode_shortcode_id=”152306″][vc_column_text uncode_shortcode_id=”328733″]L’educaci\u00f3 en contacte amb la natura potencia el rendiment escolar, la creativitat i l’esperit cr\u00edtic<\/strong>. El fet d’estar connectats amb entorns naturals quan som infants, ens dona grans beneficis en la funci\u00f3 cognitiva, millorant la capacitat d’atenci\u00f3 i la mem\u00f2ria i fomentant alhora l’aprenentatge. Tamb\u00e9 t\u00e9 efectes positius en el desenvolupament emocional i social, ja que permet guanyar autoestima i autoconfian\u00e7a per a fer front als reptes i adversitats del futur, redueix l’estr\u00e8s i l’agressivitat, promou el control dels impulsos i millora les habilitats socials, la creativitat i la imaginaci\u00f3.<\/p>\n

Com assenyala Heike Freire, defensora de la \u201cpedagogia verda\u201d, experta en educaci\u00f3 ambiental i infantil i desenvolupament sostenible, \u201cla natura \u00e9s un lloc on els nens i nenes poden aprendre a regular les seves emocions<\/strong>, a resoldre conflictes, a treballar en equip i a desenvolupar habilitats socials\u201d (Freire, 2017)<\/a>. D’aquesta manera, es fomenta l’empatia, la cooperaci\u00f3 i la resoluci\u00f3 de problemes, compet\u00e8ncies emocionals que s\u00f3n fonamentals per a la vida.<\/p>\n

Aquesta mateixa teoria la refor\u00e7a\u00a0Karen Armstrong (2011)<\/a>, autora del llibre \u201cDotze Passos cap a una Espiritualitat Compassiva\u201d, que assenyala com la comprensi\u00f3 de la interconnexi\u00f3 amb la natura, pot fomentar l’empatia i la compassi\u00f3 cap a les altres persones, la qual cosa \u00e9s essencial per a la salut emocional i la conviv\u00e8ncia pac\u00edfica.<\/p>\n

Actualment, tenint en compte les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques dels beneficis de la natura en les persones<\/strong>, i la situaci\u00f3 actual d’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica<\/strong>, les accions que es realitzen en l’\u00e0mbit escolar estan dirigides a l’adaptaci\u00f3 del seu espai f\u00edsic, on els infants passen moltes hores. L’objectiu principal \u00e9s mitigar el canvi clim\u00e0tic i millorar la qualitat de vida de les persones, incidint en el seu benestar general<\/strong>, la seva salut mental i f\u00edsica.<\/p>\n

En aquesta l\u00ednia, s’han realitzat a Barcelona projectes en centres educatius, impulsats pel mateix Ajuntament. Des del 2020 es duu a terme el projecte \u201cAdaptar escoles al canvi clim\u00e0tic a trav\u00e9s del verd, el blau i el gris\u201d<\/a> i des del 2019, el programa \u201cTransformem els patis\u201d<\/a>, que pret\u00e9n millorar \u201ctant els espais f\u00edsics com les din\u00e0miques i relacions que s’hi esdevenen\u201d, creant patis m\u00e9s naturalitzats, coeducatius i comunitaris.<\/p>\n

La connexi\u00f3 amb la natura \u00e9s una eina molt valuosa per a promoure el benestar emocional a les escoles. Per\u00f2, a part de modificar l’espai f\u00edsic del centre i introduir la natura en el mateix, tamb\u00e9 s’han de dur a terme altres accions per a facilitar aquesta connexi\u00f3 dels infants i de tota la comunitat educativa amb l’entorn natural.<\/strong> En s\u00f3n un exemple els horts que ja s\u00f3n presents en alguns centres educatius, la jardineria, les passejades regulars per parcs, zones verdes o blaves de les ciutats o els seus voltants, l’observaci\u00f3 i identificaci\u00f3 de la fauna i la flora, impartir activitats acad\u00e8miques a l’aire lliure o en espais naturals i la realitzaci\u00f3 de projectes de recerca sobre el medi ambient.<\/p>\n

El Departament de Medi Ambient de la Diputaci\u00f3 Floral de Guip\u00fascoa, va realitzar en el 2020 un estudi a nens i nenes del territori entre 8 i 12 anys per a con\u00e8ixer el seu grau de connexi\u00f3 amb la natura. Va concloure que la connexi\u00f3 i el coneixement dels infants sobre la natura i la biodiversitat est\u00e0 disminuint. Tenint en compte aquests resultats, i els beneficis f\u00edsics, psicol\u00f2gics i socials dels espais naturals en la nostra salut i benestar, es va impulsar el servei Gnat Konekta<\/a>. Aquest ofereix un cat\u00e0leg amb totes les activitats i recursos de Guip\u00fascoa per a afavorir la connexi\u00f3 de la ciutadania, i especialment dels infants i les persones joves, amb la natura, a l’aire lliure i tamb\u00e9 des de casa.<\/p>\n

<\/a><\/p>\n

<\/a>[\/vc_column_text][vc_column_text uncode_shortcode_id=”270466″]En l’\u00e0mbit internacional trobem diferents iniciatives d’aquestes pr\u00e0ctiques, que han tingut un impacte en la comunitat educativa. Projectes que tamb\u00e9 serveixen com a exemple a l’hora de promoure aquestes accions en diferents escoles i localitats, tenint en compte la desigualtat econ\u00f2mica i social, la qual tamb\u00e9 suposa un obstacle sovint per a tenir acc\u00e9s a la natura. A continuaci\u00f3 se citen dues realitzades als Estats Units, i dues a Anglaterra:<\/p>\n