NI AMB TU NI SENSE TU: REFLEXIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ
Olga Permanyer Martinez, Program Support & Innovation Manager, Desenvolupament Global.
La setmana passada a Barcelona va tenir lloc el Mobile World Congress, on es presenten les novetats més capdavanteres en el sector de la tecnologia i les comunicacions. Per exemple, enguany va ser el moment per als robots i la intel·ligència artificial, xarxes mòbils de 5a generació (5G), o el Metaverso, entre altres coses. La innovació portada a la seva màxima potència. Però què és innovar? Encara que també és possible la implementació d’elements totalment nous, entenem com a innovació el procés de prendre alguna cosa que ja existeix i millorar-lo, sigui un producte, un servei o fins i tot un procés. Però ens centrarem en la innovació tecnològica i el desenvolupament digital.
En la societat actual la innovació ve de la mà del frenesí consumista que ens empenta a comprar, llançar, comprar (utilitzant el títol del documental de Cosima Dannoritzer) tot guiat per una obsolescència programada.
I mentrestant, què passa amb els països en desenvolupament?
Bretxa digital
S’entendria que, si la definició d’innovació implica oferir solucions, aquestes haurien d’estar destinades a resoldre desafiaments col·lectius. Des dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (des del novè per a ser exactes: indústria, innovació i infraestructura) ja es ressalta el paper de la innovació per trobar solucions als desafiaments actuals per aconseguir societats pròsperes i sostenibles. De fet, el desenvolupament digital té el potencial d’augmentar el benestar de les persones, la productivitat de les empreses, l’eficiència i l’eficàcia dels Estats i la sostenibilitat mediambiental, com a resultat de la sinergia de les seves tres dimensions: l’economia connectada, l’economia digital i l’economia digitalitzada [1].
Però la realitat ens mostra la innovació i la tecnologia com a nous elements de desigualtat: tant en la participació per a la creació, com en l’apropiació i accés. Segons el Banc Mundial en el seu “Informe sobre el desenvolupament mundial 2016: Dividends digitals”[2], l’efecte de la tecnologia en la productivitat mundial, en les oportunitats per a la base de la piràmide i la classe mitjana, i en la propagació de la governança responsable ha estat molt de menor de l’esperat. Que en l’actualitat el 40% de la població mundial estigui connectada a través d’Internet és una transformació impressionant. I si bé aquests assoliments han de celebrar-se, també hem de ser conscients del perill de crear una nova subclasse social, ja que és improbable que l’expansió de les tecnologies digitals per si sola signifiqui la fi de la bretxa actual de coneixements.
El foment de la inclusió digital és clau, però a la fi del 2021 hi havia 1000 milions de persones a tot el món que no podien demostrar la seva identitat, la qual cosa limita el seu accés als serveis i oportunitats digitals. Si bé les noves tecnologies s’estan estenent ràpidament a tot el món, s’estima que el 37% de la població —és a dir, 2900 milions de persones— encara no han usat serveis d’internet. Hi ha, no obstant això, una dada més preocupant: en xifres de la UNESCO, dues persones de cada cinc són analfabetes en el món.
La pregunta
És raonable qüestionar-nos quan és apropiat l’impuls a la innovació en comunitats que no tenen ni els drets bàsics coberts. Però alhora, el no fer-ho és participar de la seva exclusió?
Des del tercer sector podem abordar el desenvolupament tecnològic i la transformació digital, alhora que contribuïm amb projectes i inversió per a generar oportunitats i disminuir les desigualtats en temes més bàsics d’alfabetització o salut. Però és clau el paper dels governs per a donar suport a les grans transformacions. Sense ells, el treball i esforç localitzat en algunes comunitats mai aconseguiran la sostenibilitat desitjada. I com ja comentàvem anteriorment, la transformació digital per si sola no contribueix a la disminució de desigualtats sense un treball més estructural. De la mateixa manera que és clau el paper dels organismes internacionals en la priorització de fons i el treball bilateral amb els governs de tots els països per a un desenvolupament sostenible i la disminució de les desigualtats.
Innovació frugal
Molt possiblement, la solució a aquests importants reptes per a avançar en digitalització i innovació passa per l’anomenada innovació frugal. Vaig conèixer aquest concepte de la mà dels nostres col·legues d’Ajuda en Acció. La innovació frugal es pot definir com una metodologia de disseny de producte basat en la màxima eficiència de les seves prestacions, utilitzant el menor nombre de recursos, i restant importància a altres característiques com el seu aspecte.
Es basa en tres principis bàsics: simplificació, aprofitament i accessibilitat. Però a més incorpora un punt bàsic en la manera de treballar: es basa en la col·laboració entre persones, i m’atreveixo a dir que va fins i tot més enllà i aquesta col·laboració parteix d’una identificació de la problemàtica a resoldre purament bottom-up. Evidentment, estem parlant d’una escala probablement menor inicialment, ja que les grans empreses tenen incorporats processos més complexos per a la ideació, creació i presa de decisions a l’hora de llançar nous productes. I en aquest cas, el que es busca és també una resposta més ràpida, més aterrada, però amb una solució sostenible que es basi no solament en els recursos tecnològics dels quals es disposi, sinó també de l’enginy. L’enginy és sempre el motor de la innovació.
Cooperació transformadora
El que sembla evident és que en un món cada vegada més complex, la ciència, la tecnologia i la innovació no poden veure’s com un component aïllat d’altres matèries de preocupació dels governs i la societat en general. Fa falta promoure la innovació i la transformació des de totes les esferes —públiques i privades i incloure-ho en tot procés de desenvolupament d’un estat o regió. I cal aconseguir la participació de tots els països per a aconseguir un impacte real en les societats. Cal treballar per una cooperació transformadora que permeti disminuir les desigualtats socials i l’heterogeneïtat productiva per a millorar la competitivitat i reduir la vulnerabilitat a la qual s’enfronten els països en desenvolupament. I encara que, com hem vist, hi ha moltes qüestions sobre les quals reflexionar, hi ha una cosa sobre la qual no tinc dubtes: el futur de la innovació és inclusiu o no tindrà futur.
[1] “Un camino para el desarrollo sostenible de América Latina y Caribe”, 2022, CEPAL – Comisión Económica para América Latina y el Caribe consultado el 8 marzo 2023
[2] “Dividendos digitales: panorama general”, 2016, Grupo Banco Mundial, consultado el 8 marzo 2023 https://documents1.worldbank.org/curated/en/658821468186546535/pdf/102724-WDR-WDR2016Overview-SPANISH-WebResBox-394840B-OUO-9.pdf